Entrevistats el 30-08-2010
Som seguidors del doctor Paul Tournier, iniciador de l’Escola de la Medicina de la Persona, que s’ocupa dels malalts de manera integral i personal. Practiquem una medicina més humana i orientada a totes les àrees que conformen la persona.
Una persona no està veritablement sana si li manquen valors; i valors són totes aquelles actituds que van en contra de l’egoisme humà, responsable de bona part de les patologies i els desequilibris.
El primer deure del metge amb el malalt és fer un diagnòstic precoç i oferir-li el millor tractament, però, si es limita a això, només serà un gran tècnic de la medicina. A EMSI ens agrada ser metges en el sentit ampli, d’aquí que estiguem pendents dels aspectes psicològics, emocionals i fins i tot espirituals del pacient.
L’otorinolaringologia és l’especialitat que més sentits tracta: olfacte, audició i gust, a més del llenguatge, principal sistema de comunicació entre els éssers humans. I tot això té la seva manifestació a nivell d’integració social, d’imatge.
El doctor Àngel Olmo i Romero i la seva esposa Abigail Sánchez i López formen un tàndem de treball dins el Centre Mèdic EMSI, on treballen una vintena d’especialistes de diferents àrees. “EMSI són les sigles d’Equip Mèdic de Salut Integral, que expliquen molt bé el caràcter diferencial de la filosofia mèdica que inspira la clínica: una medicina més humana i orientada a totes les àrees que conformen la persona.”
Prova d’aquest esperit és que part dels beneficis empresarials són destinats a projectes de cooperació internacional. “Portem cinc anys treballant a Burkina Fasso sense cap mena de subvenció, en el desenvolupament de diversos projectes sostenibles, destacant entre ells el tractament de la sordesa infantil, una patologia molt estesa a l’Àfrica, especialment a l’àrea afectada per meningitis.”
Especialista en otorinolaringologia, el doctor Olmo creu en “en la medicina integral. Un pacient és una persona amb totes les seves dimensions.”
Aquesta especialitat mèdica atén un ventall ampli de pacients, tot i que, com sap la senyora Sánchez en tant responsable del Departament d’Audiologia i Logopèdia, “al centre tractem, sobretot, dues tipologies de pacients: d’una banda, nens entre 1 i 7 anys que els pares ens porten perquè creuen que pateixen pèrdua auditiva amb o sense retard en l’ús del llenguatge, i, d’una altra, adults amb patologies de cordes vocals.”
En el cas dels nens, molt sovint només són alarmismes sense fonament. “La majoria dels presumptes retards són simples –i normals– alentiments en l’adquisició del llenguatge. Els pares, per inexperiència o per un excés d’informació sense contrastar obtinguda d’Internet, poden arribar a obsessionar-se amb el fet que el seu nen no parli encara correctament.”
En la majoria d’éssers humans el procés es dóna principalment durant els primers 5 anys, sobretot pel que fa a l’adquisició de les formes lingüístiques i dels continguts. La veu és un dels reflexos més importants que tenim com a individus. “De vegades, per raons mèdiques aconsellem a un pacient una intervenció que pot canviar-li la veu, però es nega a fer-ho perquè modifica la seva personalitat. La veu i l’autoestima van molt lligades.”
Com el tàndem Olmo-Sánchez, el cos i la ment també són una unitat indestriable. “Els metges tractem malalts, no malalties. A EMSI som seguidors del doctor Paul Tournier que, a mitjans dels anys 30 del segle xx, inicià l’Escola de la Medicina de la Persona, que s’ocupa dels malalts no només des del seu punt de vista físic, sinó també mental, social i espiritual. El factor personal és bàsic: la mateixa malaltia actua de manera diferent segons la persona.” Hi ha qui és més procliu a somatitzar els desordres psicoemocionals.
També hi ha diverses interpretacions sobre el que és una persona sana. “Una persona no està veritablement sana si li manquen valors. I tothom els coneix, però no tots els posen en pràctica. Valors són totes aquelles actituds que van en contra de l’egoisme humà, responsable de bona part de les patologies i els desequilibris. A més, una malaltia també pot ser un temps aprofitable. De vegades, és una oportunitat per a la reflexió.”
Part de la feina dels otorinolaringòlegs és escoltar els pacients i gestionar el temps que dediquen a cadascun. “Hem de discernir quin pacient necessita de cinc minuts d’atenció i quin necessita de mitja hora o més. Paul Tournier deia que s’ha de saber escoltar de forma activa, atenta i apassionada. Aquest tipus d’atenció és molt útil per diagnosticar, i alhora té efectes terapèutics. Alguns pacients tenen la necessitat de veure que ells et preocupen. En el fons és una relació d’amor desinteressat. La grata sensació amb la qual el professional torna a casa després de la consulta té a veure amb allò que aspirava esdevenir quan va decidir ser metge.”
La medicina corre el risc de convertir-se en una disciplina massa matemàtica. “S’està deixant de banda el seu vessant filosòfic. És cert que el primer deure que tenim com a metges amb un malalt és fer un diagnòstic precoç i oferir-li el millor tractament, però, si ens limitem a això, serem uns grans tècnics de la medicina, i res més. A EMSI ens agrada ser metges en el sentit ampli, d’aquí que estiguem pendents dels aspectes psicològics o emocionals del pacient.”
Està demostrat que molts problemes físics –fins i tot oncològics– tenen arrel en depressions o estats anímics baixos, en trastorns emocionals. “El sistema immunològic té molta relació amb el sistema endocrí. Un pacient és molt més que una massa bioquímica. Guanyar-nos el dret a arribar a plans més profunds del pacient (mentals, espirituals…) significa tractar correctament primer el pla físic i exercir la medicina des de la recerca de l’excel·lència.”
En oncologia, una patologia habitual en otorinolaringologia, s’estan fent grans avenços. “Els avenços més apassionants van més enllà de les especialitats mèdico-quirúrgiques i ens porten a les cèl·lules mare. Hipòtesis recents intenten demostrar que el procés oncològic pot tenir el seu origen en cèl·lules mares tumorals responsables de la proliferació cel·lular i les metàstasis.”
Ara, el combat contra el càncer passa per extirpar o eliminar les cèl·lules que, en certa manera, s’han tornat boges. “En el futur, poder detectar aquestes cèl·lules i atacar-les selectivament permetria resultats espectaculars en els tractaments oncològics i en la predicció d’aquesta patologia.”
Les estadístiques de la lluita contra el càncer fan ser optimistes. “Els índexs generals de supervivència i curació augmenten de forma progressiva. Dins l’otorinolaringologia, el càncer de laringe, per exemple, fa 20 anys tenia índexs de morbiditat i mortalitat molt alts. Ara, gràcies al diagnòstic precoç i les noves opcions terapèutiques, ambdues han disminuït significativament.”
La projecció de l’estètica d’una persona està molt vinculada al seu equilibri emocional i, per tant, a l’especialitat mèdica del doctor Olmo. “L’otorinolaringologia és l’especialitat que més sentits tracta: olfacte, audició i gust, a més del llenguatge, principal sistema de comunicació entre els éssers humans. I tot això té la seva manifestació a nivell d’integració social, d’imatge.”
Aquesta relació s’evidencia en la gent gran. “La pèrdua d’audició pròpia de l’envelliment porta problemes de comunicació i socialització, un aïllament que afecta l’autoestima, perquè som éssers socials.”
La creixent longevitat pot incidir, posem per cas, en l’augment de casos de sordesa. “La longevitat incidirà en tots els camps de la medicina. Ja tenim la certesa, per exemple, que tard o d’hora la majoria dels homes acabarem tenint malalties prostàtiques. Amb la sordesa passa el mateix.”
El doctor Àngel Olmo i la senyora Abigail Sánchez tenen en Victor Frankl, creador de la logoteràpia, un altre dels seus grans referents. Una frase d’aquest doctor en resumeix el pensament: “Frankl escrigué en el seu llibre L’home en busca de sentit que el futur de l’home està lligat a la seva capacitat d’estimar desinteressadament. A EMSI ho compartim plenament.”
