Dr. Francesc d’Assis Orriols i Bordas
Dr. Francesc d’Assis Orriols i Bordas
PC, 21è VOLUM. Estètica corporal i equilibri emocional

DR. FRANCESC D’ASSIS ORRIOLS I BORDAS

FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS

Text del 21-07-2010

Començant per Rafael Nadal, comptem amb mitja dotzena llarga de figures del tennis en què confiar i a les quals admirar. Això, però, té l’inconvenient que el llistó està tan alt que fa complicat un relleu generacional del mateix nivell.

El Reial Club de Tennis Barcelona és l’entitat federada amb més solera i importància d’Espanya.

L’esport és sinònim de treballar en equip, fins i tot en els esports individuals, perquè l’esportista ha de fer pinya amb l’entrenador, els preparadors físics, etc. Treballar en equip i fer exercici milloren sens dubte la qualitat humana, l’autoestima i l’equilibri emocional.

L’esport ha de ser una font de salut i una eina per fer amics. I competir és bo com a entrenament per a la incorporació a la nostra societat, ja que potencia l’esforç i la voluntat de millora.

El metge estomatòleg Francesc d’Assís Orriols i Bordas és el president de la Federació Catalana de Tennis; el seu predecessor, Josep Ferrer i Peris, ho fou durant 28 anys: tot un rècord. Tanmateix, el doctor Orriols no té previst ser-ho tant temps, “perquè és un càrrec amb molta responsabilitat, sobretot si es compatibilitza, com és el meu cas, amb la vicepresidència primera de la Real Federación Española de Tenis, la copresidència del Comitè Junior de la ITF i la presència a la junta directiva de la UFEC.”

Tradicionalment, el tennis ha estat un esport minoritari i elitista. Per sort, aquesta tendència ha canviat. “Ha ajudat molt a popularitzar-lo Rafael Nadal. El fet que el tennista número u del món sigui espanyol ha disparat la pràctica del tennis entre els més joves, després d’uns anys de lleugera davallada en el nombre de llicències.”

Es tracta d’un esportista que també transmet valors. “És un tennista exemplar, que no s’enfada mai, que no tira la raqueta, que juga amb fair-play.”

Però el tennis espanyol no és només Nadal. “Comptem amb mitja dotzena llarga de figures en què confiar i a les quals admirar. Això, però, té l’inconvenient que el llistó està tan alt que fa complicat un relleu generacional del mateix nivell.”

Actualment, vivim una puixança general de l’esport català i espanyol. “L’esclat de l’esport estatal es deu a una suma de factors, com la influència benèfica dels Jocs Olímpics de Barcelona, que marcaren un abans i un després; però sobretot ha estat cabdal el Plan ADO, concebut expressament per a l’esport olímpic, que hi injectà molts diners.”

Tot aquest esforç, però, es pot malaguanyar. “Els darrers anys ha minvat el suport institucional. I l’esport d’alta competició no es pot abandonar, perquè molts joves s’hi emmirallen.”

L’atenció dels mitjans de comunicació és també determinant. “En general, al nostre esport no ens podem queixar; jo mateix he estat tractat tan bé pels mitjans que fins i tot hi ha gent que em reconeix pel carrer. I no diguem, és clar, la gran atracció mediàtica de figures com David Ferrer o Rafael Nadal. En canvi, trobo a faltar més atenció en els nostres informatius per al tennis del dia a dia, el de casa, com pot ser un Campionat de Catalunya.”

Un dels pilars de la FCT és l’ex-tennista Albert Costa. “L’Albert ho és tot en el tennis del nostre país: director de l’Acadèmia del Centre Internacional de Tennis de Cornellà; director de l’estructura esportiva de la Federació Catalana, on forma els futurs tennistes d’elit; seleccionador de l’equip espanyol de Copa Davis, i director esportiu del Trofeu Comte de Godó. Tot i així, el millor de tot és la seva senzillesa i qualitat humana.”

Entre les tasques més importants i complicades de l’Albert i de tot l’equip tècnic de la FCT es troba descobrir i potenciar el talent tennístic. “Saber si un noi té futur en atletisme o natació és relativament senzill, perquè el cronòmetre t’ho diu gairebé tot. El tennis és més fluctuant. Es pot tenir un noi de 12 anys molt prometedor i al cap de dos, pressionat, potser deixa el tennis.”

Per això és cabdal que els joves tennistes no s’estressin. “Sovint els pares es pensen que tenen un futur campió a casa, i això acaba sent perjudicial. Els nois han de simultaniejar els estudis i el tennis. Som contraris a treure les joves promeses del seu entorn familiar i local. Preferim desplaçar la infraestructura de la Federació que desarrelar.”

Una de les principals activitats de la Federació Catalana de Tennis és regular i tutelar tota la competició catalana.Tots els clubs de tennis de Catalunya estan adscrits a la Federació, però encara hi ha qui no competeix oficialment perquè no està federat. Una de les preocupacions de la junta de la FCT és superar les 40.000 llicències actuals i potenciar la competició a tots els nivells.”

El Reial Club de Tennis Barcelona 1899 és l’entitat federada que té més solera. “És el club més important que hi ha Espanya. A les seves instal·lacions, per exemple, hi ha la pista talismà de la Copa Davis, avui remodelada per encabir-hi més afeccionats.”

La cita més cèlebre organitzada pel RCT Barcelona 1899 és el Torneig Comte de Godó. “El Trofeu Compte de Godó és historia viva del nostre esport i la prova tennística degana del calendari espanyol. Potser, però, caldria fer un esforç i, amb el suport decidit de les nostres institucions, aspirar a pujar un altre graó en la seva categoria econòmica dins l’ATP per dotar Barcelona d’un esdeveniment de màxima categoria.”

La Federació Catalana de Tennis participa també en projectes solidaris. “Hem fet un conveni amb Josep Maldonado i l’ONG Raquetes Sense Fronteres per enviar material tennístic en desús a països d’Àfrica. També tenim un altre conveni amb Càritas per recollir aliments.”

Igualment, “col·laborem amb un laboratori francès en la lluita contra la diabetis, una malaltia silent. Amb una simple punxadeta els esportistes poden saber com estan de sucre i quines possibilitats tenen de tenir la malaltia.”

El doctor Orriols compagina l’exercici de la medicina amb el seus càrrecs al món del tennis. “L’única perjudicada és la meva muller; però jo ja era molt hiperactiu quan ens coneguérem. Suposo que hi està acostumada.”

La seva condició de metge ha determinat que la Federació Catalana de Tennis compti amb un pla mèdic molt complet. “El pla consta de tres potes: un centre mèdic a les nostres instal·lacions de Cornellà –que són la nostra joia de la corona–, un projecte mèdic anomenat tennis terapèutic i una línia mèdica d’elit portada pel doctor Cotorro.”

La idea és evitar el desgast físic dels tennistes. “El tennis és un esport asimètric, que treballa més una part del cos que les altres, amb molt desgast de maluc. D’aquí que hi abundin les lesions, que només es poden combatre amb exercicis compensatoris de prevenció.”

En una societat on la manca d’autoestima fa estralls, la pràctica d’un esport pot ajudar a compensar aquesta carència. “L’esport és sinònim de treballar en equip, fins i tot en els esports individuals, perquè l’esportista ha de fer pinya amb l’entrenador, els preparadors físics, etc. Treballar en equip –o practicar un esport– millora sens dubte la qualitat humana, l’autoestima i l’equilibri emocional.”

Guanyar un partit de tennis és sobretot un exercici mental. “El tennista que vulgui guanyar ha de tenir sempre una actitud positiva. No se m’acut millor escola de vida.”

No cal oblidar que el tennis, igual que qualsevol altre esport, no s’ha d’afrontar com una formula per guanyar molts diners. “La FCT vol deixar un missatge clar als nens que comencen a jugar a tennis. L’esport ha de ser una font de salut i una eina per fer amics. Competir és bo com a entrenament per a la incorporació a la nostra societat, ja que potencia l’esforç i la voluntat de millora. Pocs podran apropar-se un dia a les fites dels seus ídols, però no hi haurà cap al qual la pràctica de l’esport no hagi fet feliç puntualment, no li hagi regalat un bon amic o no hagi afavorit el seu desenvolupament personal. I això no és poc.”