Text del 27-04-2010
Els peus, els ulls i la boca són elements importants a l’hora de modificar la nostra postura, ja que són portes d’entrada de la informació del món extern i mostren la nostra adaptació a aquesta informació. En realitat, la nostra postura és l’element que marca la nostra actitud davant la vida.
A partir dels peus els podòlegs edifiquem l’empatia amb el pacient que ens permetrà encarrilar el tractament.
Aquesta societat no té en compte que el valor com a persona el defineix la vida interior. L’aparença per l’aparença porta a la superficialitat i a la buidor.
Entenc que la gent s’operi per augmentar la seva pròpia estimació, però cal ser conscients que el fonament d’una bona autoestima comença per l’acceptació d’allò que ens defineix i ens fa ser qui som com, per exemple, la nostra edat.
Ana Ortega i Puig és fundadora i responsable del Consultori Raval, una entitat que, des de fa ja 15 anys, ofereix serveis d’osteopatia, de psicologia i de podologia. “Jo sóc la podòloga i formo equip amb altres dos professionals més.”
La triple dimensió del despatx que integren aquestes tres especialistes en l’àmbit de la salut té la seva explicació. “L’osteopatia i la psicologia complementen la meva feina des de la seva independència professional. Pensem que un mala postura pot no tenir prou per solucionar-se satisfactòriament amb unes plantilles. De fet, poden haver-hi antics bloquejos, tant físics (cas en què caldrà un osteòpata per complementar el tractament) com emocionals (cas en què caldrà la intervenció d’un psicòleg), que precisen una intervenció d’equip.” Val a dir que “els peus, els ulls i la boca són elements importants a l’hora de modificar la nostra postura, ja que són portes d’entrada de la informació del món extern i mostren la nostra adaptació a aquesta informació. En realitat, la nostra postura és l’element que marca la nostra actitud davant la vida.”
La posturologia és un camp que tot just comença a ser reconegut com a disciplina científica. “Actualment, i a diferència de quan jo vaig cursar la meva formació, es pot estudiar a la facultat de podologia.”
Ana Ortega té molt clar que els podòlegs no treballen només amb peus o amb les cames, sinó amb éssers humans, i que cadascú requereix un tractament específic. “La capacitat de modificar la postura d’un peu varia substancialment d’una persona a l’altra. En aquest sentit, una correcció massa dràstica pot comportar problemes, tant físics com d’una altra índole. La correcció ha de ser progressiva, el cos ha d’anar fent allò que vol fer.”
La seva feina es podria resumir en la recerca de l’equilibri de tot el cos del pacient. “Malgrat que no es corregeixi del tot el peu, l’objectiu és portar el pacient al seu centre de gravetat, a nivell físic i també emocional i espiritual. No tots els podòlegs tenen aquesta visió.”
Pel que fa als pacients, “hi ha persones que només vénen a posar-se unes plantilles i se’ls fa un tractament estructural; en canvi, d’altres persones estan més obertes a rebre un tractament de caràcter més integral.”
Part de la seva feina és escoltar el pacient. “M’interessa que evoqui, jo l’escolto i, en funció d’això, decideixo si el derivo o no als meus companys (osteòpata, psicòleg).”
La podologia és un món molt més complex del que pot semblar-li a simple vista a un profà. “Quan un podòleg veu uns peus, els peus li parlen, cosa que crea una empatia que permetrà a ambdós, guaridor i malalt, encarrilar el tractament.”
Anar al Consultori Raval significa rebre un tractament holístic. “Jo no em puc limitar a corregir els peus, posem per cas, amb gens de pont o amb massa pont. Al meu parer, el més important és centrar el pacient, buscar l’equilibri de tota la postura i desenvolupar la seva capacitat de resposta postural.”
El centre mèdic que encapçala Ana Ortega compta amb un laboratori que li fa les plantilles a mida. “Miro que les plantilles s’adaptin a qualsevol tipus de sabata, i que portar plantilles no sigui un handicap per poder lluir calçat bonic. Al llarg de la història, la plantilla ha tingut molt mala propaganda, però, per sort, està deixant de ser així.”
Durant bona part del segle xx, determinat tipus de calçat femení ha perjudicat molt més els peus que no pas el calçat masculí. “Ara, aquesta circumstància ha anat modificant-se i equilibrant-se, i, afortunadament, el calçat femení s’ha anat fent més racional.”
La senyora Ortega treballa en estreta col·laboració amb els seus dos companys. “Els tres professionals som independents, però estem en comunicació constant per tal d’analitzar i comparar les diferents evolucions.”
Molts pacients la visiten cercant una mica de calma. “Vivim en una societat esverada, sense gaires possibilitats de portar una vida interior. La gent se sent molt sola.”
El jovent és el sector social que més la preocupa. “Quan un jove ve a la consulta per visitar-se, el més important és crear amb ell una empatia amb la qual se senti còmode per establir el diàleg. Quan tracto un nen, en canvi, aquesta empatia d’alguna manera brolla sola. I la gent gran troba un espai idoni per parlar amb tranquil·litat.”
L’acceptació del pas del temps i el culte a la imatge estan molt imbricats en aquests dos sectors socials. “Respecto que cadascú posi els límits de l’autoestima allà on ell vulgui, però sóc del parer que s’està fent un abús del culte a la imatge. Crec que és molt bonic fer-se gran, amb arrugues i tot.”
Aquest abús l’il·lustra molt bé un exemple: “Em sorprèn la gran quantitat de persones que, per raons d’estètica o modes del moment, amb 14 o 15 anys poden venir ja depilades. No sé si és cosa d’elles o de les mares; el que està clar és que hi ha una evident inquietud o preocupació per agradar als altres basat en l’aspecte físic.”
Una de les conseqüències de tot plegat és que els joves vinculen excessivament l’autoestima a la imatge. “No tenen en compte que el valor com a ésser humà el defineix la vida interior. L’aparença per l’aparença porta a la superficialitat i a la buidor.”
Molta gent busca l’autoestima a través de la cirurgia estètica. “Entenc que la gent s’operi per augmentar la seva pròpia estimació, però també haurien de ser conscients que el fonament d’una bona autoestima comença per l’acceptació d’allò que ens defineix i ens fa ser qui som com, per exemple, l’edat, que inevitablement embelleix la imatge. Crec que l’edat modula la imatge però, també, ens dona una imatge de serenor i de saviesa. O és que a partir dels 50 anys hem d’estar-nos operant la resta de la vida? Hi ha persones que, tot confiant en el bótox, han aconseguit no tenir cap arruga però han perdut l’expressivitat, allò que les feia úniques. Tot i això, no estic en contra de la cirurgia, ja que hi ha persones amb complexos molt arrelats a les quals operar-se els dóna seguretat i els augmenta l’autoestima.”
Abans de tota operació –o amb posterioritat, segons sigui el cas–, és necessari l’acompanyament psicològic. “És necessari trobar d’on ve la falta de confiança en un mateix. I cal treballar, igualment, ni que sigui a posteriori, per no tornar a agafar un altre complex relatiu a una altra part del cos.”
Ana Ortega fa palesa la seva satisfacció i el seu orgull pel fet de gaudir diàriament de l’oportunitat d’exercir una feina tan propera i humana. “Personalment, allò que de debò m’encanta és treballar amb la gent. Val a dir que estic molt satisfeta d’haver-me obert camí i de poder ser la meva mestressa duent a terme la meva vocació. Sobretot, tracto persones grans, jovent i canalla. I no visito pacients o clients amb un problema als peus: visito persones, amb tota l’atenció emocional i psicològica que aquest fet implica.”
El seu alt esperit de servei es tradueix en unes minutes més assequibles. “Treballar en un poble et fa adaptar-te més a la realitat de cada persona, també, fins i tot, pel que fa al seu nivell econòmic.”
