Text del 11/10/2010
Veure primer la persona i no pas la seva malaltia; aquest és un dels lemes amb els quals treballem a la nostra clínica, que vaig aprendre del meu pare. Si un metge es fixa de debò en el pacient, això li permet descobrir-ne altres aspectes que també influeixen en la seva patologia.
Cal mantenir bons hàbits d’higiene dental; l’odontologia preventiva és sempre la més eficaç.
La tasca dels odontòlegs requereix tanta precisió com la dels cirurgians, potser més, perquè ells treballen amb pacients adormits, mentre que els nostres estan desperts i sovint es cansen de la postura. A més, intervenir una boca tampoc permet marge d’error: allò que hi toques, ho estàs tocant de per vida.
Els odontòlegs hem de fer compatible l’estètica amb la funcionalitat. Si una dentadura és molt bonica però no serveix per mastegar, no guanyem res.
La vocació mèdica de l’estomatòleg Ramón Osés Cortils ve marcada per família. “El meu pare segueix sent el meu gran referent. Em va inculcar la passió per la medicina des de ben petit. Ell era especialista en radiodiagnòstic i es dedicava a la seva feina les 24 hores del dia. Fou el fundador del Servei de Raigs X de la Clínica Platón.”
El doctor Osés defuig els formalismes distanciadors i repressius i advoca pel tracte càlid i humà: una filosofia que aplica en la seva clínica dental, oberta des de fa tres dècades a la població d’Igualada i on treballen una vintena de professionals. “Al meu parer, el vostè és una barrera. I són precisament les barreres amb els companys de feina i amb els pacients les que cal eliminar. M’agrada que em tractin com a un amic. Establir una relació de confiança entre metge i malalt és primordial. Veure primer la persona que no pas la seva malaltia; aquest és un dels lemes amb els quals treballem a la nostra clínica, i que vaig aprendre del meu pare. Ell m’ensenyà que, si un metge es fixa de debò en el pacient, això li permet descobrir-ne altres aspectes que també influeixen en la seva patologia.”
Per assentar els fonaments de la plena confiança entre metge/pacient, la primera visita és cabdal. “El pacient t’ha de conèixer, ha de saber d’entrada si pot confiar en tu. Si no hi ha feeling és millor no continuar-hi. No es tracta de guanyar-se’l a nivell comercial, sinó professional. Ha de sortir de la consulta sabent què i com li faràs i quantes vegades haurà de veure’t.”
Enderrocar les pors també és una prioritat. “Hi ha molta llegenda negra sobre el dolor que causen els dentistes als seus pacients, però en l’actualitat només és això, una llegenda. Ara anar al dentista no fa cap mal durant la intervenció. Però aquesta certesa has de saber-la transmetre al pacient des de la primera visita; per això cal ser-hi cordial i proper. Si el pacient confia en tu, ja tens mig camí fet.”
La feina de l’odontòleg es basa molt en l’habilitat manual. “La tasca dels odontòlegs requereix tanta precisió com la dels cirurgians, potser més, perquè ells treballen amb pacients adormits, mentre que els nostres estan desperts, i sovint es posen nerviosos o es cansen d’estar amb la boca oberta. I, sense tenir conseqüències de vida o mort, tanmateix intervenir una boca tampoc permet marge d’error: allò que hi toques, ho estàs tocant de per vida. Pensem que nosaltres tenim 32 peces a la boca, cadascuna amb una vida diferent; vénen a ser 32 pacients per persona. I un pacient de tota la vida passa innumerables vegades per la nostra consulta.”
El doctor Osés es considera especialista en estomatologia conservadora i en pròtesis. “L’odontologia –o l’estomatologia– tracta tota la boca, però, si haig d’escollir-ne una especialització, a mi sobretot m’interessa l’estomatologia conservadora, l’encarregada de salvar les peces. Antigament, si un queixal feia mal, simplement s’extreia. Avui dia, treure un queixal ha de ser sempre el darrer recurs. Un professor que vaig tenir a la universitat deia una gran frase: arrencar un queixal és el fracàs de l’odontologia. Comparteixo plenament aquesta opinió. Si l’arrel d’un queixal es conserva forta, sempre és possible, i recomanable, salvar-lo. Això implica mantenir la salut dental de la persona el major temps possible. I, per aconseguir-ho, cal tenir bons hàbits d’higiene dental. L’odontologia preventiva és sempre la més eficaç.”
Malgrat la importància de conservar la dentadura original, els pacients sovint no segueixen la rutina necessària recomanada pels professionals. “Normalment, vénen a la consulta perquè tenen dolor i volen que desaparegui. Una vegada el problema ja està solucionat, no solen tornar-hi amb la periodicitat recomanada per mantenir sana la boca. I aquest fet es fa més palpable sobretot en èpoques de crisi com la que malauradament vivim.”
Odontologia i estètica són dues realitats indissociables. “D’entrada, un individu pot ser molt bell físicament, anar molt arreglat i tenir una imatge aparentment impecable, però, si li falten dues dents ben visibles o bé té la dentadura ennegrida, pot perdre part del seu atractiu i tota l’autoestima. Els odontòlegs, en realitat, tenim un paper cabdal en la imatge personal de cadascú. He tingut pacients que, quan s’han vist la boca arreglada, s’han emocionat. Se senten nous a nivell estètic, però també a nivell d’esperit. Una bona boca rejoveneix físicament i ajuda la salut. Una persona amb una boca lletja es veu molt més vella que la mateixa persona amb una dentadura flamant. Per no dir l’ànim emocional que implica la superació dels problemes per menjar.”
Els pacients, normalment, es preocupen més d’aspectes estètics. “Els odontòlegs hem de fer compatible l’estètica amb la funcionalitat. Si una dentadura és molt bonica però no serveix per mastegar, no guanyem res.”
Uns dels principals reptes de l’odontòleg és evitar que el seu pacient se senti esdentegat. “Si a un pacient li hem de practicar inevitablement extraccions, mai no pot sortir de la nostra consulta sense dents. Si deixes a una persona esdentegada, encara que només sigui per uns dies, l’enfonses.”
Per aquest motiu, sempre es col·loquen dents o fundes provisionals. “Abans de començar a treure dents, prens mesures i el laboratori et fabrica les peces provisionals. A cada pacient se li fa el seu vestit a mida. Quan ja les tens, saps que pots practicar totes les extraccions que calguin, perquè tens a mà les peces de substitució.”
De fet, els implants han estat el gran avenç dels darrers anys. “Els implants que es fan avui són espectaculars. Tothom surt amb dents fixes. Les dentadures de treure i posar aniran desapareixent.”
De tant en tant, però, els implants poden provocar rebuig. “Hi ha pacients que creuen que amb implants ja es poden despreocupar de cuidar la dentadura, i no és així. El tabac o la poca higiene poden provocar rebuig. Això sense tenir en compte que requereixen de revisions periòdiques, com els cotxes. La gent això ho sap, però no ho acostuma a complir. Quan es tenen implants, s’ha d’anar a la clínica dental un mínim de dos cops a l’any.”
D’altra banda, el futur mira cap a les cèl·lules mare. “Fa poc es va presentar el primer cor fet a partir de cèl·lules mare. Així com s’ha aconseguit un cor, s’aconseguiran fetges, ronyons o dents.”
El doctor Ramón Osés recorda amb afecte els seus començaments en la professió, un veritable exemple d’esforç i de sacrifici. “A la primera feina que vaig tenir, el primer dia em van dir el que guanyaven les infermeres del matí i les de la tarda. Jo, aleshores ja metge, faria ambdós torns pel sou d’un sol torn d’infermera. A canvi, m’ensenyarien l’ofici. Val a dir que arribava a casa esgotat. I, per si no n’hi havia prou, també treballava els caps de setmana a la Seguretat Social fent les guàrdies que ningú més volia, de manera que no me n’adonava i ja tornava a ser dilluns de nou. Evidentment, no ho vaig tenir fàcil, però l’afany per aprendre i per autosuperar-me em va dur a on sóc ara.”
