Text del 11-01-2011
“Enguany fa 25 anys que assessorem el client per fer de la seva tria de muntura i lents la més adient en funció de la seva personalitat, la seva professió i el seu estil de vida; emprem, doncs, dots psicològiques”
“Dur ulleres no hauria de viures com quelcom traumàtic; no nomes millorem la qualitat de vida del portador,sinó que pot fer-lo sentir més segur –i, per tant, més atractiu–, ja que són tot un signe de personalitat forta i ferma”
“Determinats tipus d’ulleres caracteritzen estereotips socials als quals algunes persones necessiten pertànyer, i, així, no només corregeixen un defecte visual, sinó que ajusten un desequilibri emocional”
“La població hauria de ser conscient de la necessitat de fer-se com a mínim una revisió optomètrica bianual, per fer el ajust necessari per millorar el seu rendiment visual, el confort i la seguretat en la conducció”
Esther de la Rosa és copropietària d’un conegut establiment òptic a la zona alta de Barcelona, EOS Òptica; els seus 25 anys d’exercici professional i la ubicació estratègica del local expliquen que s’hi adrecin a diari destacades figures de la societat catalana. “La nostra tasca principal és l’optometria, i disposem d’un gabinet de refracció. També ens dediquem a la venda d’ulleres; brindem un assessorament personalitzat i acurat, amb la distribució de productes de qualitat i amb un taller de muntatge propi. Sovint, per a la nostra clientela el factor econòmic no és allò determinant a l’hora d’escollir, fet que amplia el ventall de possibilitats. Assessorarem el client amb la informació pertinent per fer de la seva tria de muntura i lents oftàlmiques la més adient en funció de la seva personalitat, professió i estil de vida. La nostra filosofia laboral és anteposar sempre la nostra condició de professionals de la salut; això es tradueix, primerament, en ser honest, en recomanar allò que sabem s’adiu al client des del punt de vista òptic i estètic i, també, en donar un servei complet, de manera que atenem les demandes específiques de cada client concret sempre que sigui factible i en el menor temps possible. Cal destacar la importància que té la selecció de la lent oftàlmica més adient per a la persona i la muntura a fi d’optimitzar-ne al màxim el rendiment visual. Per això, s’ha d’estar al dia de les novetats i dominar l’extensa oferta dels millors fabricants de lents del món. En ulleres de sol és important triar adequadament el color de les lents per no modificar l’estètica de la ullera i, en les d’esport, és fonamental saber les característiques tècniques idònies de les lents per a cada esport en concret: els filtres, l’absorció, la lluminositat, si convé un filtre polaritzant o fotocromàtic… Depenent de la tecnologia de la lent, millorarà el rendiment en l’esport. Finalment, és essencial disposar d’un mostrari ampli de productes, especialment de muntures, i també ser capaços d’obtenir-ne unes d’específiques si el client ho desitja. Hem de desenvolupar un afinat olfacte comercial i estètic que ens permeti preveure quines seran les muntures, tant en ulleres graduades com de sol, que tindran més sortida. I aquesta capacitat parteix del coneixement sociològic dels nostres clients: quins són els seus patrons de compra, les seves prioritats en triar una muntura, l’estil més demanat, etc. També és evident que el reciclatge professional, a través de seminaris, congressos i conferències, i l’assistència a les fires internacionals més importants del sector, com Mido, a Milà, i Silmo, a París, són essencials per conèixer les novetats tècniques i les tendències de moda del nostre sector.”
Llicenciada en Farmàcia i diplomada en Òptica i Optometria, la senyora de la Rosa sap que a aquests coneixements cal afegir dots psicològiques. “La capacitat d’observació, d’establir vincles comunicatius que permetin conèixer les característiques de la forma de vida del client i una gran capacitat d’empatia per saber quines són les característiques i necessitats psicològiques pel que fa a les muntures seleccionades són fonamentals a la nostra tasca. El coneixement de la nostra societat ens permet, des del punt de vista empresarial, poder encertar les comandes de models que efectuem perquè sabem, per exemple, que els homes al nostre país acostumen a ser més conservadors i formals a l’hora d’escollir les muntures, a diferència de clients originaris d’altres països del nostre voltant, i que les dones a vegades defugen l’ús d’ulleres i es decanten més per alternar-les amb les lents de contacte. En el cas de les persones que mostren rebuig cap a les ulleres, hem de tractar de convertir aquesta eina en un complement de moda i un signe d’identitat. Les ulleres s’acostumen a portar per corregir un problema visual i són vistes com un estri obligatori, lligat sovint a la pèrdua de la joventut, però poc atractiu. La nostra missió és poder invertir aquesta opinió i que les vegin com un mitjà per millorar la seva qualitat de vida i que pot fer-los sentir més segurs i, per tant, atractius, perquè són tot un signe de personalitat forta i ferma.”
En el món de l’òptica el factor estètic és fonamental. “És força freqüent que dones que han de portar ulleres no ho facin en públic i que els homes se les treguin i posin contínuament. Això rebel·la que són vistes com quelcom que dificulta la comunicació estètica amb els altres. Però les ulleres són necessàries i maques i poden caracteritzar-nos com a individus. Si les porta a gust, segurament el client millorarà la seva autoestima i, per tant, la seguretat en sí mateix i la capacitat de relacionar-se amb els altres. Si no, sempre hi ha la possibilitat d’emprar lents de contacte, sota la supervisió d’un professional, perquè no són recomanables en tots els casos. Les ulleres poden ser utilitzades com una màscara que oculti la nostra veritable realitat i ens faciliti deixar enrere alguns complexos. I determinats tipus d’ulleres caracteritzen estereotips socials als quals algunes persones volen o necessiten pertànyer; en aquests casos, l’objecte fa la persona, el defineix socialment, de forma que no només es corregeix un defecte visual, sinó que s’ajusta un desequilibri emocional.”
El sector de les òptiques evoluciona vertiginosament, “amb avenços com la introducció de lents orgàniques amb índex de refracció més alts i, per tant, més primes, lleugeres, resistents i estètiques, que han millorat, no només el confort i l’estètica de les persones portadores, sinó també la seguretat dels seus ulls –que podrien perillar en cas de trencament de les lents minerals–, així com els materials més lleugers i confortables per a les muntures, com el titani. Pel que fa a les lents de contacte, la millora dels materials, el seu abaratiment i l’ús del topògraf corneal per mesurar la còrnia han permès que es puguin personalitzar més i, per tant, que es puguin portar més hores i amb més seguretat, i també que es puguin reemplaçar més sovint, cosa que ha incrementat força la salut ocular dels portadors.”
Tot i que de vegades aquest factor passa desapercebut, l’activitat de les òptiques és bàsicament sanitària. “Hem de detectar i fer el seguiment dels problemes refractius de la població, i per fer-ho emprem les eines tecnològiques de què disposem i els nostres coneixements òptics i psicològics per adaptar de manera individual i acurada les lents correctores a les característiques del client. Cal interpretar les respostes del pacient i avaluar les característiques generals de la seva qualitat de visió. La població hauria de ser conscient de la necessitat de fer-se com a mínim una revisió optomètrica bianual, tenint en compte sobretot que, a partir dels 40, es produeix un envelliment fisiològic ocular que provoca la presbícia (vista cansada), per fer l’ajust necessari i millorar el seu rendiment visual, el confort i la seguretat en la conducció. Mitjançant aquesta consulta podem detectar possibles patologies oculars i derivar a l’oftalmòleg.”
