Text del 09-11-09
“Vaig voler ajudar a entendre, en la mesura del possible, per quin motiu el càncer apareix en la vida d’una persona quan, habitualment, travessa un moment de debilitat psíquica”
“Quan algú se sent satisfet amb les seves emocions i el seu cos, la seva part neuroendocrina roman equilibrada; llavors, les endorfines circulen lliurement: és quan podem parlar, gairebé, de felicitat”
“L’ésser humà sol preguntar-se si la seva psique té una bona imatge, si el seu jo interior és bell i agradable”
“Normalment, d’una manera innata, les persones volen agradar per tenir una acceptació social col·lectiva”
“En el moment no gaire plàcid que vivim actualment hem d’intentar buscar una reunificació de tot allò que tenim per evitar acabar-ho perdent”
L’estètica corporal i l’equilibri emocional són dos conceptes que sovint avancen plegats. El cos i la ment formen part d’una mateixa unitat i no podem entendre’n un sense l’altre. La doctora Roustan és psicòloga clínica, psicoanalista i especialista en neurociències. Conferenciant en diversos actes i taules rodones, la doctora Roustan ha publicat en revistes especialitzades i és autora del llibre Cuando habla el cuerpo, un assaig principalment dirigit a aquelles persones que pateixen, o han patit, càncer. “En aquesta obra vaig pretendre explicar que la malaltia pot ser una via per arribar a extreure aspectes positius. També vaig voler ajudar a entendre, en la mesura del possible, per quin motiu el càncer apareix en la vida d’una persona quan, habitualment, travessa un moment de debilitat psíquica. L’objectiu d’aquesta publicació és el d’ajudar a lluitar i a fer front a la malaltia amb totes les forces psiconeuroimmunològiques a favor del malalt.”
La psiconeuroimmunologia és la ciència que estudia les interrelacions entre la psique i els sistemes nerviós, immune i endocrí. “Es tracta d’una disciplina que relaciona la ment amb el cos i vol explicar de quina manera els sistemes psicològics, biològics, culturals, socials i ecològics interactuen entre si i influeixen en l’inici, el curs i la recurrència de les malalties, així com també en la recuperació d’una bona salut.”
La tesi doctoral de la doctora Marina Rosutan va versar sobre la intervenció grupal en dones que havien patit càncer de mama i que ja havien superat la primera etapa de la malaltia amb tractament de quimioteràpia o radioteràpia. “Vaig reunir aquestes pacients per tal de potenciar tant la seva resiliència psíquica com la seva resiliència física i, d’aquesta manera, potenciar també la seva perspectiva de futur i la seva consciència interpersonal amb la finalitat de què poguessin ajudar als demés i també ajudar-se a si mateixes. El terme resiliència, bastant desconegut fora de l’àmbit de la psicologia, fa referència a la capacitat que tenim les persones per sobreposar-nos i sortir reforçades de períodes de dolor emocional. Aquest mètode és el que acostumo a emprar sempre per tractar a pacients que han patit càncer, una malaltia que representa un atac a l’equilibri emocional i a l’estètica corporal de les persones, dos factors imprescindibles per assolir un camí cap a la serenitat. Quan algú se sent satisfet amb les seves emocions i amb el seu cos, la seva part neuroendocrina roman equilibrada; llavors, les endorfines circulen lliurement i la persona es troba més tranquil·la, més plàcida i més alegre. És quan podem parlar, gairebé, de felicitat o, si més no, de moment de felicitat. Personalment sento una gran admiració per una neurocientífica de prestigi internacional que és reconeguda pels seus estudis essencials en el camp de la psiconeuroimmunologia: la doctora Candace Pert, que ha dedicat part del seu estudi a la investigació de les molècules de les emocions, unes partícules que es desplacen pel cos humà i poden produir canvis en les cèl·lules. Recerques d’aquesta mena ens obren noves perspectives perquè, mentre que abans creiem que les emocions només ens afectaven psicològicament, ara sabem del cert que també ens afecten físicament. Avui disposem de molts estudis científics que demostren que els nostres estats d’ànim poden incidir en la nostra salut o la nostra fisiologia.”
El fet que l’equilibri emocional i l’estètica corporal hagin d’actuar en conjunció per aportar serenitat a l’ésser humà significa que la figura del psicòleg també és útil per ajudar a encarar un possible canvi d’imatge. “Generalment, les persones que van a la consulta d’un psicòleg no exposen problemes d’imatge en l’àmbit orgànic, sinó que acostumen a fer referència a la seva imatge en relació a com les veuen els demés. Moltes d’aquestes persones no saben fer-se una idea precisa sobre allò que pensa d’ells la resta de la gent i vénen a la consulta preocupades per la manca de qualitat en les seves relacions humanes o capficades per sentir-se rebutjades; allò que busquen en el professional és un mirall que reflecteixi una imatge de si mateixes. Per tant, sovint em trobo amb persones que tenen problemes amb la seva estètica emocional. L’ésser humà sol preguntar-se si la seva psique té una bona imatge, si el seu jo interior és bell i agradable. Aquest és un comportament innat en l’espècie humana. Acabat de néixer, el nadó ja mostra actituds concretes per agradar a la mare i, d’una manera biològica, reflecteix certs comportaments que provoquen que els adults l’observin i s’entendreixin. El nadó busca agradar per tal que tinguin cura d’ell, una positura que, en certa manera, es prolongarà al llarg de tota la seva vida adulta i respondrà a l’objectiu d’intentar captar l’aportació dels aspectes positius que ofereix la resta de la gent. Normalment, d’una manera innata, les persones volen agradar per tenir una acceptació social col·lectiva.”
Hom podria treure la conclusió que, quan algú no se sent a gust amb el seu físic, n’hi ha prou en seguir un procés de psicoteràpia i oblidar-se de fer un canvi d’imatge. “Sempre que es gestioni correctament, una cosa no és incompatible amb l’altra. En ocasions, amb la psicoteràpia s’aconsegueix modificar la mala imatge estètica que una persona pot tenir de si mateixa, perquè moltes vegades ens trobem amb pacients que tenen una visió distorsionada del seu físic. Però, si algú realment no s’agrada i això li comporta problemes amb ell i amb el seu entorn, la cirurgia plàstica és una opció tan vàlida com qualsevol altra. Per exemple, les dones que han patit càncer de mama estan molt afectades per les evidents seqüeles físiques que els ha deixat la malaltia i, en casos com aquests, el que mai pot fer el psicòleg és intentar convèncer-les que el seu aspecte no és tan dolent com elles creuen i treure-hi importància, sinó que el professional ha d’aportar solucions i suggeriments purament estètics que les facin sentir millor.”
La farmacologia és també una opció per guarir certs desequilibris emocionals. “D’entrada sempre opto per un tractament amb psicoteràpia. No tinc res en contra dels psicofàrmacs, però considero que primer cal d’adonar-se que les respostes es troben en un mateix i no pas en una pastilla. Ara bé, si la medicació, complementada amb la psicoteràpia, pot facilitar la recuperació d’una persona, aquesta és una possibilitat que s’ha de tenir en compte.”
En una societat com la nostra que, ara més que mai, proposa una sèrie de reptes difícils de superar per ser capaços de tirar endavant, mantenir un bon equilibri emocional és gairebé imprescindible. “Certs factors externs poden arribar a desequilibrar una persona aparentment estable, però, si ja disposa d’una fortalesa interior, els esdeveniments aliens no l’agafaran tan desprevinguda i tindrà una major capacitat de reacció. En el moment no gaire plàcid que vivim actualment hem d’intentar buscar una reunificació de tot allò que tenim per evitar acabar-ho perdent.”
Facilitamos al lector el enlace a la página web profesional de la Doctora Marina Roustan.
