Text del 2006
“No hi ha res que doni més satisfaccions que l’agraïment dels pacients”
.
Amb les idees molt clares i una visió de futur encara més transparent, el llicenciat Agustí Perelló i Juncà, especialista en farmàcia hospitalària, ens convida a fer una reflexió sobre el paper que avui en dia juga el farmacèutic dins de la societat i dins, sobretot, de la nostra xarxa sanitària. en aquest sentit, proposa una transformació de futur basada en les necessitats dels centres hospitalaris i les persones que hi són ateses. “L’oficina de farmàcia està en crisi; el farmacèutic antigament gaudia d’un prestigi i un reconeixement, però quan la indústria va envair el seu camp es va convertir en botiguer. És ara que hi ha una evolució i ha de reconvertir la seva feina, encarar-la cap a l’atenció al pacient. La democràcia va fer arribar la medicina social, la cobertura universal, s’ha creat la cultura del benestar i de guanyar temps de qualitat. La gent cada vegada l’exigeix més, aquest bé. Les persones es cuiden, volen atencions, demanen dedicacions. La professió sanitària ha de tenir cura del pacient i en aquest sentit el metge ho fa d’una manera i el farmacèutic ho fa d’una altra. Tothom, des que neix fins que mor, conviu amb el medicament i a mesura que passen els anys necessita més atenció sanitària. No obstant això, com a usuaris del medicament, ens preocupem de com l’hem de prendre, de quan l’hem de prendre, de quines conseqüències pot tenir? Dubto molt que a l’escola s’ensenyi als nens què és el medicament. L’atenció farmacèutica ha de procurar proporcionar aquest ensenyament i d’aquesta manera aconseguirem apropar-nos al pacient. El medicament serveix per refer la salut malmesa, per reconduir el nostre equilibri. El farmacèutic té l’obligació d’informar el pacient i cada pacient ha de saber com ha d’utilitzar els medicaments que ha de prendre.”
El doctor Agustí Perelló ha estat professor de l’Escola Universitària d’Infermeria d’Igualada. Demostra també el seu agraïment al doctor Joaquim Bonal, qui li va ensenyar com era la professió i la dedicació a la feina. Avui la professió ha canviat molt. “Per fi la sanitat pública ha entès el paper del farmacèutic, però ens movem en terrenys difícils, com la relació amb el metge i amb l’administració.”
L’idea inicial d’Agustí Perelló no era quedar-se a Igualada, població en la que va néixer, però les circumstàncies van fer que prengués aquesta opció. “El meu pare era un fuster. No ens va posar mai impediments per estudiar el que volíem. Jo un any ho vaig suspendre tot i vaig pensar que o bé m’hi posava o bé plegava, aleshores aquell estiu vaig anar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona amb el doctor Joaquim Bonal i vaig començar a treballar. D’aquesta manera vaig veure el que realment volia.”
Durant el servei militar Agustí Perelló va tenir l’oportunitat de treballar dins de la farmàcia militar i de poder-ho combinar amb la dedicació a l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, fins que l’any 1975 va entrar com a interí a l’Hospital d’Igualada. “La relació amb el doctor Bonal va continuar. Vaig ser el primer cap de servei del meu hospital en nòmina. El Joaquim Bonal em va ajudar molt en aquells temps i després vam anar mantenint la relació.”
“Properament tindrem un hospital nou, ens traslladarem d’edifici, cosa que suposa un trasbals. Com a cap de servei, em van demanar quina era la meva idea de farmàcia per al nou hospital, i jo els vaig plantejar una farmàcia per el segle xxi. M’han donat el vistiplau; el projecte és mecanitzar-la. Hem començat la informatització del servei; la meva il·lusió és veure les ordres mèdiques per ordinador. Aconseguirem les receptes informatitzades dels pacients a l’hospital nou. A part de tots aquests canvis d’ infraestructures, el canvi d’hospital el fem les persones que ens hi dediquem i que estimem la feina que fem. Tanmateix, el perllongament de la vida ha de tenir un sentit; ara bé, aquest és un terreny complex i relliscós.”
El doctor Agustí Perelló opina que la relació entre la unitat de farmàcia i la unitat de dolor esdevé també fonamental per a la cura i el tractament del pacient quan en té mal. “El dolor zero no existeix. El dolor no es pot comparar perquè cada persona té el seu propi dolor i no se’n pot establir una escala. Hem de saber-hi conviure, la qual cosa no vol dir que s’hagi de patir. La relació entre metge i farmacèutic té com a missió final obtemir el benestar del pacient.”
Dins de la medicina i del tractament hospitalari, l’administració de medicaments als pacients presenta sovint una manca d’informació que segons el senyor Agustí Perelló s’explica per diversos factors. “En el tractament hospitalari hi intervenen molts professionals. En el cas del malalt mèdic, la família, normalment, sap quins medicaments se subministren. Amb el malalt quirúrgic això és més difícil. Un farmacèutic per a dos-cents cinquanta llits no pot arribar a tot i la gestió també és una feina que s’ha de fer perquè tot funcioni. Vivim en un temps de recursos limitats. El malalt té l’obligació d’exigir saber què li fan i d’exigir saber quins tractaments li estan administrant.”
El farmacèutic, després de l’alta, només té relació amb el malalt si se li han de dispensar medicaments molt concrets. “Aleshores fem atenció farmacèutica i sí que es dóna una relació més estreta amb el pacient. El farmacèutic ha de regular la medicació del malalt gran i explicar-l’hi. L’educació és paciència, dedicació, i és fonamental.”
