Texto del 2006
CRESCA desenvolupa la seva activitat tant en recerca bàsica i aplicada com en la formació especialitzada en el camp de la seguretat i el control alimentari.
Josep Garcia Raurich és doctor en ciències químiques i director del Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA). Josep M. Nacenta Anmella, doctor en enginyeria industrial, exerceix com a responsable de l’àrea de calor i fred industrial d’aquesta mateixa entitat. CRESCA és un centre que, a través del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), està integrat a la Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya (Xarxa IT), formada per unitats i grups de recerca amb capacitat d’oferir serveis d’innovació tecnològica a les empreses del país. El seu objectiu principal és el de potenciar el mercat de la subcontractació d’R+D per tal d’incrementar la capacitat d’innovació de les empreses. Tots els centres adherits a la Xarxa IT estan dotats de professionals i equipaments capaços d’abordar de manera àgil i eficaç projectes que permetin incrementar la competitivitat del teixit productiu català. “CRESCA desenvolupa la seva activitat tant en recerca bàsica i aplicada com en la formació especialitzada en el camp de la seguretat i el control alimentari. També dóna suport tecnològic a empreses i institucions amb les quals desenvolupa recerca orientada. Amb aquest propòsit, realitza convenis amb empreses, programes d’R+D, estudis tècnics i formació continuada.”
Els orígens del que acabaria per convertir-se en l’actual CRESCA es remunten al 1994, quan el Dr. Garcia Raurich assolí la responsabilitat de conduir la secció de Terrassa del Departament d’enginyeria química de la Universitat Politècnica de Catalunya. “Aleshores, en col·laboració amb el professor Sánchez Soriano, vam crear una sèrie de cursos per suplir el buit que havia deixat un màster en tecnologia agroalimentària que havia hagut de cessar. A partir d’aquella nova iniciativa vam començar a mantenir contacte amb diverses empreses i a adquirir una experiència que ens va anar consolidant. A principis del 2003, els nostres coneixements i la nostra trajectòria van permetre que entréssim a formar part de la Xarxa IT. En aquell moment, en trobar-nos amb la necessitat de realitzar canvis en la nostra organització interna, decidírem incorporar-hi professionals d’altres departaments que no estiguessin relacionats amb el sector químic. Érem conscients que si havíem de fer una oferta a través de la Xarxa IT, no podíem oferir només recerca bàsica, sinó que també havíem d’apostar per l’aplicada i, en el sector alimentari, això implica disposar de mecànics, electrònics i professionals en maquinària i motors tèrmics. De seguida vam tenir clar que la millor manera de funcionar com a centre era subdividir-nos en àrees.”
A partir d’aquell moment, dins del CRESCA van començar a confluir professionals vinguts de diferents camps i el doctor Josep M. Nacenta va entrar a formar-ne part. “Considero que amb pocs anys ens hem consolidat de manera molt sòlida. Podria dir-se que el nom de Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari se’ns ha quedat petit, perquè avui dia treballem en una línia molt àmplia que va més enllà de l’àmbit alimentari. Desenvolupem una feina d’equip en què poden convergir els sectors químic, mecànic o energètic. Hem crescut i actualment realitzem investigacions de diverses classes i treballem amb aliments i, també, amb derivats dels aliments.”
Preferentment, CRESCA està al servei de la petita i mitjana empresa catalana. “Una empresa sempre necessita solucions que, la majoria de les vegades, han de ser ràpides, efectives i, en la mesura del possible, econòmiques. Aquesta exigència ha marcat la forma de treballar del nostre centre, que, en l’actualitat, està enfocat a resoldre problemes molt específics amb celeritat i eficàcia sense desentendre’s del rigor que requereix la feina ben feta. Sempre que aportem una solució és perquè n’estem del tot segurs i convençuts.”
Sovint, col·laborar amb l’empresa privada implica treballar sota una clàusula de confidencialitat. “Per aquest motiu, una investigació concreta pot no arribar-se a publicar i, si la companyia no ho autoritza, els resultats no es divulgaran mai. En aquests casos, quan es signa un conveni, a banda de la part econòmica, la clàusula més important és sempre la de confidencialitat.”
Treballar per a petites i mitjanes empreses moltes vegades suposa una renúncia a la realització de projectes de recerca de gran envergadura. Per tal de contrarestar aquest dèficit, CRESCA busca vies de finançament mitjançant ajuts oficials per desenvolupar projectes complexos. “El Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) ofereix una sèrie de subvencions a les quals nosaltres podem optar per tal de progressar en línies que difícilment avançarien a partir de la iniciativa de la petita o mitjana empresa. Per poder accedir-hi necessitem actuar conjuntament amb la indústria concreta per a qui treballem i amb la Universitat Politècnica.”
Els ajuts oficials també són del tot imprescindibles per tal que un equip de recerca pugui subsistir i mantenir-se. “Una part del personal que treballa a CRESCA forma part del professorat de la Universitat i té resoltes les seves retribucions. Ara bé, al centre també hi col·laboren professionals que no depenen de l’administració pública i per als quals hem de buscar finançament per tal de cobrir els seus salaris. Generalment, aquests recursos econòmics ens arriben per dues vies: els convenis que realitzem amb les empreses o les subvencions procedents de la Generalitat de Catalunya o del Ministeri d’Educació i Ciència. Malgrat que el procés d’atorgament de les ajudes oficials sempre és lent, cal esmentar que, en els darrers anys, s’ha produït un canvi substancial positiu, i és perceptible que el CIDEM realitza esforços per dur a terme una simbiosi més compacta entre la indústria i la universitat que facilita l’obtenció de les subvencions.”
Tot i que la Universitat Politècnica de Catalunya és una institució de prestigi i renom indiscutible en el camp de la recerca, des de CRESCA es percep cert desaprofitament quant a les possibilitats que pot oferir. “Malauradament, actualment encara existeix molt desconeixement i molta inèrcia i continua subsistint el prejudici que allò que prové de l’estranger és més eficaç per principi.”
També incomprensiblement, encara avui dia, els científics es troben desemparats en certes circumstàncies de la seva activitat professional. “Una de les dificultats més habituals amb què topem és que som nosaltres mateixos qui hem de sortir a vendre els resultats obtinguts en el nostre treball. Això significa que, a banda de la nostra feina d’investigadors —que és la que essencialment ens correspon—, també hem d’exercir com a agents comercials esmerçant-hi un temps molt preuat. Ara per ara, però, no hi veiem cap solució perquè, si nosaltres no anem a vendre, difícilment avançarem. Malgrat que no creiem que aquesta sigui la millor manera de funcionar, ho fem sense recança perquè sabem que és l’única sortida que tenim. L’extracció positiva que fem d’aquest assumpte és que, d’aquesta manera, podem mantenir un contacte directe amb el client.”
