Text del 2006 pel Sr Font.
La recereca bàsica permet provar l’eficàcia de la tecnologia punta i disposar a llarg termini d’aplicacions tangibles.
Enrique Fernández Sánchez va estudiar a la Universidad Complutense de Madrid la llicenciatura de Física. En acabar aquests difícils i aleshores poc freqüents estudis, es va traslladar als Estats Units, concretament a l’Estat d’Indiana per tal de desenvolupar en una de les seves universitats la seva tesi de doctorat: “En aquell moment, els Estats Units eren un lloc molt atractiu per a un doctorand de física, i molt més especialment tots aquells que volíem formar-nos i investigar en l’àmbit experimental de la física de partícules, poc conegut en aquell moment en el nostre país, que centrava totes les seves investigacions en l’àrea teòrica.”
Aquesta branca científica també és anomenada física subatòmica perquè és justament el comportament de les partícules subatòmiques el seu objecte d’estudi. Per tal d’analitzar-les, els físics utilitzen mitjans naturals i artificials; entre aquests últims destaquen els sofisticadíssims i caríssims acceleradors de partícules, un dels quals es troba a Ginebra, Suïssa, concretament al laboratori CERN. Una vegada va concloure la seva recerca de doctorat, el doctor Fernández va integrar-se en l’equip d’investigació de l’Argonne National Laboratory a Chicago, primer, i en el de la Universitat de Colorado a Boulder, posteriorment, si bé va residir de manera permanent a Califòrnia, ja que hi havia l’Stanford Linear Accelerator, on es portaven a terme les investigacions. Aquesta tasca investigadora es va perllongar fins a l’any 1985, en què va rebre una oferta per tal d’incorporar-se a la plantilla de la Universitat Autònoma de Barcelona: “Vaig rebre una carta d’Antoni Serra Ramoneda, aleshores rector de la Universitat Autònoma de Barcelona –UAB–, que em va oferir la possibilitat de dirigir una línia d’investigació.”
La petició del senyor Serra Ramoneda, realment promoguda pel físic Ramon Pascual, que després també va ser rector de la UAB, va fer possible que retornés al seu país d’origen i s’incorporés com a personal docent investigador de la UAB. Aquesta va ser la seva dedicació professional fins que l’any 1991 va promoure un ambiciós projecte investigador: “En la dècada de 1980, Espanya es va tornar a incorporar al CERN, la qual cosa feia possible que el nostre país participés en projectes de física experimental. Aquesta incorporació va ser determinant perquè em decidís a tornar a Espanya, ja que possibilitava que continués portant a terme projectes de recerca de la mateixa ambició. En 1991 va sorgir la possibilitat de crear un centre d’investigació a la UAB amb una estructura més apropiada per portar a terme investigació en física de partícules experimental, que desenvolupés els seus projectes a través del CERN i que disposés d’un major marge d’autonomia i flexibilitat. Per fortuna, aquest projecte va rebre el suport de les autoritats acadèmiques i polítiques del moment. Va ser així com va néixer l’Institut de Física d’Altes Energies.”
Aquest organisme, que ha estat dirigit des de llavors per Enrique Fernández, va ser pioner en el nostre país no només pel seu objecte d’estudi, sinó també per la seva mateixa naturalesa jurídica: “Es tractava d’un centre amb entitat jurídica i, per tant, amb capacitat de contractar personal investigador, la qual cosa l’ajudaria a adaptar-se millor a les necessitats del món de la recerca. El nostre propòsit era combinar la investigació bàsica amb el desenvolupament tecnològic que comporten els experiments en física de partícules, i aprofitar així els beneficis de la nostra pertinença al CERN.
La finalitat fonamental de l’institut de Física d’Altes Energies és la recerca en l’àmbit de la física de partícules experimentals: “La inversió en investigació és fonamental per a qualsevol país i el coneixement cada vegada és més necessari per a competir en un societat que vulguem-lo o no és global. No obstant això, la recerca continua sent l’assignatura pendent del nostre teixit industrial, que encara no s’ha adonat que la recerca bàsica o aplicada no és una despesa sinó una inversió de futur molt rendible. D’altra banda, des del punt de vista del capital humà, la recerca no és menys important perquè la realització de doctorats és la pedrera idònia no només per a la formació d’investigadors d’elevat nivell en el camp de la física, sinó de professionals altament qualificats. La dificultat i la duresa dels nostres estudis determinen que els doctors en física puguin ocupar posicions diverses en el món de l’empresa.”
A més a més, en el cas concret del doctor Fernández, la recerca bàsica permet “de provar l’eficàcia de la tecnologia punta i de disposar a llarg termini d’aplicacions tangibles a partir de les investigacions bàsiques que es porten a terme en l’actualitat.”
Fins al moment, s’han portat a terme unes 25 tesis doctorals experimentals i un nombre semblant de teòriques que s’han efectuat amb la recerca de tercer grau a les seves instal·lacions. Malgrat que la finalitat bàsica de l’institut és portar a terme projectes d’investigació bàsica en l’àrea de la física subatòmica, la necessitat de finançament i de donar resposta a les necessitats immediates de la societat, condiciona que part del seu personal es dediqui al desenvolupament de tecnologia per a diversos àmbits científics. Un d’aquests àmbits és el de la tecnologia sanitària: “Un dels nostres equips d’investigació ha desenvolupat un sistema de radiografies digitals amb un baix impacte de radiació, la qual cosa les converteix en menys nocives per a les persones que s’hi exposen. L’aplicació d’aquesta tecnologia és especialment important en el cas de les mamografies, o de qualsevol altra aplicació que comporti una exposició reiterada de les pacients.”
L’èxit del projecte ha donat lloc a la creació d’una empresa «spin-off» que està buscant un soci industrial per a fabricar el dispositiu. «El tractament de quantitats ingents de dades, un aspecte en el qual diversos investigadors de l’IFAE són experts, ha també donat lloc a la creació d’un centre, el Port d’Informació Científica (PIC), situat en la UAB i en el qual participen, a més de l’IFAE i la UAB, el DURSI i el CIEMAT de Madrid, depenent del MEC».
L’Institut disposa d’una plantilla formada per un centenar d’investigadors, “Quaranta dels quals, els relacionats amb la física de partícules teòrica, pertanyen al personal docent investigador de la UAB, adscrits a l’Institut, i 60 dels quals, els relacionats amb la física de partícules experimental, són investigadors contractats lliurement i expressament per l’Institut per tal de portar a terme tasques d’investigació a les nostres instal·lacions, i becaris predoctorals i postdoctorals.”
La investigació de l’IFAE es realitza en col·laboracions internacionals i la composició del grup així ho reflecteix. Els investigadors experimentals sènior que apareixen en aquesta fotografia pertanyen a cinc països distints, i tots ells tenen una extensa carrera científica bé coneguda internacionalment. “En l’actualitat l’Institut és una organització de referència internacionalment dins de l’àmbit de la física, la qual cosa és notable si tenim en compte la joventut de la nostra institució.”
