Text del 2006
Sabem que els paràsits poden actuar com a bioindicadors de la regeneració en espais devastats per incendis.
Des de fa més de 30 anys, el doctor Carles Feliu José forma part del Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries de la Universitat de Barcelona. “Quan estava a quart curs de la carrera de farmàcia vaig tenir la sort de conèixer a qui va ser el meu mestre, el doctor Mas Coma, actualment catedràtic a la Universitat de València. Va ser ell qui em va formar en la línia d’investigació en què no he deixat de treballar des de l’any 1975.”
Després de llicenciar-se, el doctor Feliu va preparar la tesi doctoral, que consistí en una contribució al coneixement de l’helmintofauna paràsita de mamìfers. “Dintre de la parasitologia hi ha tres grans mons: els paràsits unicel·lulars –protozous-–, els cucs paràsits i els artròpodes paràsits. Els helmints són cucs que poden infestar als animals vertebrats i també l’ésser humà. La meva tesi va cenyir-se a l’estudi d’aquests helmints en els petits mamífers de tota la Península Ibèrica. Durant aquell període d’aprenentatge vaig mantenir força contacte amb l’estranger per tal d’intercanviar informació sobre tot amb científics de França, l’antiga Txecoslovàquia i Hongria, països on es concentraven investigadors que treballaven en línies similars d’estudi i podien aportar-me nous coneixements. Afortunadament, l’arribada d’Internet ha afavorit tots aquests contactes, de manera que m’hi puc comunicar diàriament a través del correu electrònic. En aquests països la parasitologia parteix d’un aprenentatge arrelat des de fa molt temps, principalment a França, on rep una gran importància; per contra, a l’Estat espanyol no hi ha una tradició científica en aquesta especialitat, l’ Helmintologia, i mai no ha existit un altre departament, a banda del nostre, que s’hi dediqués tal com ho fem a la Universitat de Barcelona.”
Una vegada conclosa la seva tesi doctoral, el doctor Feliu va voler ampliar la seva recerca i prosseguí investigant en el camp de l’Helmintologia dins el marc de la universitat. Després d’anys d’estudi, ha arribat a identificar més de 200 espècies de cucs paràsits que habiten en mamífers, una col·lecció molt valuosa a Europa. “Quan amb el meu equip de col·laboradors vam emprendre aquesta línia de recerca, la idea era fer un estudi dels helmints de cada un dels Ordres de mamífers que poblen la Península Ibèrica. Això significà haver de fer una labor minuciosa de recopilació de mostres de totes les espècies i després analitzar-les. Actualment, ja sabem quines espècies paràsites existeixen i de quina manera es distribueixen per tot el territori peninsular.”
Tot i que aquest va ser el seu punt de partida, en el transcurs dels anys ha ampliat la seva línia d’investigació i s’hi han anat incorporant una sèrie de professionals que aporten nous coneixements i idees. “El que en un inici era un estudi bàsic ha derivat en petits estudis aplicats i, en aquests moments, tenim, per exemple, la figura d’un responsable que es dedica a estudiar la utilitat dels cucs paràsits a l’hora de mesurar la contaminació ambiental, ja que creiem que mitjançant la recerca de metalls pesats -plom, cadmi, níquel, etc.- en l’interior dels helmints podem trobar un indicador d’aquesta contaminació.”
Fa aproximadament uns deu anys també van desenvolupar un projecte en col·laboració amb investigadors de la Catalunya Nord per tal de descobrir el grau de recuperació d’un ecosistema després de patir un incendi forestal. “Aquest projecte va ser possible a través de l’estudi dels cucs paràsits dels petits mamífers que poblaven la zona afectada. Ara ja sabem que els paràsits poden actuar com a bioindicadors de la regeneració en espais devastats per incendis.”
En aquests 30 anys de treball, la línia de recerca del doctor Carles Feliu José també ha derivat cap a estudis epidemiològics de paràsits relacionats amb la salut humana. “S’ha de tenir en compte que la majoria de malalties parasitàries són zoonosis, i que el cicle biològic dels paràsits pot desenvolupar-se tant en animals salvatges i domèstics com en l’ésser humà. Si ens basem en aquest fenomen, és evident que el fet de conèixer quins paràsits perjudiquen els animals té un clar efecte sobre la salut dels humans, perquè de la mateixa manera que un paràsit pot viure en un rosegador o un cànid, també ho pot fer en l’home. Si s’exerceix una bona profilaxi en l’espècie humana però es descuida el món animal, mai no serà una profilaxi completa i el paràsit continuarà sent un perill potencial per a la nostra salut.”
La prevenció sanitària en el consum alimentari d’espècies animals és del tot fonamental per evitar el contagi de malalties parasitàries en humans. “Nosaltres tenim un gran desavantatge vers els paràsits, i és que aquests sempre van per davant nostre perquè tenen una gran capacitat d’adaptació. Les principals vies d’infecció de les parasitosis en els humans són dues: la ingestió d’aliments -vegetals/animals- i les picades de certs artròpodes. Un tant per cent molt elevat d’aquestes malalties es contreuen a partir d’hàbits sanitaris o d’alimentació inadequats. Em fa la impressió que aquest és un assumpte que cal prendre’l més seriosament i considero que no hi ha prou consciència col·lectiva dels riscos que això suposa per la nostra salut. Penso que ens cal una percepció profilàctica més meticulosa perquè, malgrat que avui en dia existeixen suficients fàrmacs per combatre les malalties parasitàries, és més beneficiós prevenir l’epidèmia que no pas curar-la; i ho és tant per al possible malalt com per poder reduir al paràsit, perquè d’aquesta manera no evolucionarà en el medi ambient.
Actualment, l’equip del doctor Carles Feliu José treballa per tirar endavant la realització d’una investigació que, en cas d’arribar-se a executar, comprendrà l’estudi dels helmints en tot el territori de les Illes Canàries. “Estem satisfets amb els resultats assolits en el treball de recerca realitzat a la Península Ibèrica i a certes illes de la Mediterrània; en conseqüència, ens sentim del tot encoratjats a prosseguir la nostra tasca més enllà de les regions que fins ara hem explorat. Recentment hem presentat aquest nou projecte al Ministerio de Educación y Ciencia i restem a l’espera d’una resposta. De moment, ja hem obtingut una acollida molt positiva per part de la Unitat de Parasitologia de la Facultad de farmacia de la Universidad de La Laguna i de diversos organismes del Cabildo Insular, abocats completament en el nostre projecte.”
Amb més de 140 publicacions i diverses col·laboracions en llibres monogràfics, el doctor Feliu també ha realitzat sis Accions Integrades amb França. “Aquesta experiència ha suposat que al llarg d’uns 12 anys hagi pogut intercanviar informació amb investigadors francesos a partir d’uns projectes que s’estableixen entre ambdós països. En aquests moments també tenim un camp d’investigació obert a l’illa de Còrsega, una zona on la fauna salvatge hi té un paper important en el manteniment de certes zoonosis. La Universitat de Còrsega ja ha mostrat un interès especial en l’aportació dels nostres coneixements.”
