Text del 2006
La medicina del futur cada vegada més serà basada en estudis moleculars, molts d’ells analitzant l’ADN dels pacients malalts.
Llicenciat (1956-1961) i doctorat en Ciències Químiques per la Universidad de Zaragoza entre els anys 1961 i 1965, el doctor Fausto García Hegardt desenvolupa actualment la seva tasca professional com a catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Ha estat professor encarregat de curs de Bioquímica a la Facultad de Medicina de la Universidad de Zaragoza (1967-1968) i professor adjunt, per oposició, a la Facultad de Ciencias d’aquesta mateixa universitat (1967-1969). Des del 1967 fins al 2006 ha publicat 130 obres científiques i ha escrit diversos capítols de llibres. Del 1979 ençà ha dirigit 27 tesis doctorals.
Va investigar a l’Instituto de Fermentaciones Industriales del Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Madrid, i va presentar la seva tesi doctoral l’any 1965, amb el títol Estudi dels llevats vínics que fermenten els vins d’Aragó “Era un estudi microbiològic en el qual s’exposava la relació entre els diferents tipus de llevats que fermenten un vi i el seu sabor. A l’Instituto es buscaven ceps de llevat per tal de veure com es podien manipular els vins i fer-los fermentar en puresa amb cultius de llevat que haguessin estat estudiats i a través d’això poder influir en les seves característiques organolèptiques.”
Entre 1968 i 1970 va ser becari postdoctoral a la Danmarks Tekniske Hojskole de Copenhaguen –Dinamarca. “Vaig pertànyer a la generació anomenada dels bioquímics orfes, ja que els nostres mestres eren científics de la postguerra, amb moltes mancances formatives. En adonar-nos-en, vàrem sortir a l’estranger, on vaig rebre una excel·lent formació Vaig treballar dos anys a la Universitat de Copenhaguen, on feia estudis sobre el colesterol sota la direcció del Premi Nobel Henrik Dam.”
Del 1970 al 1973, el doctor Fausto García va treballar com a professor titular de química orgànica al Col·legi Universitari d’Alacant. Posteriorment va guanyar per concurs oposició nacional la plaça de professor agregat de bioquímica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, fins que el 1981 fou promogut a catedràtic del mateix departament. Així mateix, els anys 1975 i 1976 va fer dues estades de dos mesos a l’Institut für Biochemie de Munic, a Alemanya. “Vaig fer una segona sortida a l’Institut de les Radiacions, en un moment en què Alemanya estava força preocupada per com les radiacions ionitzants podien afectar les persones. En aquell centre vaig fer també diversos estudis sobre la biosíntesi del colesterol. Amb aquest bagatge, vaig tornar a la Facultat de Farmàcia de Barcelona, on vaig continuar treballant durant 18 anys en la regulació de la síntesi del colesterol.”
L’estudi del metabolisme dels enzims que regulen la biosíntesi del colesterol ha estat una de les seves dedicacions principals. “El nostre grup va descobrir que l’enzim responsable de tota la regulació de la via, la HMG-CoA reductasa, era modulable en la seva activitat per fosforilació i defosforilació. La via de síntesi del colesterol és un continu de reaccions enzimàtiques encadenades una darrere l’altra, fins a 45 de distintes, que ha de fer el fetge per convertir l’àcid acètic en colesterol. Totes aquestes reaccions encadenades són regulades per un ferment que es denomina HMG-CoA reductasa, i que és força important, perquè un cop se n’ha descobert la funció, tota la farmacologia hi ha incidit per evitar la síntesi del colesterol mitjançant la utilització de les estatines. La nostra aportació més important va ser descobrir que aquest enzim era modulable per l’acció de la insulina fosforilant-se i desfosforilant-se, que és una forma molt habitual de regular altres processos bioquímics.”
Tot seguit, el doctor García Hegardt va fer una altra aportació, subsidiària del mecanisme de la regulació de la biosíntesi del colesterol. “vaig descobrir i reportar per primera vegada, l’any 1985, que l’enzim que fosforilava, denominat AMP quinasa, era molt sensible a la càrrega energètica i que, a més de controlar la síntesi del colesterol, també regulava la degradació dels greixos i modulava la relació que hi havia entre exercici muscular i resistència a la insulina. Això significa que quan l’organisme té poca càrrega energètica, per exemple, com a conseqüència d’un esforç muscular molt intens, es posa un senyal en marxa perquè aquest enzim actuï i dificulti la nova síntesi de components estructurals, com el colesterol, i a la vegada posi en marxa la degradació dels greixos per a l’obtenció d’energia.”
Els anys 1987 i 1988, quan les tècniques de l’ADN recombinant s’adoptaven a tots els laboratoris del món, el grup d’investigadors del Dr. García Hegardt va aconseguir clonar el gen responsable de la síntesi de cossos cetònics. Aquesta fita es va publicar a la restrictiva revista Proceedings of the National Academy of Sciences dels Estats Units. “En aquesta publicació es mostrava la clonació del gen, la seqüència dels nucleòtids integrants del gen i la dels aminoàcids, i que era un gen distint d’un altre amb el mateix nom que participava en la síntesi de colesterol, la HMG-CoA sintasa mitocondrial. La falta d’insulina o el procés diabètic tenen relació amb la formació de cetones. El fet de conèixer com es regulava aquest gen i com la insulina en reflectia o en modificava l’expressió, va ser molt important. Posteriorment hem clonat un gen que regula la degradació dels greixos que s’anomena carnitina palmitoil transferasa I (CPT I), i hem tractat de descobrir la relació que hi ha entre aquest gen i la diabetis.”
Esbrinar de quina manera els greixos produeixen la resistència a la insulina és el seu futur gran projecte. “El problema dels diabètics, sobretot els de tipus II, és que tenen insulina circulant per la sang, però l’organisme no vol adonar-se’n, i la ignora. La raó per què els greixos diuen a l’organisme que la ignori, és un mecanisme molt complex, al qual es dediquen diversos grups arreu del món. Nosaltres col·laborem amb un grup d’investigadors de la Universitat Duke, de Durham, Estats Units. Tenim certs avantatges respecte a altres equips, perquè disposem del gen que regula l’oxidació dels greixos, la CPT I, però que a través d’una mutació obtinguda al nostre laboratori no és regulat per la molècula malonil-CoA produïda en el metabolisme de la glucosa, i hem ideat experiments per descobrir aquesta relació íntima entre els greixos circulants, els greixos de les cèl·lules i el mecanisme de resistència a la insulina.”
El Dr. García Hegardt creu que la medicina camina cap al que s’anomena medicina molecular, que consisteix a basar l’origen de cada patologia en l’alteració d’una o més molècules. “Les malalties hereditàries, que es transmeten per la petita alteració d’un gen, són un exemple clar d’aquesta tesi. Les malalties neurològiques com l’Alzheimer, el Parkinson o moltes altres, són producte d’una alteració molecular. El nostre grup també ha estudiat les malalties hereditàries en relació amb la síntesi de cetones, analitzant els genomes de molts pacients i aïllant la mutació responsable de la malaltia.”
