Text del 2006
“L’objectiu global de l’avenç en la recerca oncològica s’orienta cap als tractaments específics”
Miquel Àngel Peinado Morales és investigador del Centre d’Oncologia Molecular, el qual forma part de l’Institut de Recerca Oncològica dins del marc de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). “La finalitat del Centre és fer investigacions de qualitat en el terreny de l’oncologia i en els àmbits que hi tenen relació. Hi treballen dotze investigadors, vuit tècnics, setze becaris i un administratiu.”
Desenvolupen nou línies d’investigació principals, que van des de l’estudi d’aspectes bàsics de la senyalització cel·lular fins a investigacions amb aplicacions clíniques a curt i mitjà termini. “Aquests treballs estan finançats per diferents entitats públiques i privades, com la Unió Europea, el Ministeri d’Educació i Ciència, el de Sanitat i diverses fundacions i empreses privades.”
Miquel Àngel Peinado es va doctorar en Neuroendocrinologia a l’Hospital Universitari de la Santa Creu i Sant Pau, i va continuar el postdoctorat als Estats Units. “Després de la meva estada a Califòrnia, vaig tornar a Catalunya per treballar a l’Institut de Recerca Oncològica.”
L’equip que dirigeix concep el càncer com un procés. “Entenem el càncer no com un sol canvi que altera les cèl·lules, sinó com un conjunt de transformacions que se succeeixen, és a dir, com un procés en el qual les cèl·lules normals comencen a canviar de comportament i actuen d’una manera independent de la resta fins que acumulen alteracions i finalment esdevenen malignes.”
Els interessa estudiar tots els aspectes de la transformació cel·lular, des de les etapes inicials, quan la cèl·lula comença a canviar de programa, fins a les alteracions que es produeixen durant el procés. “Fins i tot ens interessa comprovar com aquestes cèl·lules s’adapten als tractaments i són capaces de resistir els medicaments que apliquem per combatre els tumors. Hi ha gent que s’especialitza més en l’estudi de les alteracions en fases inicials, i altres ho fan en la resposta al tractament; nosaltres, en canvi, tenim en compte tota l’evolució de la cèl·lula.”
La investigadora Elisenda Vendrell va presentar la seva tesi doctoral amb el títol Alteracions del genoma i el transcriptoma en càncer colorectal. “Hem escollit el gen en el qual estic treballant perquè s’ha vist en estudis previs que sembla important en el càncer colorectal. En el 40% dels casos estudiats, hem observat que la seva expressió està inhibida. A partir d’aquesta premissa, s’han de fer hipòtesis i plantejar els experiments per corroborar quina és la funció concreta d’aquest gen en la cèl·lula.”
La doctora Vendrell remarca el fet que els projectes de recerca sempre solen fer-se a llarg termini. “En la nostra societat sembla que s’han de buscar sempre resultats a curt termini i l’èxit ràpid; en el terreny de la investigació, en canvi, els resultats s’aconsegueixen a llarg termini. Un científic va veient resultats i, segons com siguin, orienta els experiments següents.”
D’una manera poètica, el doctor Peinado Morales descriu l’essència de la investigació: “El comportament d’un investigador té dues etapes: la primera és la de la impaciència, per veure d’on ve la llum, en la qual vol recollir resultats, i després, un cop ha establert una hipòtesi que apunta cap a una direcció, arriba una altra fase en la qual necessita molta paciència per poder accedir a aquesta llum, per fer comprovacions, i això implica tornar a fer nous experiments, de diferents maneres, per confirmar la hipòtesi.”
En paraules de Miguel Àngel Peinado, la recerca intenta aprofundir en el coneixement dels processos cancerígens per poder oferir tractaments personalitzats. “L’èxit dels tractaments depèn de la sensibilitat de les cèl·lules tumorals davant els medicaments. Si coneixem com funciona el procés, podrem dissenyar teràpies específiques per tractar cada tumor. En aquests moments, l’objectiu global de l’avenç en la recerca oncològica s’orienta cap als tractaments específics. La nostra meta serà diferenciar quins factors, dins de cada tumor, són els que en determinen la malignitat i per tant poder dirigir la teràpia. Un cop els coneguem, podran dissenyar-se teràpies específiques per a cadascun.”
Tot i que els investigadors disposen d’una gran allau d’informació, constaten que encara trigaran temps a poder analitzar-la. “Ara tenim eines d’alt rendiment, capaces de produir una enorme quantitat d’informació, però, davant d’una diagnosi en la qual es creen milers de dades, encara no som capaços d’analitzar-les o d’entendre-les. El repte en el futur serà saber interpretar-les correctament.”
Els investigadors tenen clar que els grans salts científics es fan sovint perquè hi ha la recerca bàsica al darrere, i aquesta recerca es nodreix dels coneixements que es generen quan es treballa amb sistemes simples. “Si es potencia la recerca bàsica, en tots els aspectes, i en el nostre cas la relacionada amb la biologia, que és el que està més a prop de la biomedicina, és molt més fàcil que després se’n facin aplicacions a l’àmbit mèdic. El coneixement ha de venir d’organismes més simples, des de bacteris fins a ratolins, perquè és obvi que no podem fer experiments amb el malalt. Sense haver fet la part bàsica inicialment, és molt difícil fer el pas següent, com és el tractament del pacient.”
A l’IDIBELL, hi treballen metges i biòlegs que es dediquen a estudiar els factors que poden ajudar a prevenir el càncer. “El diagnòstic precoç és part de la feina que està fent la Regina Mayor en pacients que no presenten símptomes de la malaltia, però als quals fem l’estudi de mostres biològiques per veure si hi trobem algun indicador de càncer. Això no obstant, la nostra tasca s’orienta, sobretot, cap a l’etapa en la qual el càncer ja ha aparegut.”
La Regina Mayor diu que la recerca és un camí llarg, fet amb baules que van encadenant-se. “Continuo la feina d’un membre del nostre grup, en Jordi Frigola, que va trobar una regió alterada en càncer colorectal, a nivell epigenètic. Aquest investigador va trobar la regió esmentada, però no va tenir temps de comprovar si realment estava alterada en molts casos. He agafat el relleu i estic aprofundint en aquest tema, per veure si alguns d’aquests gens poden esdevenir marcadors que ens ajudin en la diagnosi i el pronòstic del càncer colorectal. El fet de trobar uns marcadors genètics alterats que ens indiquin com es desenvoluparà la malaltia en persones que comencen a desenvolupar un càncer colorectal, seria una troballa molt valuosa.”
Una de les principals àrees de treball dels laboratoris del Centre d’Oncologia Molecular és el desenvolupament de metodologies per a l’anàlisi genètica i epigenètica del càncer. “Per exclusió, l’estudi epigenètic del càncer seria l’observació d’aquelles alteracions que no són genètiques, és a dir, que no afecten la seqüència de l’ADN. Si la genètica estudia les lletres que formen la seqüència del codi genètic, l’epigenètica inclou les modificacions que es produeixen a l’ADN i a les proteïnes que l’acompanyen i que acaben alterant-ne l’estructura.”
