Text del 2006
Investigadors i metges hem d’interactuar i apostar per la prevenció.
.
La recerca bàsica que té lloc a les universitats i centres especialitzats catalans és fonamental com a base de futures aplicacions. En el camp de la biomedicina, en concret, s’està erigint com un sector de gran desenvolupament al nostre país. Les possibilitats de poder aplicar-la a l’àmbit de la salut poden representar un impuls important al benestar de la nostra societat i una contribució essencial dels nostres investigadors a l’avenç científic mundial. El doctor Jesús Garcia-Gil és investigador, professor i empresari, tres vessants que plenament conjugats han donat lloc a un projecte relacionat amb el món de la salut i la biomedicina. La seva empresa, Microbial, representa una millora substancial per al col·lectiu mèdic a l’hora de detectar patologies produïdes per bacteris.
Llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorat en Microbiologia per la mateixa universitat, Jesús Garcia-Gil va començar la seva labor d’investigació en el camp de l’ecologia microbiana centrant-se en l’estudi de les dinàmiques de les poblacions de bacteris fotosintètics. També ha participat com a coordinador de recerca de l’equip espanyol en el projecte TMR de la Unió Europea. És cap de l’àrea de microbiologia i inflamació de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, “una institució integrada per l’Hospital Dr. Josep Trueta i la Universitat de Girona que constitueix una important aposta pel futur de la recerca biomèdica de les comarques gironines.”
Després de doctorar-se, va començar a donar classes com a professor titular a la Universitat de Girona. “Recentment, he creat el grup de recerca en microbiologia i inflamació que continuo liderant.”
El coneixement actual de la ciència i els mitjans de què disposa per poder realitzar recerca són molt superiors als de fa dues dècades. “Els investigadors de la generació que ens va precedir sense disposar d’eines de suport ni tecnologies avançades van fer importants descobertes. Avui depenem de molts aparells i el nostre cervell no ha d’emmagatzemar tanta informació. Si ells haguessin tingut a l’abast la tecnologia de l’ADN, haurien fet grans troballes. Els darrers anys hi ha hagut una transformació espectacular del món de la ciència, i la tecnologia de l’ADN ha contribuït de forma decisiva a aquest avenç.”
L’aposta per la recerca com a font de coneixement i motor de futur dels països no sempre ha rebut el suport necessari dels governs. En el cas de l’Estat espanyol, tot just comença a detectar-se una incipient sensibilitat sobre la importància d’invertir-hi: “Els governants tenen una nul·la percepció de futur de la ciència. Haurien d’entendre que la recerca, com la cultura o l’economia de base, són activitats que han de tenir dinamisme per conformar un país actiu, no un país de mercaders. Avui encara trobem aquesta mentalitat neoliberal implantada, per això cal que els polítics es replantegin el significat de la ciència i de la recerca.”
La investigació bàsica és la font de saber de l’aplicada. “Pasteur, referent dels microbiòlegs, deia que: ‘la recerca aplicada no existeix; en tot cas, hi ha una recerca i la seva aplicació, i aquesta està lligada a la primera com la poma ho està a l’arbre’. Parlar d’investigació aplicada és caure en la mentalitat neoliberal. Els investigadors se senten obligats a justificar-se davant de la societat. Cada vegada hi ha més notícies als diaris sobre descobriments científics. Això forma part d’una estratègia per donar a conèixer unes descobertes que en un futur tindran una aplicació real. La seva difusió mediàtica és una manera d’estar presents socialment i una forma d’adquirir prestigi per aconseguir més diners.”
El 2003, després de convertir-se en catedràtic de microbiologia a la Universitat de Girona, el doctor Garcia-Gil va plantejar-se un canvi d’orientació de les seves investigacions, fins aleshores centrades en la microbiologia aquàtica. “El doctor Xavier Aldeguer, especialista en digestologia, va esperonar-me a iniciar una nova línia de recerca basada en la tecnologia de l’ADN. Després de planificar les estratègies, vam prendre la decisió de portar-la endavant. Vam obtenir un projecte important a través de la Marató de TV3 i acabem d’aconseguir-ne un altre del Ministerio de Educación y Ciencia clau per al nostre projecte. A Girona, la recerca universitària en ciències de la salut ha estat escassa; iniciatives com aquesta contribueixen a generar un teixit investigador en matèria de desenvolupament en biomedicina, una primera pedra en aquest procés.”
D’un quant temps ençà, ha començat a incrementar-se la xifra de científics que adquireixen un vessant empresarial. “Els nostres treballs ens van portar a crear una tecnologia per detectar bactèries patògenes a través d’un kit de detecció ràpida. Aquesta eina va dirigida sobretot a detectar bacteris com la legionel·la. Ara estem treballant en altres instruments que detectaran la salmonel·la o la listèria. Així va sorgir la possibilitat de crear un spin-off, Microbial SL, que té com a objectiu dissenyar, desenvolupar, validar i produir aquests kits. El que va començar com un spin-off, avui és una empresa ubicada al Parc Científic de Girona amb grans perspectives de futur. La recerca bàsica ha estat la base per poder desenvolupar aquesta tecnologia que facilita la tasca de laboratori. Sóc científic, no empresari, per això he necessitat l’assessorament de l’oficina de transferència de la Universitat de Girona, que m’ha ajudat a assumir aquest repte empresarial i a patentar la descoberta.”
Microbial neix de la necessitat i de l’oportunitat: “De la necessitat de transferir la investigació a l’empresa i les institucions i del convenciment que és un moment clau per a les anàlisis microbiològiques. La tècnica microbiològica no havia canviat en 100 anys i la biologia molecular l’ha revolucionada. En els darrers anys, s’ha observat que estan retornant moltes malalties i moltes alteracions de l’organisme produïdes per bacteris, dels quals ens havíem oblidat perquè havíem descobert els antibiòtics. Investigadors i metges hem d’interactuar i apostar per la prevenció. La tecnologia de l’ADN ofereix moltes possibilitats tant per al diagnòstic com per buscar rutes terapèutiques. Una de les meves principals línies d’investigació és descobrir si les infeccions són causades per un sol bacteri o per una associació d’ells.”
El sistema analític dissenyat per l’equip de Microbial suposa una millora significativa en el camp de la detecció de malalties causades per bacteris. “Estem treballant amb metges de les UCI dels hospitals i que tenen dificultats per diagnosticar algunes patologies. Diversos centres sanitaris ens han ajudat en el nostre projecte facilitant-nos l’accés als espais.”
Els biòlegs estan demostrant que tenen molt a dir en el camp de la ciència aplicada al camp de la salut. “Som humanistes de les ciències en el sentit ampli, preparats per interactuar amb metges, enginyers, físics, químics, etc. i fer una aportació fonamental al conjunt de la societat.”
