TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

Aida Casamitjana Argemí – Directora executiva de la Cámara de Comercio de Estados Unidos en España -AmChamSpain

31-10-13

 

Gràcies a llibres com el que tinc el plaer de prologar, l’opinió pública s’assabenta de la tasca d’institucions de la societat civil com la Cámara de Comercio de Estados Unidos en España (AmChamSpain), que dirigeixo des de fa un any. Es tracta d’una associació privada apolítica que promou l’activitat i l’intercanvi empresarials entre els Estats Unitats i Espanya i que es finança a partir de les aportacions dels socis. Fundada l’any 1917 a Barcelona, la seva seu social roman a aquesta ciutat, amb un equip de set persones dedicades a representar davant les institucions autonòmiques els interessos dels socis. Alhora, disposem d’una delegació a Madrid perquè, en ser la seu administrativa de l’Estat, s’hi realitzen nombroses transaccions comercials i és una ciutat ideal per establir relacions empresarials i institucionals.

La nostra cambra, que s’integra en les xarxes de cambres de comerç dels Estats Units a Europa i de l’US Chamber a Washington, i que manté una estreta relació amb el cos diplomàtic nord-amèrica i espanyol per impulsar l’activitat comercial entre ambdós països, té una doble missió: d’una banda, i primordialment, representa la immensa majoria d’empreses dels Estats Units que operen a l’Estat espanyol, fet que explica que en aquests moments tinguem 340 socis, que sumen el 24% del PIB nacional i que generen un milió de llocs de treball. D’altra banda, ajuda les companyies espanyoles que desitgen fer negocis, establir-se o invertir als Estats Units.

Una de les característiques definitòries i diferenciadores d’Amchamspain és la parcel·lació dels temes de discussió en diferents comissions –recursos humans, fiscalitat, pimes, advocacia, energia, etc.– que es reuneixen periòdicament, el treball de les quals es plasma en documents que permeten la millora de les condicions econòmiques en què actuen les empreses nord-americanes a l’Estat espanyol, i viceversa. Fruit d’aquesta tasca de diàleg entre iguals i coordinada pel director de cada comitè ha estat, per exemple, haver aconseguit la revisió del tractat de doble imposició entre els Estats Units i Espanya.

Els Estats Units són un país interessat a invertir en Espanya, però que valora negativament els casos de corrupció generalitzada i el clima d’inestabilitat política dels últims anys. En aquest sentit, la repercussió mediàtica de la crisi ha comportat un refredament de les inversions nord-americanes, que, més que perillar, estan paralitzades per la devaluació de la marca Espanya, magnificada per uns mitjans de comunicació internacionals que es fixen sobretot en els aspectes més negatius de la crisi, com ara l’elevat percentatge d’atur juvenil.

Per acabar, tot i que les distàncies expliquen que la qüestió identitària catalana sigui desconeguda per la majoria de la població dels Estats Units i que representi un tema menor en la seva agenda política, les empreses nord-americanes establertes al nostre país o que hi tenen relacions comercials, així como els possibles inversors d’aquesta nació viuen amb suspicàcia el procés independentista, bàsicament perquè se’n desconeixen amb exactitud les conseqüències polítiques i econòmiques.