03/12/2013
Durant els darrers anys, la convivència amb la crisi ha fomentat una nova manera de pensar en la societat, la qual ara es replanteja les seves prioritats i els seus valors, tant en l’àmbit personal com en el professional. Tanmateix, aquesta tendència, que demostra un aprenentatge dels errors comesos en el passat recent, no és compartida pel sector bancari, ja que amb les restriccions al crèdit que imposa a les empreses erigeix el major impediment per a la recuperació econòmica.
La relació que mantinc amb el sector empresarial com a president de la Cambra de Comerç Britànica em permet observar que, a banda de la limitació al finançament, els nostres socis mostren també una particular preocupació pel sistema jurídic i el mercat laboral espanyols. En aquest àmbit l’opinió generalitzada és que un increment de l’agilitat de l’Administració seria fonamental per assolir una major competitivitat com a país. Tot i que encara ha de recórrer molt camí, Espanya, que ha aconseguit sobreviure als anys més durs de la crisi sense ser rescatada, està començant a experimentar un discret creixement econòmic. Un cop arribat aquest punt, el seu repte més immediat és aglutinar esforços per millorar la seva competitivitat dins l’àmbit global. En el procés de reconstrucció de país que actualment s’està efectuant, cal incloure la recuperació de la confiança que es transmet a l’exterior, quelcom indispensable per gaudir d’estabilitat econòmica.
Des d’una perspectiva europea és força evident que la diversitat entre els països que conformen la UE propicia diferents ritmes d’integració a les polítiques comunitàries; per aquesta raó no només és certa l’afirmació, avui tan propagada, que fa referència a una Europa de dues velocitats, sinó que l’ampliació progressiva d’Estats dins la UE probablement ha propiciat la coexistència de més models de gestió. De fet, la manca d’unitat en temes fiscals, polítics o financers situen el projecte europeu en un estadi intermedi de cohesió. Tenint en compte aquesta disparitat, establir una unificació és una tasca complexa, però considero que ara és el moment idoni per afinar la idea d’una Europa unida i determinar si realment volem actuar de manera conjunta, amb totes les implicacions que això comporta.
Pel que fa al moment que avui viu la política catalana, he observat que la confrontació entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol genera confusió a les empreses, que perceben poca claredat en la manera com s’està plantejant el procés sobiranista. Tanmateix, la voluntat dels catalans d’esdevenir independents no sempre afecta el dia a dia del sector empresarial, ja que aquest es mou per assolir objectius relacionats amb la productivitat i la viabilitat de negoci i no pas per motivacions polítiques. Sigui quin sigui el desenllaç d’aquesta qüestió, el poble català ha de ser molt conscient de la seva decisió i ha de fonamentar la seva determinació amb seny, després, això sí, d’haver estat degudament informat de les conseqüències que pot arribar a comportar l’opció de la independència. D’altra banda, hi ha qui estableix una vinculació directa entre el moment que travessa Catalunya i el que viu Escòcia, però no són circumstàncies comparables, perquè Escòcia tècnicament ja és un país amb una estructura d’Estat.
