Text del 30/03/09
La sortida a la crisi passa per la imaginació i un nou model econòmic adaptat a cada territori. A les administracions petites, ara ens toca espavilar-nos.
El nostre creixement turístic sempre ha estat sostenible, respectuós i conscient, apostant pel nostre patrimoni cultural i natural. A més, la nostra ubicació és privilegiada.
Les PIME generen mes d’un 80% de l’ocupació del país: són la nostra principal riquesa. Haurien de comptar amb una línia d’ajut directa i no per intermediació bancària, i també caldria simplificar-los els tràmits administratius i que gaudissin d’una reducció dels impostos perquè poguessin invertir en generar més ocupació.
Fa deu anys que l’Albert Alins i Abad, diplomat en ciències empresarials, és alcalde del Pont de Suert, capital de l’Alta Ribagorça i zona de gran riquesa natural, cultural i etnològica. El municipi ha crescut, durant l’últim decenni d’esplendor econòmic, de manera ponderada i respectuosa, tot intentant atendre –malgrat els limitats recursos econòmics, l’extens territori i l’alt nombre de nuclis de població– tant els requeriments dels visitants ocasionals com les necessitats socials i culturals dels residents. La irrupció de la crisi situa ara el consistori en una nova cruïlla de reptes. “Què podem fer? Primer de tot, ésser conscients de la realitat: hi ha crisi. Segon, prendre mesures de contenció econòmica i de retall pressupostari i, tercer, concentrar tots els nostres esforços en una prioritat: generar tota l’activitat econòmica que siguem capaços, sobretot aquella que proporcioni ocupació, sense oblidar estar molt atents a les necessitats assistencials dels nostres vilatans.”
L’alcalde del Pont de Suert es mostra crític amb les iniciatives endegades pel Govern per tal de pal·liar la crisi. “El pla d’inversió municipal, anomenat Plan Zapatero, és una mesura presa a corre-cuita sense tenir en compte les circumstàncies i especificitats de cada territori. Han distribuït els recursos de l’ajuda en funció de criteris demogràfics. Això vol dir que els consistoris amb un nombre més petit d’habitants però molt extensos en territori i en nombre de nuclis de població, com és el cas del Pont de Suert, rebem una quantitat molt minsa, tot i que tenim una gran despesa per tal de donar cobertura a tots els serveis que necessiten els nostres ciutadans. El Plan Zapatero no contempla altres criteris, com és l’extensió del municipi, el fet que sigui d’alta muntanya o el nombre de pobles. Per tant, és un ajut que no dóna sortida a les nostres necessitats reals.”
Segons el senyor Alins, per aconseguir una bona distribució dels recursos cal que hi hagi un adequat finançament de l’Administració local, “tot tenint en compte els desajustos que es produeixen en alguns municipis. Actualment, els recursos de què disposem per propiciar que els nostres habitants tinguin una bona qualitat de vida no són suficients. L’única ajuda que contempla altres criteris, a més dels que fan referència a la població, és el Pla d’Obres i Serveis de la Generalitat. No gaudim de cap altre tracte especial.”
Els consistoris són un termòmetre de la realitat diària del país. “Els alcaldes érem conscients que la crisi actual estava diagnosticada des de feia temps. Però en el moment que hi va haver un context econòmic favorable no es van prendre les mesures pertinents perquè la davallada financera no fos tan sobtada ni impactant. Les grans solucions a escala estatal ja hem vist fins a on arriben. Per tant, crec que la sortida a la recessió passa per la imaginació que tinguem a cada territori. A les administracions petites, ara ens toca espavilar-nos. La situació és complexa, sobretot tenint en compte que un 80% de la nostra economia depèn del turisme i que aquest és el primer sector que se’n ressent, de les situacions econòmiques delicades.”
L’alcalde Alins pensa que el Govern hauria de prendre consciència de la importància de les PIME. “Generen més d’un 80% de l’ocupació del país. Per tant, són la nostra principal riquesa. Haurien de comptar amb una línia d’ajut directa i no per intermediació bancària, ja que així es perden part dels diners; el banc els empra per superar els seus problemes de liquiditat. Caldria simplificar a les petites i mitjanes empreses els tràmits administratius, i que gaudissin d’una reducció dels impostos perquè poguessin invertir en generar més ocupació.”
Dins l’agenda de prioritats urgents del Pont de Suert, pren un especial protagonisme l’atenció a les persones que es queden a l’atur. “Volem reconduir-les cap a altres àrees d’activitat, com poden ser el sector primari i el ramader. Encara tenim unes quantes explotacions que, tot i les dificultat presents, poden mitigar els efectes de la crisi. Hem de generar ocupació a petita escala. També estem promocionant un altre polígon industrial amb sòl a preu econòmic. I, sobretot, volem oferir molta formació, perquè la nostra gent surti reforçada d’aquest tràngol. D’altra banda, hem de ser ambiciosos i potenciar l’associacionisme comarcal o supracomarcal dels petits empresaris.”
Enher va escollir El Pont de Suert per realitzar, els primers anys de la dècada dels 40, la primera gran producció hidroelèctrica dels Pirineus. La construcció de les centrals i les preses causà un enorme impacte social i demogràfic a la zona: la població va passar en deu anys de 300 habitants a més de 5.000. Malgrat el desenvolupament que generà, el cost natural i territorial fou massa gran. Actualment, un dels reptes pendents del consistori és “reconduir la relació que tenim amb Endesa. Les administracions locals de la comarca creiem que hi ha un desequilibri: s’extreu molta riquesa del nostre territori, però tanmateix nosaltres en trèiem molt poc benefici; l’empresa no genera gaire ocupació i el nostre territori es troba hipotecat. La producció d’energia elèctrica, que regula els nostres rius, és poc compatible amb la pesca, els esports d’aventura i la natura en general. I la incidència paisatgística és enorme.”
Continuar amb la promoció dels atractius turístics de la zona, cruïlla estratègica de la geografia muntanyenca aragonesa, catalana i francesa, és una altra prioritat de l’Ajuntament. “El nostre creixement turístic ha estat sempre sostenible, respectuós i conscient. Hem apostat pel nostre patrimoni cultural i natural; i ho continuarem fent. A més, la nostra ubicació és privilegiada i volem que El Pont de Suert es consolidi com la capital de serveis públics i privats de tota la Ribagorça catalana i aragonesa. El nostre principal atractiu és el nostre entorn natural i paisatgístic. Disposem del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici; del balneari de Caldes de Boí; de l’estació d’esquí de Boí Taull; d’un medi natural esplèndid per practicar la pesca, la caça, la recerca de bolets i els esports d’aventura; de rutes en bici i d’una àmplia oferta en senderisme. Crec que som únics, ja que gaudim de moltes meravelles naturals concentrades en un espai reduït. I no podem oblidar tampoc l’art romànic i l’extens llegat que posseïm.”
La riquesa natural, cultural i etnològica del municipi fa que els responsables del consistori es plantegin promocionar rutes circulars de senderisme que permetin conèixer tots aquests atractius. “Són camins peculiars, sobretot perquè passen pels nostres pobles, que encara conserven l’essència dels Pirineus.”
Pel que fa als serveis de restauració, l’Albert Alins considera que “és un dels valors més importants que tenim a les zones de muntanya. Actualment, els restauradors tornen a apostar pels plats més tradicionals, com l’escudella, i els productes autòctons. A cada poble, es pot trobar almenys un establiment amb aquest tipus d’oferta.”
