Text del 17/06/09
Només la fibra òptica pot suportar un nombre d’usuaris molt elevat enviant molta informació alhora.
Quan tens un producte diferenciat i de qualitat és fàcil de vendre, i el nostres cables de fibra òptica tenien ambdues propietats: de seguida trobàrem distribuïdors.
Hi ha obsessió per salvar els llocs de treball, però allò que veritablement caldria fer és ajudar els treballadors a millorar, facilitar-los cursos de formació i reciclatge laboral.
El 70% dels nostres joves, o bé volen ser funcionaris, o bé assalariats en empreses d’altri.
Fundador i propietari de l’empresa Optral, S.A., Ramón Alós i Vidal recorda la trajectòria d’aquesta companyia pionera al sector de les xarxes de fibres òptiques locals i, actualment, en ple procés d’expansió. “A la dècada dels 80 aparegueren els primers cables de fibra òptica; les grans xarxes de telecomunicació havien resolt certs problemes però, per a les xarxes industrials, d’àrea local i d’infraestructures, no existia una optoelectrònica adaptada. A Optral vam començar a dissenyar equips optoelectrònics que transformaven la senyal elèctrica en òptica, de manera que podia ésser transmesa a través de la fibra i, finalment, descodificada i transformada d’òptica a elèctrica. Durant uns anys vam estar fent només aquests tipus d’equips i d’instal·lacions de fibres òptiques.”
El senyor Alós reconeix les dificultats patides als inicis, quan el ciutadà no sabia ben bé què era la fibra òptica. “Ens topàvem amb el rebuig dels instal·ladors; acostumats a posar cables de coure, instal·lar fibra òptica els requeria una nova i acurada formació. La indústria, per tant, no estava preparada. Però al final fou una qüestió de temps, ja que evidentment hi havia molts avantatges en comparació als cables de coure.”
A nivell tècnic, de fet, la diferència és abismal. “Els cables de coure tenen moltes limitacions físiques i pateixen moltes pèrdues d’energia. La fibra, en canvi, és vidre pur, amb un gruix d’entre cinc i vuit micres, i transporta llum codificada. Els pulsos de llum de cada senyal òptica poden recórrer molts quilòmetres i es poden enviar i rebre simultàniament gran quantitat de senyals a una sola fibra.”
Amb el decurs del temps, van adonar-se que calia disposar d’un producte innovador que els permetés desmarcar-se dins el sector. “Gràcies a la meva experiència familiar en la fabricació de cables, l’any 1995 vaig obrir una fàbrica de cables de fibra òptica orientada a uns segments molt específics de mercat, els que no eren per a les telecomunicacions, que estaven massa dominats per les grans multinacionals. Decidírem dedicar-nos als cables especials per a xarxes locals Lan’s, un àmbit descuidat fins aleshores, i fou tot un èxit.”
Aquests cables es caracteritzaven perquè “es podien instal·lar fàcilment, eren flexibles i tenien unes proteccions adients per als seus entorns. Vam dur a terme aquesta activitat quasi en monopoli i l’empresa va créixer molt. En l’actualitat també tractem cables de construcció folgada i corrugats.”
A Espanya encara no s’ha fet un pas endavant perquè totes les llars gaudeixin de fibra òptica. “A moltes nacions ja es comença a parlar de la necessitat del FTTH (fibre to the home). A Optral estem ben posicionats en aquest sentit atesa la nostra experiència treballant en xarxes per a edificis, a banda del renom que disposem a països on ja han començat a portar la fibra òptica fins a les llars. Tanmateix, a Espanya el tema es troba parat per dissensions dins la comissió del mercat de les telecomunicacions, una qüestió a la qual ara cal sumar-hi la deturada produïda per la crisi.”
En opinió del senyor Alós, la situació present del nostre país no és comparable a la d’altres zones del Primer Món, on la majoria de llars posseeixen fibra òptica, un símptoma del nostre inferior desenvolupament tecnològic. D’altra banda, un altre sector on la fibra òptica juga un paper cabdal és en el de la recerca. “Pràcticament ja no hi ha cap hospital que no tingui una xarxa de fibra òptica. Nosaltres som especialistes en xarxes propietàries o locals, aplicades a campus universitaris, centres d’investigació…, és a dir, a tot allò que siguin comunicacions d’àrea local. Hem de pensar que només la fibra òptica pot suportar un nombre d’usuaris molt elevat enviant molta informació simultàniament.”
El cable de fibra òptica, de fàcil instal·lació, va envair el mercat de xarxes locals i representà un alt percentatge d’exportació per a l’empresa. “Gran part del creixement d’Optral es deu al fet que aquest cable no es fabricava a Europa. Avui dia n’hi exportem un 60%, així com a d’altres indrets, com el Magrib i l’Amèrica del Sud. Quan tens un producte diferenciat i de qualitat és fàcil de vendre: de seguida trobàrem distribuïdors.”
Optral compta amb dues fàbriques a Catalunya i una sucursal a Santiago de Xile, “un país on hi ha una indústria minera molt important que fa que els nostres cables siguin molt apreciats. La nostra segona fàbrica la vam inaugurar al setembre de 2008, en plena crisi. Som noranta persones i tot es troba informatitzat. Transformem uns 250.000 km de cable l’any.”
Ramón Alós se sent orgullós d’haver participat en grans projectes d’instal·lació de cables de fibra òptica. “Hem instal·lat les nostres fibres a la nova terminal T1 de l’aeroport del Prat de Llobregat, a més d’altres infraestructures de transports com ports, ferrocarrils o carreteres. Aquestes grans obres de nova construcció incorporen sempre fibra òptica, malgrat que no la facin servir, perquè la poden llogar amb posterioritat. En realitat, aquest és un dels plans que tenen alguns ajuntaments per augmentar els seus ingressos. Val a dir que introduir el cablejat de fibra òptica no té un cost massa elevat si es compara amb el de tota la infraestructura.”
Actualment, el projecte de més transcendència que realitzen el desenvolupen “a Xile, al radiotelescopi més gran del món, un aparell que explora l’univers, els cables del qual han de resistir temperatures molt altes o molt baixes. Hi treballa un consorci de països industrialitzats, i nosaltres guanyàrem el concurs perquè vam donar la millor oferta tècnica.”
En parlar sobre la recessió econòmica, el senyor Alós posa l’accent en els problemes tant d’empresaris com de treballadors. “A Espanya s’han de produir vàries reformes per tirar endavant, i la principal és la del mercat laboral. Haver d’acomiadar part d’una plantilla perquè la resta pugui sobreviure és traumàtic; amb la legislació vigent, l’empresari, en no poder fer front a les elevades indemnitzacions, acaba per basar-se en criteris d’antiguitat –gairebé sempre són acomiadats els treballadors temporals–, no pas en las raons, més lògiques, de capacitat o de necessitat.”
La reforma laboral hauria d’incidir, sobretot, en una millora del mercat. “Hi ha obsessió per salvar els llocs de treball, però allò que veritablement caldria fer és ajudar els treballadors a millorar, i facilitar-los cursos de formació, reciclatge, etc.”
Les ajudes estatals haurien d’encaminar-se cap a sectors com el farmacèutic, les telecomunicacions o les bioenginyeries, i no pas cap a la indústria de l’automòbil. “El sector automobilístic al nostre país depèn massa de les subvencions. El futur de Catalunya es troba a altres tipus d’empreses que actualment no estan rebent les ajudes pertinents. Malauradament, el ciutadà confia en què l’Administració arregli les coses, la qual cosa comporta la inactivitat de la societat civil. Pensem que el 70% dels nostres joves, o bé volen ser funcionaris, o bé assalariats en empreses d’altri.”
