Text del 19-10-09
La nostra tasca essencialment està dirigida a clients particulars i també a PIME, i els oferim un assessorament integral conformat per aspectes contractuals, immobiliaris, fiscals o laborals.
Com l’habitatge social de propietat facilita la possibilitat de fer certes trampes per aconseguir un pis de propietat a bon preu, crec que la protecció oficial només hauria d’englobar la modalitat de lloguer.
Només eliminant el frau fiscal es recaptaria capital suficient per evitar la imminent pujada d’impostos.
Un dels problemes més greus que hi ha a Espanya és que la classe política no està prou formada per governar; els polítics fan carrera dins els partits i ja no s’instrueixen en altres disciplines, fet que comporta un clar dèficit de preparació.
La versatilitat de Casimir Alsina i Ribé es fa palesa en l’activitat diària del seu bufet, on pot aplicar els seus coneixements com advocat, intendent mercantil, economista, auditor, administrador de finques i API. Fundat el 1950, el despatx es bifurca en dues branques professionals: l’advocacia i l’administració de finques. “El nostre gabinet és una empresa de familiar avui dirigida per les meves tres filles: Maria Lourdes, que és advocada, Maria dels Àngels, que és administradora de finques, i Anna, doctora en Dret Internacional. També disposem d’un seguit de col·laboradors, interns i externs, que complementen els serveis de gestió, assessorament, consultoria i tramitacions. La nostra tasca està dirigida sobretot a clients particulars i també a PIME, a les quals oferim un assessorament integral conformat per aspectes contractuals, immobiliaris, fiscals o laborals.”
El senyor Alsina creu que el mercat de lloguer al nostre país no està ben promogut ni té una bona legislació. “El promotor sempre ha tingut la possibilitat de guanyar diners amb celeritat construint habitatges per després vendre’ls, però no obté els mateixos beneficis si els posa en lloguer. A més, la llei vigent d’arrendaments urbans té una sèrie de defectes, com ara l’obligatorietat del propietari a establir una pròrroga de fins a cinc anys en la durada del contracte, cosa que seria més lògica deixar en mans d’un pacte personal entre ambdues parts, perquè, a la llarga, aquesta exigència sol comportar problemes. Un altre aspecte important en aquest àmbit és l’escassa operativitat del lloguer de protecció oficial, mentre que, en canvi, hi ha una forta activitat en els pisos protegits de venda. Dissortadament, l’habitatge social de propietat permet fer certes trampes per aconseguir un pis de propietat a bon preu. Per això crec que la protecció oficial només hauria d’englobar la modalitat d’arrendament. És un problema d’educació: sempre hem tingut poca tradició en el concepte de lloguer i, si bé a la resta d’Europa aquest concentra el 40% dels habitatges ocupats, aquí només suposa un 13%.”
A Espanya la figura de l’auditor encara no està prou definida. De fet, “l’auditoria de comptes es troba limitada a la qüestió comptable i fiscal, i l’auditor no és un inspector de gestió social. Però, si l’auditor accepta un treball determinat per examinar certs mètodes utilitzats a l’empresa, evidentment l’auditoria no serà de comptes, sinó de gestió. En ambdós temes, si apareixen irregularitats opino que l’auditor hauria d’entregar una còpia de l’informe al fiscal, que examinarà si la deficiència observada és delicte o no. Crec sincerament que el sistema s’hauria de completar, tant amb les auditories com amb les agències de classificació creditícia; un avenç per aconseguir que els treballs siguin remunerats per una entitat aliena, com poden ser els col·legis professionals o l’ICAC. La nova llei d’auditoria pretén eliminar les petites auditories, en el sentit que el responsable dels comptes consolidats també ho és de cada empresa del grup. Aquesta llei, que s’està estudiant, pronostica una nova visió de la responsabilitat de l’auditor.”
Recentment, per lluitar contra la recessió, Itàlia ha decretat l’amnistia fiscal per repatriar capital. “No em sembla una mesura de profit, sinó un mer estratagema estatal per poder recaptar capital amb facilitat. Dubto que una amnistia fiscal solucioni res, ni a Itàlia ni al nostre país. Hi ha accions molt més eficaces per emprendre, com ara evitar el frau fiscal; només amb la seva eliminació es recaptaria prou capital per evitar la imminent pujada d’impostos. En canvi, l’amnistia fiscal crec que és un error, com també ho són les subvencions, perquè arriben a provocar autèntiques injustícies. Sovint, el responsable d’atorgar-les no les concedeix a qui veritablement les necessita, sinó que les desvia cap el seu entorn més immediat.”
Aquesta reflexió porta el senyor Alsina a analitzar les arrels de la profunditat de la crisi a Espanya. “Un dels problemes més greus que tenim és que la nostra classe política no està prou formada per governar. Estic d’acord amb el professor Àngel Castiñeira, catedràtic d’ESADE, que, en una entrevista recent, va declarar: ‘No podem aspirar a un país d’excel·lència amb polítics mediocres.’ Avui la política s’ha convertit en l’única carrera a seguir pels seus dirigents, els quals ja no s’instrueixen en altres disciplines, amb el dèficit de preparació en altres aspectes (culturals, econòmics, socials, judicials…) que això comporta. La política sembla haver esdevingut un refugi per a aquells que no saben triar el seu camí en el món laboral, i no hem d’oblidar que la política és la base del bon funcionament d’un país. Si aquesta és deficient, el país també ho serà. Per això, caldria canviar la llei electoral; desconfio dels pactes entre partits que porten al poder a una coalició que no ha guanyat les eleccions. Mentre no aconseguim que les llistes electorals siguin obertes, que es doni importància a les circumscripcions (comarques i districtes de les ciutats) i que el partit vencedor en unes eleccions sigui el que governi, no auguro un bon futur per al nostre país.”
La crisi econòmica afecta directament les empreses. La falta de liquiditat i flexibilitat de les condicions de crèdit ha provocat un increment dels impagats i dels endarreriments en la liquidació de factures. “La situació present és molt crítica per al sector empresarial. En els darrers nou mesos, a Catalunya s’han presentat 950 expedients de creditors i, a tot Espanya, se n’hi compten 4.600. Actualment la banca es troba en una situació complicada perquè l’Estat l’obliga a comprar deute. Tanmateix, és evident que els bancs continuen refiant-se de les societats que funcionen i algunes empreses segueixen disposant de circulant per continuar finançant els seus clients: només aquesta circumstància fa subsistir l’economia del país.”
El dèficit de l’Estat està creixent acceleradament i, si continua augmentant a aquest ritme, es calcula que caldran uns 15 anys per saldar-lo. “A causa de les condicions econòmiques i financeres del mercat, la qualificació creditícia d’Espanya ha estat rebaixada de categoria recentment, i això significa que els interessos van a l’alça, per tant, el dèficit augmenta. La xifra emesa de deute públic aquest any, segons la mateixa direcció general, assolirà els 220.000 milions d’euros.”
Casimir Alsina compta amb una àmplia trajectòria que l’ha dut a ocupar diversos càrrecs destacats, com el de director general de Política Financera de la Generalitat de Catalunya, secretari i fundador del Col·legi de Censors Jurats i Auditors de Catalunya, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i president per Espanya de la Federació Internacional de Professionals Immobiliaris. “Darrerament estic enllestint la redacció d’un llibre, on exposo qüestions relacionades amb l’economia, la política o la corrupció, i també ofereixo propostes per resoldre l’actual situació del sector immobiliari.”
