Text del 10-6-2009
Encara que costi de creure, a finals dels anys setanta no teníem llum. Necessitàvem portar la llum, entre altres coses, per aturar l’èxode rural. Sense serveis bàsics molta gent havia optat per marxar.
El nostre pròxim cavall de batalla és el clavegueram. Hem integrat a la xarxa de clavegueram els tres nuclis principals, però ens falta una depuradora que ens ha de subvencionar la Junta de Residus.
No entenc de macroeconomia, però tinc la percepció que els empresaris estan sent els grans oblidats del govern. S’ha ajudat els bancs i dos o tres multinacionals de l’automòbil, però les petites i mitjanes empreses no han estat afavorides ni tan sols indirectament.
A banda de mestre industrial i d’entrenador de futbol, l’alcalde d’Odèn, Andreu Alet i Espuga, exerceix de professor de Formació Professional. És a més un dels 21 catalans en rebre una distinció pels seus 30 anys davant una alcaldia democràtica. “Odèn es troba al nord del Solsonès, als vessants pròxims a l’estació d’esquí del Port del Comte. Actualment, tenim censats 285 habitants. Limitem amb els termes d’Oliana i Alinyà, a l’Alt Urgell. Estem tocant amb la gran finca de 5.000 hectàrees que va comprar la Fundació Territori i Paisatge, de la Caixa de Catalunya.”
Andreu Alet és un testimoni de primera mà per explicar-nos en quina situació estaven els municipis a l’inici del període democràtic. “No teníem casa consistorial. Fèiem servir una habitació a l’edifici de l’escola, i durant un temps ens vam arribar a reunir a una fonda. El secretari el compartíem amb tres municipis més. I no teníem telèfon.”
L’alcalde d’Odèn és un dels presidents municipals de Catalunya que no reben cap mena de sou. “A municipis petits com el nostre, no hi ha recursos per pagar-nos. Ara, la Generalitat ha habilitat uns fons per proporcionar salaris als alcaldes, però qui vulgui acollir-s’hi al 100% ha d’abandonar qualsevol altra activitat i podrà cobrar, com a molt, 1.000 euros.”
La dedicació a la política i a la gestió municipal és en el seu cas purament vocacional. “Quan em vaig presentar per a alcalde tenia 24 anys, als anys de l’esclat de les llibertats. Vaig sentir la crida a participar en tots aquells canvis.”
Un dels primers reptes que va haver d’afrontar fou l’electrificació del poble. “A final dels anys 70 encara no disposàvem de llum elèctrica. I necessitàvem portar-la, entre altres raons, per aturar l’èxode rural. Sense serveis bàsics molta gent, lògicament, havia optat per marxar.”
Electrificar no va ser una feina fàcil, perquè a Odèn no hi ha un centre urbà. “Tenim 11.000 hectàrees de terme, amb 80 masies disperses. No tenim un sol nucli urbà, sinó quatre nuclis de quatre cases, amb quatre respectives parròquies.”
Després va venir la instal·lació d’aigua corrent. “No hi havia xarxa d’aigua municipal. Cada nucli o cada masia s’abastia amb fonts properes o amb cisternes d’aigua de pluja.”
La tercera gran obra que es va dur a terme fou la millora de les carreteres i els camins. “Havíem de comunicar els diferents nuclis i facilitar l’accés a Solsona per Cambrils. Ara tenim Solsona, la capital comarcal, a 35 quilòmetres. Barcelona és a dues hores, encara no.”
Els fons per a totes aquestes obres, que malgrat els 30 anys passats encara no s’han pogut completar del tot, han anat sortint de les diferents administracions, principalment de la Generalitat i la Diputació de Lleida. “El nostre pròxim projecte és el clavegueram. Hem integrat a la xarxa de clavegueram els tres nuclis principals, però ens falta una depuradora. És un problema. Penseu que nosaltres som a la capçalera de la Ribera Salada, que desemboca al Segre, i ara per ara, l’aigua surt bruta del nostre terme.”
Quan es viu en una zona tan perifèrica, l’anomenada societat del benestar es fa una mica més difícil. “Tenim metge només cada dimecres. Ens ve de Solsona. Atén a unes dependències municipals, una mena de dispensari, que hem instal·lat a l’edifici de la casa consistorial.”
En cas d’urgències, cal anar a Solsona, i si és necessari, es fa venir una ambulància. “Pel que fa als serveis socials, depenem del Consell Comarcal de Solsona. Alguna vegada, l’assistent social puja a Odèn.”
Quant als centres escolars, ja no en queda cap d’obert. “Havíem arribat a tenir una escola a cada nucli. Ara, la nostra canalla va a estudi a Solsona o Oliana.”
Marcats per una orografia que dificulta els grans conreus, a Odèn tenen clar que un dels pilars de l’economia local és el turisme. “Hem traçat rutes de bicicleta seguint vells camins de carro. També passa pel terme un GR-1, un sender de gran travessia. Al nucli de Canalda, per exemple, tenim tretze cases de turisme rural, a Odèn també en tenim cinc o sis i a Cambrils hi ha dues fondes on menjar i dormir. També tenim un càmping, i seria bo que habilitéssim una casa de colònies.”
El projecte més ambiciós és, però, el Centre de Natura d’Odèn. “L’hem concebut per potenciar tots els valors del municipi. Tenim una flora molt rica i variada, perquè el nostre terme va dels 500 metres sobre el nivell del mar als 2.300. També són de destacar la nostra fauna, amb espècies com l’isard i el gall fer, i la geologia i la mineralogia, perquè hi conflueixen les roques calcàries i les montserratines.”
Odèn no ha desenvolupat gaire el turisme d’aventura. Tanmateix compta amb zones d’escalada. “Hi ha la Roca de Canalda, amb una paret vertical molt freqüentada.”
D’altra banda, el terme té grans valors històrico-culturals. “Comptem amb dolmens, fosses mortuòries i moltes capelles i ermites preromàniques i romàniques. El nostre atractiu estrella són, però, les salines de Cambrils, vora les quals brolla una font d’aigua salada. Hem preparat rutes de cadascun dels temes històrics i culturals, i ens venen bastants escoles a visitar-les.”
Menció apart mereix la sala polivalent d’esports, que va propiciar la creació d’un club de futbol sala. “Tenim un equip de nivell dins l’àmbit català.”
Un dels aspectes estructurals que els municipis necessiten resoldre és el del finançament. “Cada vegada que volem fer una actuació depenem d’una subvenció que només cobreix el 80% de l’obra. Aconseguir el 20% restant es fa molt difícil. Tant, que de vegades ens frenem de fer més coses.”
Pel que fa a la crisi, l’alcalde d’Odèn ens explica com aquesta repercuteix en els pagesos del terme. “Els pagesos es continuen queixant. La collita mai no és prou bona i el bestiar sempre porta problemes. I no protesten tant per l’escassetat de les subvencions com dels controls sanitaris i els tràmits burocràtics.”
Odèn ha rebut 50.000 euros del Pla E. “L’ajut venia condicionat per a no invertir-lo en cap de les obres que ja teníem projectades o pressupostades, així que hem ideat un projecte per netejar i recuperar camins. Hem ocupat els tres aturats que teníem durant tot aquest any.”
El senyor Alet reclama que, quan es donin ajudes als municipis, no es tingui en compte només el cens. “Quan tens un municipi immens, amb molta muntanya i molts barrancs, sembla que això no necessiti ser cuidat, però no és cert.”
Sobre les mesures adoptades per combatre la crisi, trenca una llança en favor dels emprenedors. “No entenc de macroeconomia, però tinc la percepció que els empresaris estan sent els grans oblidats del Govern. S’ha ajudat els bancs i dos o tres multinacionals de l’automòbil, però les petites i mitjanes empreses no han estat afavorides, ni tan sols indirectament.”
També lamenta que tants diners públics s’hagin destinat a tapar la mala gestió dels banquers. “Tinc molt clar que el meu sou de professor surt de l’activitat empresarial. La societat no hauria d’oblidar que els nostres empresaris, a través dels impostos, són la base de l’Estat del Benestar.”
