Text del 18-11-2009
Els catalans tenim ànsies de fer país, i això només es fa amb treball, responsabilitat i molt sacrifici. Cal potenciar la indústria i el sector primari, la primera base de la nostra puixança.
La crisi està malmetent profundament l’estalvi català. O s’ajuda ara les PIME o després seran irrecuperables.
Els bancs i les caixes, amb diners dels impositors, només s’han preocupat de solucionar el seu problema de deute exterior, sense tenir en compte el seu fi social.
Més enllà de l’ineficient Llei Concursal, caldria trobar uns nous paràmetres legislatius que ajudin les empreses amb dificultats econòmiques i voluntat continuista, per crear llocs de treball i sobretot fer país.
El Bufet M. Alemany és una assessoria empresarial fundada el 1969; Miquel Alemany i Verdaguer n’és el gerent. “Quan vaig començar, les empreses catalanes eren el motor de l’economia espanyola. Com a català jove i inquiet estava convençut que el meu paper era fer d’assessor jurídic d’aquell motor.”
La filosofia que ha inspirat la trajectòria professional del senyor Alemany és profundament catalana. “Els catalans tenim ànsies de fer país, i això només es fa amb treball i responsabilitat. De nosaltres depèn que hi hagi indústria. No oblidem que, sense indústria, no hi ha progrés. Si ens pensem que aquí podem viure només dels serveis, l’errarem. Cal potenciar la indústria i el sector primari, la primera base de la nostra puixança.”
Com a expert en el món empresarial, Miquel Alemany observa que la innovació no està a l’abast de la majoria de negocis. “Només les grans empreses poden permetre’s fer R+D+I. Les PIME no tenen recursos per fer-ne i, el que és pitjor, tampoc no en troben en els organismes públics. Això no vol dir, però, que s’hagin de retreure.”
Malgrat aquesta falta de recursos, no tot són aspectes negatius en la gestió de les institucions. “A Catalunya tenim una entitat com la Fundació Catalana de la Recerca i la Innovació, que promou una Setmana de la Ciència. M’agradaria saber quantes autonomies més organitzen setmanes similars. Sigui com sigui, segur que la primera s’organitzà aquí.”
La nova conjuntura mundial no espanta el responsable del Bufet M. Alemany, perquè ja ha viscut molts esdeveniments històrics. “Al bufet hem viscut la dictadura, la Transició, la democràcia i, pròximament, si convé, viurem la transformació de l’Estat en un sistema econòmic i polític nou que es concretarà en un Estat federal, bé sigui monàrquic o republicà. O es té en compte seriosament la seva plurinacionalitat o la Pell de Toro no va enlloc.”
Forjat en els temps durs del tardofranquisme, el senyor Alemany vol fer un apunt sobre el context d’aleshores. “Llavors, els llicenciats sortíem d’unes universitats on el pensament era únic i teledirigit des del poder. Ens havíem d’espavilar llegint El Ruedo Ibérico o viatjant d’amagat a Perpinyà o París en busca d’un pensament més lliure.”
No ha estat mai un home poruc. “Durant el cop d’estat del 23-F, en cap moment vaig sentir por. Al contrari, pensava que allò acabaria esperonant la llibertat i la democràcia, aleshores encara molt tímides.”
L’actualitat política més rabiosa també desperta el seu interès. “No sóc independentista, sinó federalista. Que es facin referèndums per la independència em sembla bé, sempre i quan s’entenguin com a un detonant en el camí cap a l’Estat federal. Crec que, com a Estat independent, se’ns menjarien.”
Per a aquest advocat, els conceptes innovació i recerca són peremptoris, no només dins l’estructura empresarial, sinó també en els àmbits jurídic i polític. “Hem d’adequar les lleis, els reglaments i les normés d’ús a les noves realitats d’una societat més democràtica i lliure. Les lleis són evolutives; si ens encotillen, s’han de reformar o derogar.”
Molts dels canvis, a tots nivells, que Espanya ha experimentat les darreres dècades s’han esperonat des de Catalunya. “Tant si agrada a alguns com si no, les seves comunitats s’estan conformant en realitats inspirades en la nostra. Si mai es reforma la Constitució, si mai a Espanya es fan llistes obertes, serà perquè la llavor del canvi s’ha plantat prèviament a Catalunya. I això ha estat així en gairebé tots els àmbits de la vida.”
Pel que fa al tema de la crisi, a Miquel Alemany li preocupa una de les seves pitjors conseqüències. “La crisi està malmetent profundament l’estalvi català. D’aquí a uns anys les conseqüències es veuran en la manca d’indústries i d’emprenedors. O s’ajuda ara les PIME o després seran irrecuperables.”
Abans d’entrar a valorar les mesures preses pel Govern central, ens n’explica una de collita pròpia: “Caldria crear un impost per regenerar i potenciar la indústria. Si els treballadors tenen un Fons de Garantia Salarial que cobreix les prestacions que l’empresari insolvent no ha pogut pagar, per què no creem, també, un impost que paguin les empreses en el context de la Seguretat Social, per crear un fons que les pugui ajudar?”
Quant a la gestió de la crisi feta des de la Moncloa, el senyor Alemany no és gaire falaguer. “Respecto el senyor Zapatero com a president: és el meu president, ho vulgui o no. Dit això, la seva figura no m’inspira confiança: em transmet cinisme i hipocresia, segurament perquè diu ambigüitats i mitges veritats que no ajuden ningú. El primer gran error ja fou negar la crisi de bell començament.”
Entrant ja en aspectes més concrets, li sembla especialment greu que el Govern socialista hagi exhaurit els fons de reserva de la Seguretat Social que l’anterior Govern havia acumulat. “Això acabarà afectant les bases socials més necessitades: pensionistes, jubilats, aturats… I, evidentment, també se’n ressentiran el desenvolupament, la recerca, etc.”
Tampoc escapa de la seva crítica la banca. “Els bancs i les caixes, amb diners dels impositors i de l’estalvi popular, només s’han preocupat de solucionar el seu problema de deute exterior, un deute molt gran. I ara, les fusions –sense posar-ne en dubte la necessitat– els faran més forts i possiblement més durs i prepotents. Això comportarà la destrucció de llocs de treball i del teixit sociolaboral, a més sense promoure mesures de reinserció o de recol·locació.”
Al seu parer, el Govern hauria d’estar molt a sobre d’aquestes fusions per no permetre abusos de cap tipus. Quan parlem de reforma del marc laboral, d’un nou pacte social que deixi content tothom, estem tractant de ple l’àmbit professional del Bufet M. Alemany. “La nostra especialitat jurídica i el nostre saber professional com a assessors d’empresa i assessors jurídics de base estan al servei de les empreses i els sectors socials que ens necessitin. Però crec que empresaris i sindicats han de baixar dels núvols i pactar un nou model de relacions laborals.”
El model danès del mercat laboral, amb una taxa d’atur molt baixa, és difícil d’assolir a casa nostra. “Els països nòrdics no són societats on la picaresca sigui intrínseca, com passa aquí. A la nostra cultura tothom mira de fer trampes. I, si no superem aquest dèficit, diria que atàvic, de civisme, no ens en sortirem mai.”
En un context de crisi, i amb el privilegi de poder parlar-ne amb tot un expert, no podíem acabar la conversa sense citar el tema concursal. “Moltes empreses no s’acullen als beneficis de la Llei Concursal i s’estimen més fer concursos privats. La Llei Concursal no té l’objectiu de salvar l’empresa; l’empresari que va a concurs, en un 90% dels casos plega, no remunta.”
En aquest sentit, el senyor Alemany és més partidari de l’antiga Llei de Suspensió de Pagaments. “Només que l’haguessin flexibilitzat i actualitzat, hagués estat un bon instrument. Caldria trobar uns nous paràmetres legislatius que ajudin les empreses amb dificultats econòmiques i voluntat continuista.”
