Text del 21/04/09
La meva màxima sempre ha estat observar el problema, cercar-ne la solució i actuar-hi.
Som conscients que cal acostar l’equipament, els serveis i el comerç al ciutadà.
Estem duent a terme operacions de confirming amb els bancs per tal que les empreses contractades per l’Ajuntament puguin cobrar puntualment i sense demores.
Davant la magnitud de la recessió present, una alcaldia no pot fer gran cosa. El més important és la feina que s’ha anat fent prèviament, com planificar la zona industrial en cinc sectors per poder urbanitzar-la adequadament.
Explica Josep Alemany i Rigol que “porto mitja vida fent municipi; vaig ser regidor a l’oposició quan Vallirana tenia 3.500 habitants, i en sóc l’alcalde des de fa 22 anys, des que el 1987 obtinguérem la majoria absoluta per CIU. Aleshores érem 5.000 habitants; després he estat reelegit essent 7.000, 9.000, 11.000, 13.000 i, ara, gairebé 15.000. La meva màxima sempre ha estat observar el problema, cercar-ne la solució i actuar-hi. En tot aquest temps no s’ha fet cap pla parcial nou, però hem hagut de resoldre tots els dèficits urbanístics que hi havia. De fet, vam rebre un poble amb un centre urbà i 22 urbanitzacions de baixa densitat i amb una notòria manca d’equipaments.”
Vallirana és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, situat al vessant interior del Massís del Garraf, a tocar de les muntanyes de l’Ordal, on limita amb el Penedès. “L’important creixement demogràfic del poble durant l’última dècada l’ha fet arribar fins als 15.000 habitants, en una superfície de 23,93 km2, i l’ha convertit en una localitat vital amb unes necessitats emergents. L’Ajuntament ha posat en marxa durant aquest període tres noves escoles de primària i també un institut de secundària. Fem diferents cursos de formació ocupacional amb molt bona acollida popular, entre els quals destaca el destinat a formar gent per treballar en residències de la tercera edat. A més, tenim sis línies de transport urbà, ja que som conscients que cal acostar l’equipament, els serveis i el comerç al ciutadà. Tot i que hem executat molts projectes de dèficits urbanístics, hi ha sempre una part pendent a la qual encara no hem arribat.”
El senyor Alemany considera que les millors mesures anticrisi que es poden prendre des de l’Ajuntament de Vallirana són les que es van adoptar amb antelació a la davallada. “Davant la magnitud de la recessió present, una alcaldia no pot fer gran cosa. Malgrat que disposem d’un servei d’orientació laboral i estem engegant nous projectes des de la Regidoria de Promoció Econòmica, el més important és la feina que s’ha anat fent prèviament, com planificar la zona industrial en cinc sectors per poder urbanitzar-la adequadament. Així, hem desenvolupat les 65 hectàrees de polígon industrial que tenien problemes i que ara s’estan executant per fases. Dels cinc sectors diferents, queden dos per acabar d’urbanitzar. Tenim sòl i naus disponibles que hem anat enllestint per estar preparats quan comenci l’època de bonança. Es tracta d’un polígon important, que podria donar feina a 5.000 treballadors si s’ocupessin mínimament les naus. Amb el polígon en marxa, amb l’aportació de la línia de mitja tensió i la variant de la N-340, el futur del municipi s’augura força prometedor.”
De fet, és motiu de satisfacció per al senyor alcalde que, després de diverses aturades i més de 20 anys de reivindicacions, s’hagi aconseguit finalment reprendre la construcció de la variant de la N-340 i dels dos túnels que l’acompanyen. “La N-340 és el carrer Major de Vallirana. I pel nostre carrer Major passen cada dia 30.000 vehicles, entre ells molts camions amb la pedra que va al Baix Llobregat i a l’àrea metropolitana, provinent de les pedreres del mateix municipi i de l’Ordal. Per això, els veïns i el consistori fa més de 20 anys que reclamem la variant de la carretera nacional. Aquesta variant, que és un túnel de 1,5 km, a més de treure el trànsit de la travessia urbana de Vallirana i de permetre la posada en marxa del projecte de recuperació del carrer Major, afavorirà la comunicació amb el polígon industrial i ajudarà a desenvolupar l’economia de l’entorn.”
Conscient de l’actual problema de liquiditat de moltes petites i mitjanes empreses, l’Ajuntament de Vallirana s’ha avançat a les mesures imposades pel Govern per pal·liar els efectes de la crisi, oferint als proveïdors línies de confirming. Aquest procediment agilita el pagament a les PIME per part de l’Administració municipal. “Estem duent a terme operacions de confirming amb els bancs perquè les empreses contractades puguin cobrar puntualment. Aquest sistema aprofita la solvència de l’Ajuntament i les nostres línies de crèdit i garanteix el cobrament àgil a les empreses que ens presten els seus serveis, sense que necessitin acudir a línies de descompte pròpies. Fins fa poc, aquesta demora en el pagament no era gaire greu per als nostres col·laboradors, ja que, quan les PIME tenien el justificant d’haver-nos realitzat un servei, es dirigien al seu banc per demanar-li l’abonament per avançat de la factura. Ara, però, troben dificultats de part de les entitats bancàries per aconseguir aquests avançaments.”
D’altra banda, fa més de 15 anys que en Josep Alemany i el seu consistori reclamen la integració de Vallirana dins la Comunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. “Pertanyem a la realitat metropolitana de Barcelona, malgrat que no se’ns reconegui oficialment. Som conscients que som àrea metropolitana i que això ha de ser un avantatge i no pas un inconvenient. També exigim formar part del consorci que s’està creant i que agruparia la Mancomunitat de Municipis, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat Metropolitana del Transport.”
Sovint Vallirana ha estat un municipi capdavanter en l’assoliment de moltes fites. “La primera piscina olímpica es va fer a Vallirana, de 50 m x 20 m, quan no n’hi havia a Barcelona i els nedadors s’hi entrenaven per a les olimpíades de Tokio. També vam tenir la primera rotonda en carretera nacional, que es construí per regular la marxa dels camions que entraven a 120 km per hora a un lloc proper a un institut. Igualment, al nostre municipi es va instal·lar el primer radar del Servei Català de Meteorologia.”
El senyor Alemany no amaga el seu entusiasme quan parla dels atractius turístics de Vallirana. “Al terme del municipi hi ha diverses coves habitades durant la prehistòria. La més important és la Cova Bonica, formada per dues cambres separades per unes formacions d’estalagmites. Tenim també la Capella de Sant Silvestre, una petita esglesiola preromànica, refeta durant la segona meitat del segle x i reformada en època barroca. Així mateix, són destacables els Molinots de la Llibra, dues torres medievals, integrades actualment dins una moderna urbanització; sense oblidar-nos de les antigues masies. La Masia Molí Can Batlle és una joia única, ja que és un molí fariner constituït per un molí del segle xv de rodet i un altre, preindustrial, del xix, format per una roda de calaixos d’onze metres de diàmetre. Aquest edifici acull la Regidoria de Cultura, i hi fem exposicions i els casaments civils.”
El desig de Josep Alemany és deixar un poble on la gent visqui amb consciència i sàpiga renunciar a certs privilegis. “Sempre hem fet una política tendent a minimitzar els inconvenients de la nostra realitat de poble petit amb una gran dimensió i baixa densitat. La ciutadania ha de participar a partir del coneixement, és a dir, acceptant la realitat, les nostres possibilitats i limitacions. Si assumim això, podrem trobar-hi solucions.”
