Text del 20-07-2009
Si tothom comprèn la reconversió del tèxtil, la mineria o les drassanes, ara toca la reconversió immobiliària, tant en el seu vessant constructiu com en el de la intermediació.
Crisi i sector immobiliari és, malauradament, un binomi d’actualitat. Per saber fins a quin punt es pot entendre l’una sense l’altre, hi ha poques veus tan autoritzades com Jaume Aldabó i Sans, advocat i responsable del Departament d’Inversió de Fincas Farré. “Vaig entrar a l’empresa, al Departament Jurídic, quan encara estudiava Dret a la Universitat de Lleida, i després he estat director d’agència i director del Departament de Sòl. Avui, la meva feina és assessorar els nostres clients sobre tot tipus d’inversions immobiliàries.”
El senyor Aldabó és també president del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida. “S’ha obert un nou escenari que situa els col·legis d’API al mateix nivell que els col·legis d’aparelladors, de promotors o de qualsevol altra professió relacionada amb el sector.”
La implicació dels API amb la societat és creixent. “Editem revistes, premiem els millors edificis, organitzem cursos de formació per als col·legiats, conferències obertes als ciutadans…”
Quant al context econòmic present, Jaume Aldabó està convençut que ara hi ha els mateixos diners que fa un any. “Els diners són com l’energia: no es destrueixen, es transformen. Però ara per ara no es mouen.”
Creu que la gent que té capital als bancs no ha de patir. “Segons es vagi recuperant la confiança, es començarà a pensar en rendibilitats i en productes d’inversió alternatius. Per tant, tornarà a fluir la inversió en el món immobiliari. La Castellana o la Diagonal, per dir dos llocs emblemàtics, sempre seran una inversió segura.”
A data d’avui, veu que ja es poden començar a estudiar futures inversions. “Ja hi ha hagut la correcció de preus necessària. Les oportunitats sortiran ben aviat i les aprofitarà qui estigui més ben situat. Dubto que calgui esperar al 2011, tal i com aconsellen les prediccions, perquè fins ara totes han estat desencertades.”
D’altra banda, el senyor Aldabó defensa el prestigi dels agents de la propietat immobiliària. “Som professionals liberals com ho puguin ser els escriptors o els advocats. Oferim els nostres coneixements als nostres clients, amb vocació de servei.”
Prova d’aquesta professionalitat és l’alta especialització. “Tenim especialistes en lloguer, en compravenda d’habitatges, o d’oficines, o d’edificis sencers, etc. No és el mateix tractar amb un xeic àrab que amb la senyora de la cantonada, ni treballar a Marbella que a Lleida, o fer transaccions amb primeres residències que amb segones. Dins el sector immobiliari hi ha molts submercats. No es pot parlar d’immobiliària en general.”
Per això, critica que es digui que a Espanya hi ha un milió d’habitatges buits. “És una veritat a mitges, perquè no és el mateix un habitatge buit a la costa mediterrània que a l’àrea metropolitana de Barcelona. Són conceptes diferents. No es pot barrejar el que és primer habitatge i el que és segon, o la primera corona de Barcelona amb la cinquena. Fer aquesta mena de distincions és la funció de l’API.”
Tanmateix, hi ha molta gent que, a l’hora de comprar o vendre un immoble, no compta amb l’ajut dels especialistes. “Creuen que prescindint d’un intermediari s’estalviaran diners. I no és així, perquè sovint sorgeixen problemes que no saben solucionar. Als Estats Units tothom té el seu assessor immobiliari, igual que aquí comptem amb agents d’assegurances.”
I si bé el ciutadà, per comprar un cotxe visita 30 concessionaris, per comprar o llogar un habitatge, que és molt més car, no s’assessora gaire. “Això passa perquè durant els darrers anys la nostra professió s’ha desprestigiat. Fins al 2000, per fer d’API s’havien d’acomplir uns requisits, però un Decret del Govern de l’Estat liberalitzà l’accés a la professió i provocà el caos que tots coneixem. Durant vuit anys hi ha hagut més arribistes que professionals. Sortosament, la Generalitat fa un any que ha tornat a regular l’activitat.”
Aquesta regulació ha d’estar lligada a una formació continuada que insisteixi en un codi deontològic. “Ara, per accedir a un col·legi d’API cal ser llicenciat o diplomat universitari, però seria desitjable que hi ha hagués una diplomatura immobiliària que formés específicament els professionals.”
A Catalunya hi ha actualment 2.000 agents de la propietat immobiliària col·legiats, 230 dels quals a Lleida. “Que hagi tancat la meitat de les agències immobiliàries és una mala notícia per a l’atur, però una gran notícia per a la bona salut del sector, que tot just inicia la seva reestructuració qualitativa. Si tothom ha entès la reconversió del tèxtil, la mineria o les drassanes, ara toca la reconversió immobiliària, tant en el seu vessant constructiu com en el de la intermediació.”
Una altra de les característiques del darrer model productiu espanyol ha estat l’excessiu lligam entre el sector immobiliari i el finançament dels ajuntaments. “S’ha utilitzat el sector immobiliari per finançar els municipis i, quan el sector ha fallat, els ajuntaments han col·lapsat. La conseqüència més clara d’aquest lligam anòmal ha estat la pujada desorbitada dels preus.”
Un altre aspecte a destacar és la reestructuració de la banca. “És una mesura positiva però tardana, que s’hauria d’haver emprès fa un any. Un sistema capitalista no funciona si la banca tanca l’aixeta.”
En aquest sentit, defensa que el Govern hagi injectat diners a la banca. “S’havia de fer encara que es tingués la certesa que destinarien els fons a tapar els seus forats. El problema és que aquesta injecció havia de ser a canvi d’uns deures que no s’han fet. I quan dic deures dic fusions i absorcions que brillen per la seva absència.”
Respecte als subsidis d’atur, proposa imitar la resta d’Europa. “No pot ser que tot s’ho carregui l’Estat; fa falta un esforç d’imaginació per part de tots plegats. Trobo normal que, en el període de més creixement de la història de Catalunya i d’Espanya, hi hagi hagut elements discordants, perquè no hem tingut temps de pair-ho tot. La sortida de la crisi passarà perquè la societat adopti conductes més cíviques.”
