Text del 12-05-2009
La nostra competència són multinacionals que cotitzen en borsa. Aquest tipus d’empreses acostumen a ser pesades, lentes de reflexos, els costa prendre qualsevol decisió perquè hi ha massa gent opinant. Aquesta flaquesa seva ha estat la nostra oportunitat.
El R+D i el disseny són nostres, però els motllos d’injecció de plàstic ens els fan a Àsia. La part electrònica la dissenyem nosaltres i la munten empreses també d’aquí. No la derivem a Àsia perquè es fa tot amb màquines. Quan no hi ha mà d’obra implicada no té sentit anar-te’n fora.
Els anys de vaques grasses han generat un clima de deixadesa col·lectiva que ha estat el brou de cultiu perfecte per al daltabaix. La crisi ens ensenyarà a no caure en els mateixos errors. Pagarem un preu elevat per refer-nos.
Nacho Alberdi Alorda és fundador, administrador i director general de Seesound, empresa creada el 2004 i dedicada a la fabricació i comercialització de la marca d’aparells de reproducció musical Vieta Professional. “També distribuïm altres marques a nivell nacional. Quan exportem ho fem com a Vieta, però per al mercat espanyol som SeeSound.”
La vinculació del senyor Alberdi amb el món del so i de la música ve d’antic. “Els Alberdi vivim de la música des del 1880. Ja aleshores el meu besavi fabricava tubs per als orgues de les esglésies.”
La marca Vieta té 55 anys. “El meu soci, Paco Márquez, va comprar la marca als antics propietaris.” Tots dos socis es reparteixen responsabilitats. “En Paco porta la part de consum (Vieta) i jo m’encarrego de la part professional (SeeSound).”
L’empresa fabrica equipaments de so per al consum i aplicacions professionals. “Entenem per aplicacions professionals els equipaments de centres comercials, auditoris, etc.”
La diversificació i l’obertura de nous mercats són aspectes que tenen molt en compte. “Som una empresa nova que ja ha nascut diversificada. Tenim la secció d’instal·lació, la part de broadcast (teatres, televisions…) i la venda a empreses de lloguer. També es pot considerar diversificació la distribució de marques alienes a l’àmbit espanyol.”
El del so és un camp en contínua evolució. “Només cal comparar els equips de so dels concerts fa 20 anys i els d’ara. També s’ha evolucionat molt normativament. Els equips d’àudio ja no són un equipament més, i no es poden instal·lar de qualsevol manera, sobretot des del punt de vista de la seguretat. Tot i així, en l’acompliment de la normativa encara som molt lluny de la Unió Europea.”
Per mostrar aquesta manera laxa d’aplicar la normativa, val l’exemple de la T-4 de l’aeroport de Madrid. “Quan va haver l’atemptat a Barajas, la T-4 no tenia encara instal·lada megafonia d’avís al pàrquing. Doncs bé, avui, amb tot el que va passar, encara segueix sense tenir-ne. Davant de despreocupacions així, no passen més desgràcies perquè Déu no ho vol.”
El món dels aparells de reproducció acústica ha pogut escapar bastant a la pirateria. “Sempre ha estat un sector molt dominat per les marques. Si bé abans aquestes ho eren tot, ara es tenen més en compte altres prestacions, com per exemple el servei postvenda. Les falsificacions no han tingut massa èxit perquè els seus aparells han acabat fallant. Com en qualsevol altre sector, el producte barat acaba costant car.”
El Departament de R+D de Vieta i de SeeSound està contínuament millorant productes i desenvolupant-ne de nous. “La nostra competència són multinacionals que cotitzen en borsa. Per sort, aquest tipus d’empreses acostumen a ser pesades, lentes de reflexos, els costa prendre qualsevol decisió perquè hi ha massa gent opinant. Aquesta flaquesa seva ha estat la nostra oportunitat.”
Una de les innovacions més interessants impulsades per Vieta i SeeSound és un altaveu sense cables de disseny molt atractiu. “El 2004 vam invertir-hi tots els nostres diners amb la idea de portar-lo a vendre fora. Vam treballar 15 mesos en enllestir-lo. Quan el moguérem una mica per Espanya per obtenir alguna subvenció, ens van dir que no era cap novetat.”
El que inventen ellos típic espanyol, però, no els desanimà. “Sortosament, a Londres ens van donar un premi al millor producte de desenvolupament de tot el món, i a Alemanya el van declarar millor producte del 2006. No cal dir que la imatge internacional de Vieta sortí potenciada.”
El producte va néixer amb tres finalitats: ser rendible, aconseguir ressò mediàtic i potenciar Vieta. Avui s’està venent a Àsia, els Estats Units, Europa i Espanya. “Ja tenim gent interessada en la versió 2, que seria el producte adaptat per ser venut, no per al lloguer. Aquest canvi d’ús implica fabricar una versió més econòmica. El repte és que un producte que ara es ven a 1.200 euros es pugui vendre a 400.”
El procés de fabricació dels aparells no es fa tot a Vieta. “El R+D i el disseny són nostres, però els motllos d’injecció de plàstic ens els fan a Àsia. La part electrònica la dissenyem nosaltres i la munten empreses també d’aquí. No la derivem a Àsia perquè es fa tot amb màquines. Quan no hi ha mà d’obra implicada no és més econòmic anar-te’n fora.”
Vieta i SeeSound exporten a 22 països, molts d’ells asiàtics. Els principals productes de Vieta són altaveus de tot tipus i un nou format d’amplificadors adaptats a les necessitats d’espai dels locals. “Pel que fa estrictament a la distribució, els productes que toquem són micròfons i taules de mescla fabricades als Estats Units entre d’altres.”
Per poder competir a Espanya, un mercat molt controlat per les marques més consolidades, Vieta creà fa cinc anys el Club Vieta. “És una manera de fidelitzar, de ser quelcom més que distribuïdors. Convidem els nostres clients a un hotel i els presentem projectes o fem brainstormings sobre les necessitats del mercat. ” A banda del Club Vieta, també compten amb una xarxa comercial que visita les botigues i tot tipus de possibles instal·lacions.
El senyor Alberdi opina que els productes de fabricació nacional ja no arrosseguen l’estigma de la qualitat inferior. “Quan em vaig incorporar a Vieta, hi havia el precedent de marques espanyoles que no havien tingut èxit. Per sort, després d’un període de 15 anys aconseguírem fer un posicionament de marca molt bo.”
Part del prestigi de Vieta rau en els seus preus. “Els nostres productes no són pas econòmics. Són tan cars com els productes americans i japonesos, amb el valor afegit de ser una marca gairebé llegendària. Un altre avantatge de Vieta és que, com a fabricants, podem fer productes a mida, cosa que les grans marques no poden fer.”
L’ús creixent d’ordinadors i altres enginys informàtics com a reproductors de música no és una amenaça per al sector. “Han aconseguit sonar amb un cert volum, però el seu so no és de qualitat, ni podrà ser-ho mai per qüestió de dimensions, per pura física. Són dispositius sonors que no tenen prou informació per fer una reproducció òptima.”
Quant a la crisi, Nacho Alberdi creu que “els anys de vaques grasses han generat un clima de deixadesa col·lectiva que ha estat el brou de cultiu perfecte per al daltabaix. La crisi ens ensenyarà a no caure en els mateixos errors. Pagarem un preu elevat per refer-nos. Molt possiblement perdrem pes en el panorama turístic internacional, perquè estan despuntant destinacions més preparades i amb preus més competitius. Ara és tan car un hotel d’aquí com un de Londres o París, i a qualsevol lloc amb vistes al mar et cobren quatre euros per una aigua.”
Les mesures preses pel Govern central per combatre la crisi són, al seu parer, molt perfectibles. “Tenim parades moltes vendes per la inoperància del ICO. Hem aconseguit, en canvi, un ajut del Centro para el Desarrollo Tecnológico e Industrial (CDTI). L’alternativa al poc servei dels bancs la trobem a les asseguradores externes, com ara Crédito y Caución, que et cobreixen les esquenes als cobraments a 30, 60 o 90 dies.”
