PC, 21è VOLUM. Estètica corporal i equilibri emocional

ALBERT BOVER I GARZÓN, ROSÓ MENOYO I PICAS

VITALPSIC

Text del 01-06-2010

La nostra feina és arribar a la profunditat de l’ésser interior que tota persona conté i treballar per la seva pau i harmonia.

Fem que els nostres pacients aconsegueixin estar bé amb ells mateixos sense la necessitat de béns materials. Canviem el concepte de poder adquisitiu pel de poder emocional.

Tota patologia física té un rerefons emocional, tal i com ho demostren, per exemple, els estudis de psiconeuroimmunologia.

L’equilibri emocional passa per acceptar que no es pot ser eternament feliç, que hi ha moments de tot.

Els professionals de la salut no hauríem de competir entre nosaltres, sinó complementar-nos i compartir coneixements. Si ens mou el mateix objectiu guaridor, el recel mutu no té cap sentit.

Rosó Menoyo i Picas i Albert Bover i Garzón són el cos i l’ànima de VITALPSIC, un centre de salut radicat a la comarca del Bages des de l’any 2003. A VITALPSIC, colze a colze, combinen el treball emocional amb el treball psíquic. “Des de la psicologia treballem la branca cognitiva, però, per filosofia personal, també treballem molt la part emocional. Segons com se sent la persona, gestionem el problema de salut d’una manera o d’una altra.”

Ambdós, si s’escau, assisteixen terapèuticament el mateix pacient; el senyor Bover ho fa des de la psicologia i la senyora Menoyo, des de l’homeopatia. “La nostra tasca és arribar a la profunditat de l’ésser interior que tota persona conté i treballar per la seva pau i la seva harmonia.”

L’homeopatia i la psicologia ajuden a trobar el tractament adient per a aquesta finalitat. “No parlem de tractaments mèdics. Nosaltres preferim parlar de tractaments psicològics i emocionals.”

La teràpia de VITALPSIC parteix de la base de què dues persones que tenen un mateix problema físic el gestionen emocionalment de dues maneres diferents, i, per això, cadascuna exigeix un tractament diferent. “El tractament es fa en funció de com la persona ha portat el problema, de com l’ha viscut, dels recursos que ha emprat per afrontar-lo.”

El tractament, en línies generals, busca que el pacient prengui consciència del problema i assumeixi la responsabilitat de resoldre’l. “Sempre, però, des de l’amor incondicional, que és un concepte gairebé oblidat en el nostre dia a dia. A VITALPSIC donem molt d’amor. Quan la persona entra al nostre centre se sent acollida. Treballem l’empatia i la proximitat amb els pacients.”

La medicina preventiva és més pràctica que la pal·liativa. “A la medicina pal·liativa el mal ja està fet, i la feina, per tant, és doble: guarir-lo i tenir consciència d’allò que l’ha originat.”

Medicina preventiva significa ajudar la persona a que se senti bé. “Quan algú se sent bé segrega endorfines, que són les hormones de la felicitat i potencien el sistema immunològic. Per això donem tanta importància a treballar amb nens i adolescents –el 60% dels nostres pacients–, perquè és començar a fer prevenció de llarg abast, des de tan enrere com sigui possible.”

Amb una perspectiva àmplia de futur, també actuen amb especial incidència en els pares. “Treballem amb associacions de pares. Els assessorem sobre com educar emocionalment els seus fills, sempre des del positivisme, perquè entenem que tot ho fan a fi de bé.”

Així mateix, duen a terme tallers de creativitat i de gestió d’emocions pensats exclusivament per a canalla. “Incidim sobre la base de la societat futura des de la perspectiva d’una millor gestió emocional.”

Mentrestant, però, els dèficits emocionals dels infants van en augment. “Pateixen dèficit d’atenció, hiperactivitat… Tot això és fruit, entre altres raons, del ritme actual de la vida dels adults, atabalats per les seves carreres.”

La tipologia de pacients de VITALPSIC és progressivament més heterogènia. “Ja no podem parlar d’un determinat tipus de públic, sinó d’un determinat tipus de persones.”

El seu radi d’acció és, igualment, cada cop més ampli. “Ens vénen persones d’Andorra, Solsona, Sabadell, de l’àrea metropolitana de Barcelona… Tenim menys pacients adults del mateix Santpedor, però, en canvi, en disposem d’un nombre considerable de nadons, infants i adolescents.”

L’homeopatia tracta la totalitat de la persona, “té en compte el seu vessant mental, emocional i físic. De fet, tota patologia física té un rerefons psicoemocional, tal i com ho demostren, per exemple, els estudis de psiconeuroimmunologia.”

Cal no perdre la vista que, malgrat que bona part de la societat encara no en sigui conscient, l’homeopatia és una ciència. “Des que Hahnemann en va establir les bases, el seu caràcter científic està fora de dubte. L’homeopatia es nodreix de tot el que tenim al nostre entorn natural: plantes, animals, minerals… Paracels ja deia que tot l’univers era una immensa farmàcia.”

Un dels exemples més impressionants de les possibilitats dels recursos que la natura ens posa a l’abast són les flors de Bach. “Són 38 essències florals que treballen 38 estats emocionals diferents: ràbia, angoixa, desbordament, por, inseguretat, pànic…”

Malgrat ser una alternativa al món trepidant, no escapa a conceptes molt en boga, com el de la innovació. “La nostra innovació seria la simplicitat, deixar de banda els aspectes materials i centrar-nos en els valors bàsics.”

La simplicitat és l’antídot a l’estrès, a l’angoixa. “Fem que els nostres clients aconsegueixin estar bé amb ells mateixos sense la necessitat de béns materials. Canviem el concepte de poder adquisitiu pel de poder emocional.”

Gestionar la felicitat és fàcil. El que no ho és tant és gestionar la infelicitat. “L’equilibri emocional passa per assumir que no es pot ser eternament feliç. Les persones hem d’acceptar que hi ha moments de tot, com ara mateix, amb la crisi.”

Bona part de les persones els arriben afectades d’ansietat. “Una de cada tres persones que ens vénen se senten ansioses. Les ansietats es manifesten en pors de tot tipus (agorafòbies, claustrofòbies, taquicàrdies, etc.). Són un senyal d’alarma.”

L’ansietat és, també, l’avantsala de l’agressivitat i la violència. D’aquí que un dels conceptes que més treballen sigui el del temps. “Volem que el pacient reflexioni sobre quin temps dedica a si mateix, i que es demani quines són les seves prioritats o aficions. Qui no té temps acaba no tenint aficions.”

Escoltar-nos a nosaltres mateixos, al nostre propi cos, és el primer antivirus que ens hem d’aplicar. “Si algú es demana si està en pau o en harmonia, segur que sap la resposta. Només cal que s’escolti.”

Quan una persona acudeix a VITALPSIC, se li planteja un pla de treball personalitzat. “Cada persona és un món. Amb algunes hem de fer una sessió de psicologia clínica estricta i amb altres només una sessió de relaxació. També ens trobem amb molts escèptics.”

Perquè, tot i el seu potencial curatiu, l’homeopatia encara és vista amb recel per un cert sector de la medicina alopàtica o oficial. “Els professionals de la salut no hauríem de competir entre nosaltres, sinó complementar-nos i compartir coneixements. Si ens mou el mateix objectiu –augmentar el benestar i la salut de la persona–, el recel mutu no té cap sentit.”

A França, l’homeopatia és reconeguda i hi ha farmàcies específiques. Precisament, un dels factors diferencials entre la medicina alopàtica i la medicina natural és l’administració de fàrmacs de laboratori; un aspecte en què la senyora Menoyo i el senyor Bover prediquen amb l’exemple. “Val a dir que donem prioritat a allò natural per davant d’allò químic, tant per a nosaltres com per al nostre fill Gerard, de sis anys.”

Uns principis afermats en la convicció de la importància de la seva labor. “Nosaltres no col·leccionem pacients, ni els eternitzem amb tractaments llargs. El que ens agrada és col·leccionar altes. Gaudim amb allò que fem, i tota alta és una victòria.”