Dr. Joan C. Salcedo i Díaz
PC, 21è VOLUM. Estètica corporal i equilibri emocional

JOAN C. SALCEDO I DÍAZ

MEDISOC

Text del 07-09-2010

“La medicina estètica és una disciplina diferent a la cirurgia estètica, molt menys invasiva i amb unes qualitats preventives i reparadores molt elevades”

“Els nostres pacients sovint són persones que, tot i estar satisfetes amb la seva imatge, decideixen mantenir-la en el temps o millorar els signes visibles de l’envelliment, i suavitzar-ne les marques que ens va deixant, sempre sense alterar la naturalitat”

“És ètic reconèixer les limitacions de la nostra especialitat i, per tant, és obligació nostra orientar el pacient cap a la cirurgia plàstica quan la situació ho requereix”

“Millorar l’aspecte extern apuja l’autoestima i això representa un feedback positiu amb l’entorn. L’equilibri extern i l’intern es recarreguen mútuament”

“En un futur utòpic, tots hauríem de poder disposar d’un metge de capçalera de luxe, el qual, amb les noves teràpies antienvelliment, pogués proporcionar-nos una vida de major qualitat”

Hi ha un gran nombre de tòpics falsos sobre la medicina estètica, una disciplina en eclosió els darrers anys. El doctor Joan C. Salcedo i Díaz, traumatòleg de formació, cirurgià i responsable de MEDISOC, és un dels professionals més coneixedors de la matèria. “D’entrada, cal saber que la medicina estètica és una disciplina diferent a la cirurgia estètica, molt menys invasiva i amb unes qualitats preventives i reparadores molt elevades.”

Així com la cirurgia plàstica ja acumula un llarg trajecte, la medicina estètica està encara en procés de consolidació. “A Europa, la seva ramificació des de la cirurgia plàstica data aproximadament de principis dels 90. Tenim a penes 20 anyets.”

Els pacients de MEDISOC són, en una gran majoria, “persones que, tot i estar satisfetes amb la seva imatge, decideixen mantenir-la en el temps o millorar els signes visibles de l’envelliment, i suavitzar-ne les marques que ens va deixant, sempre sense alterar la naturalitat. Les fites dels metges que practiquem la medicina estètica són diverses: la primera, i més important, és informar els nostres pacients de l’expectativa real que es pot assolir amb garanties d’èxit. Cal no fer creure en miracles. És ètic reconèixer les limitacions de la nostra especialitat i, per tant, és obligació nostra orientar el pacient cap a la cirurgia plàstica quan la situació ho requereix, i sempre que la persona estigui conforme amb aquesta possibilitat. Un altre dels objectius principals és la prevenció. En edats que podríem qualificar de joves, entre els 30 i els 40 anys, és una època de la vida molt adient per iniciar teràpies de millora dels signes del temps. Així, i amb una acció molt poc invasiva, podem mantenir un aspecte jove i natural fins a una avançada maduresa. En l’àmbit facial, podem aplicar un seguit de tractaments que endarreriran l’aparició de la flàccides, a l’hora que suavitzem i prevenim les arrugues incipients o les ja instaurades. Pel que fa a l’àmbit corporal, hi ha infinitud de tractaments que permeten tractar tota mena de problemes: cel·lulitis, acumulació antiestètica de greix a determinades zones del cos, flàccides cutània o muscular (postparts), excés de pes, medicina antienvelliment en general…”

De fet, la medicina estètica és molt útil per alentir la corba d’envelliment. “Treballem l’harmonia i la serenitat de l’expressió en funció de l’edat del nostre pacient, per tal que es trobi a gust amb la seva personalitat i el seu aspecte. Per assolir aquests objectius, avui dia disposem d’un ampli ventall de productes i tècniques per aplicar: els implants facials, la toxina botulínica, les teràpies amb làser, la radiofreqüència, etc.”

Segons el doctor Salcedo, els implants facials han de ser sempre reabsorbibles. “L’evolució de la cara tendeix cap a la flàccides i el penjament. Quan es col·loca un implant a un plec o una arruga o per a un augment de llavis, cal que es vagi reabsorbent de manera progressiva, per aconseguir finor i correcció, ja que mai una hipercorrecció esdevindrà estètica. D’aquesta manera s’aniran fent manteniments periòdics segons el tipus de producte emprat. Quan l’implant és permanent, la seva ubicació i evolució al llarg dels anys pot plantejar certs problemes, és a dir, qualsevol material permanent, col·locat en excés, un cop arribi la flàccides pròpia de l’edat, podria esdevenir antiestètic i la seva eliminació, complexa.”

La toxina botulínica, tan criticada en certs àmbits, sovint per desconeixement, és, per a determinades zones, un tractament insubstituïble que dóna un rendiment fantàstic. “El bòtox no ha de treure expressivitat a una cara; quan això passa és per excés de dosi o per defecte en l’elecció dels punts d’aplicació. El bòtox ha de permetre’ns una expressivitat normal, riure, enfadar-nos, sorprendre’ns amb naturalitat. Allò que veritablement millora el bòtox és la serenitat de l’expressió, i a més ho fa de una forma espectacular: implementa la mirada; suavitza la hiperexpressivitat tantes vegades antiestètica; corregeix certs gestos involuntaris, com l’excessiu arqueig de les celles en parlar o el seu arrufament en llegir o en estar davant l’ordinador; les potes de gall exagerades, etc. El control d’aquesta mena d’excessos suavitzarà les arrugues actuals, que amb temps augmentarien; per tant, és un tractament absolutament correctiu i, sobretot, preventiu.”

El doctor Salcedo és un gran especialista en l’aplicació de la toxina botulínica, en tant docent en la matèria i innovador, a més de formador als diversos congressos sobre el tema. “No només posseeix efectes estètics facials, sinó que té una eficàcia incomparable contra la hipersudoració axil·lar.”

En la medicina estètica, els avenços són constants. “Cada any se celebren diversos congressos a Espanya i a l’estranger, i cada any hi ha un nombre elevadíssim de novetats. Els metges especialistes en medicina estètica estem constantment actualitzant conceptes i debatent quins avanços farmacològics i tecnològics es poden o no incorporar, perquè sempre ha de prevaldre la seguretat i l’absència d’indesitjables efectes secundaris. D’aquí que calgui anar incorporant les novetats amb molta prudència; altrament, és fàcil caure en excessos i riscos innecessaris. L’excés, per definició, és antiestètic. La mateixa cautela hem de tenir per a l’aplicació d’innovacions a base de cèl·lules mare, un camp interessant, però encara massa verd, ja que sempre és millor un implant de cèl·lules pròpies que aplicar productes externs.”

Com a disciplina, la medicina estètica es presta poc a la banalització. “Hem de saber inculcar als nostres pacients prudència i bon criteri, i assessorar-los per discernir en quines ocasions la cirurgia com esdevenir una alternativa. Tampoc cal permetre que les informacions mediàtiques alterin la realitat de la nostra especialitat i, per això, és necessari definir objectius clars i creïbles.”

Que certs tractaments quirúrgics es puguin banalitzar és una qüestió molt delicada. “Operar noies massa joves només per tendències anatòmiques de moda és un problema que s’ha donat a altres països i, per sort, no ha arrelat a la nostra societat. Val a dir que, només quan la disfunció estètica pugui comportar conflictes d’autoestima, es valorarà la cirurgia com a alternativa vàlida.”

Cos i ment formen un tot. “Millorar l’aspecte extern apuja l’autoestima i això representa un feedback positiu amb l’entorn. Agradar-se més proporciona seguretat per afrontar els reptes de la nostra competitiva societat actual. L’equilibri extern i l’intern es recarreguen mútuament. Dins el camp de l’estètica, el nostre perfil humà ha de fer possible que, en un futur utòpic, tots puguem disposar d’un metge de capçalera de luxe, el qual, amb les noves teràpies antienvelliment, pugui proporcionar-nos una vida de major qualitat.”

El doctor Joan Salcedo representa molt bé la nova generació de metges. “Ja no som aquella figura formal i gairebé institucional del passat. Avui som amics dels nostres pacients i els oferim suport psicològic, i això és molt important.”