Text del 27-09-2010
Els audioprotesistes som els professionals encarregats de detectar i corregir els problemes d’oïda mitjançant l’ús de pròtesis auditives o audífons. Gràcies al seu ús, un 80% de la població pot viure una millora en els seus problemes d’audició.
Per entendre les conseqüències psicològiques de la sordesa només cal recordar les biografies de Goya o Beethoven, que passaren els seus últims anys en un mortificant i desestabilitzant silenci. D’aquí la importància que han tingut els audífons per recuperar la qualitat de vida de milers d’afectats i de les seves famílies, sovint víctimes de la seva frustració.
En el passat, les qüestions estètiques condicionaven que molts pacients amb deficiències auditives optessin per no corregir la seva limitació acústica mitjançant un audífon. Això demostra com és de cabdal la imatge corporal d’una persona per al seu equilibri emocional.
Tant José Ignacio Mijangos i Linaza, actual president, com Joan Coma i Abellan, vicepresident tercer de l’Asociación Nacional de Audioprotesistas, es van formar i treballen o han dut a terme tasques com a òptics en establiments propis, en els quals, però, també presten un servei sanitari i estètic de caire auditiu fonamental a la població: “la detecció de problemes d’oïda i la seva posterior correcció gràcies a l’ús d’audífons. És a dir, a més del vessant d’òptics, desenvolupem una importantíssima tasca com audioprotesistes. Som els professionals sanitaris que ens encarreguem de detectar i corregir els problemes d’oïda mitjançant l’ús de pròtesis auditives o audífons, uns aparells que permeten percebre bona part dels sons que l’oïda humana no és capaç de captar, per causes molt diverses, de forma natural. Gràcies a l’ús d’aquest tipus d’eines tecnològiques, un 80% de la població pot viure una millora en els seus problemes d’audició.”
Els audífons, la utilització del quals es va estendre a partir de la dècada dels anys 70, permeten de recuperar el sentit de l’oïda a éssers humans que per patologies diverses, i molt especialment per l’inexorable pas del temps, l’han perdut o l’han vist deteriorat. “Les persones amb problemes d’audició s’aïllen del món quan se senten incapaces de comunicar-se amb els altres. La no percepció dels sorolls externs no només comporta un perill per a la integritat física de l’individu, sinó també la impossibilitat de relacionar-se de manera bidireccional i igualitària amb els altres, de poder expressar els sentiments i opinions propis de forma íntegra, perquè els afectats per una pèrdua auditiva poden emetre missatges però no pas rebre’ls, ja que la seva única possibilitat d’enteniment és la interpretació del llenguatge no verbal i la lectura dels llavis. Aquesta restricció comunicativa aboca ineludiblement a la solitud i a la tristor de les persones que la pateixen.”
Per tal d’entendre “l’abast i les conseqüències psicològiques i vivencials de la sordesa només cal recordar els exemples les biografies de genis com Goya o Beethoven, que passaren els seus últims anys en un mortificant i desestabilitzant silenci. Aquests noms propis ens donen la mesura de la importància que els audífons han tingut per a la qualitat de vida de milers d’afectats i de les seves famílies, que han de patir la seva frustració. La creació i difusió dels audífons han permès restablir la normalitat de les relacions familiars i els lligams amb el món a moltes persones que s’estaven veient abocades a un aïllament no desitjat.”
Des d’un començament, l’assessorament i la comercialització d’aquests aparells correctors es va portar a terme molt especialment des dels establiments òptics, tot i que també hi ha professionals exclusivament audioprotesistes. “Els uns i els altres vam decidir, l’any 1976, associar-nos amb la intenció de garantir un òptim grau de formació, reciclatge i innovació dels audioprotesistes, a més d’una adequada defensa dels nostres interessos. En definitiva, l’Asssociación Nacional de Audioprotesistas funciona com un col·legi professional, tot i que fins al moment no ens hi hem pogut constituir per raons jurídiques encara pendents de resolució. Avui hi ha 1.300 professionals de tot l’Estat espanyol associats; tots nosaltres ens sentim molt orgullosos de poder ajudar a recuperar l’estabilitat emocional perduda a les persones que s’adrecen als nostres establiments, sovint seguint les recomanacions de les seves persones més properes.”
Els primers cursos de formació i reciclatge que oferí aquesta associació tingueren lloc l’any 1978. “Des d’aleshores s’han desenvolupat amb regularitat, juntament amb el congrés bianual que celebrem.”
En la societat occidental d’avui dia, “on ha augmentat considerablement l’expectativa de vida, és lògic que les persones d’edat més avançada presentin problemes a conseqüència de l’envelliment i el deteriorament que ha patit la seva l’oïda. No obstant aquesta evidència, no sempre som conscients de la importància de corregir les deficiències sonores; en aquest sentit, és habitual la correcció de la presbícia –el fenomen anomenat popularment com a vista cansada– a través de l’ús d’unes lents correctores; en canvi, no ho és pas la correcció de la presbiacúsia, és a dir, la pèrdua d’audició com a conseqüència de l’envelliment, per mitjà de l’ús d’audífons.”
Cal tenir en compte, però, “que el límit d’audició no és uniforme, que cada pacient tindrà un llindar que ha de ser respectat, i que la recuperació de l’audició cal que sigui progressiva per tal de no destorbar psicològicament la persona tractada.”
Per les raons anteriors, encara en l’actualitat el sector de la població que més es veu més beneficiada per l’adaptació de les pròtesis auditives és la gent gran. “Moltes vegades són els familiars –fonamentalment els fills– els que acompanyen i gairebé obliguen la persona afectada a adreçar-se a un dels nostres establiments. I és que resulta molt dur i difícil per als pacients reconèixer públicament que estan patint el deteriorament d’un sentit tan important com el de l’oïda. Quan arriben a un dels nostres centres, la família està completament segura que hi ha un problema i desitgen una solució que garanteixi la millor qualitat de vida possible per al parent, és a dir, un audífon que els permeti de recuperar l’audició perduda. La veritat és que en la majoria de casos el preu acostuma a ser el factor menys determinant a l’hora d’escollir el model d’aparell més adient.”
En un futur, potser les pròtesis auditives seran més majoritàries, a causa de “la introducció i generalització de determinats hàbits de vida erronis auditivament parlant, que impliquen riscos importants per a la qualitat de l’audició dels espanyols. Per exemple, el nivell de soroll de les discoteques i el costum d’escoltar música amb auriculars a un volum molt alt, a banda de l’elevada contaminació acústica que hom pateix a diari, sobretot a les ciutats, segurament causarà que una part important de la població presenti presbiacúcia prematura, al voltant dels 40 anys, d’aquí uns deu o vint anys. La correcció d’aquesta pèrdua auditiva només serà possible per mitjà de l’acoblament de pròtesis; uns aparells que han evolucionat en forma de progressió geomètrica en la darrera dècada, ja que ara fusionen la funcionalitat, la quantitat i la qualitat dels sons percebuts amb la discreció, cosa que ha afavorit la seva difusió, ja que permet mantenir l’harmonia de la pròpia imatge. Anteriorment, per desgràcia les qüestions estètiques sovint eren un dels condicionants que molts pacients amb deficiències auditives optessin per no corregir la seva limitació acústica mitjançant un audífon. Això demostra com és d’important la imatge corporal d’una persona per al seu equilibri emocional i la seva autoestima. Afortunadament, els avenços tecnològics han deixat tot això en el passat.” En l’actualitat, és possible sentir de forma natural gràcies als aparells audioprotèsics.
