Entrevistat
A Europa s’ha viscut massa bé. Les crisis acostumen a ser una purga dels excessos. Ara cal que tots ens posem veritablement a treballar.
Som presents a quatre continents i estem requerits per nombrosos països per tal d’oferir un servei global.
Necessitem tres grams de sal al dia per poder viure.
Un saler de taula; amb aquest curiós atrezzo inicia Albert Calzada Vilaseca les seves ponències. Una llarga i nodrida trajectòria com a empresari avala el seu discurs, ponderat i ferm. Dirigeix amb els seus fills una empresa catalana líder mundial en l’assessorament, el disseny i la construcció d’equips i plantes per al tractament de la sal, un component sense el qual l’ésser humà no pot viure: “Necessitem tres grams de sal al dia per viure.”
El senyor Calzada comenta que “som presents a quatre continents i estem requerits per nombrosos països per tal d’oferir un servei global: des de la fase del disseny de les explotacions de les salines fins a la posada en marxa del processament industrial de la sal.” Serra Salt Machinery ha mecanitzat la pràctica totalitat de les salines d’Espanya, Mèxic, Xina i Ghana, així com d’un gran nombre de països d’Amèrica del Sud, Àfrica i Àsia.
L’empresa, amb el nom de Construcciones Mecánicas J. Serra, S. A., fou fundada el 1952 per Joan Serra Brossa. “Era l’oncle de la meva dona. Quan em vaig casar, el 1961, em va oferir ser-ne soci, ja que ell no tenia fills i jo sóc enginyer tèxtil. Poc després, morí a causa d’una malaltia i vaig quedar al capdavant del negoci.”
Al principi la companyia estava dedicada a la construcció de maquinària tèxtil, però la competència amb la roba teixida de seda importada des de Xina va obligar, els anys 70, a fer un canvi de rumb. “Vam fer un assecador per Cal Costa, i aquí va començar la nostra relació amb la sal. Vaig dir als meus operaris: Què voleu fer? O pleguem o tirem endavant amb un altre sector. Hi ha gent que ha treballat amb nosaltres 50 anys, i això per a mi és un orgull.”
Albert Calzada explica per què la seva companyia gaudeix d’una clientela fidel: “Als clients els portem de la mà fins que dominen tot el procediment. Els oferim maquinària, tecnologia i formació. Som l’única empresa del ram que abasta tot el procés: des de les salines fins a la bossa que es compra en el supermercat.”
És important que les empreses salineres tinguin una sal molt pura i en coneguin els sistemes de iodació i fluoració. “El iode i el fluor han d’estar molt ben repartits, sinó serien perjudicials.”
La presència d’aquests dos components és essencial: “Contribueixen a prevenir desordres i malalties sobrevingudes a causa de la seva carència, com és el cas de l’afectació de goll, mixedema i posteriorment cretinisme, així com també problemes dentals. Aquestes malalties eren presents a Espanya durant les dècades dels 60 i dels 70. El Govern pensà primer en iodar l’aigua potable, però es va concloure que no era una bona solució perquè el consum de iode era molt elevat i la massa del pa sortia dolenta. Aleshores, vam optar per la sal, que té una presència molt minsa en la nostra dieta.”
Només un 20% de la sal que es cull va adreçada al consum humà; la resta té un ús industrial. “És útil en els purificadors d’aigua o en els filtres de la indústria petroquímica, on la sal reté les gotes microscòpiques d’aigua per tal que no passin posteriorment als motors.”
Afirma el senyor Calzada que “cap salina del món té la sal igual a una altra. Cadascuna posseeix les seves peculiaritats, que varien segons les condicions climatològiques. Per posar un exemple, és com quan penges un llençol: si fa sol però no fa vent, no s’assecarà gaire ràpid. Però encara que no faci sol, la roba s’assecarà de seguida si fa molt vent, ja que l’evaporació és molt més veloç.”
Les salines de Formentera, dirigides pel seu tercer fill, són un bon exemple d’aquestes diferències: “Amb la claror, les temperatures i el vent de la illa, es poden aconseguir productes molt bons, amb oligoelements comparables als de la Mar Morta o, fins i tot, millors.”
Malgrat el protagonisme internacional de la companyia, la plantilla està formada sols per 14 treballadors, entre els quals figuren el seu fill gran, qui s’ocupa de compres i fabricació, i el seu segon fill, encarregat de vendes i tecnologia. “No som una gran empresa, però sí ens sentim responsables dels tallers que treballen per a nosaltres. I en aquesta època de crisi ens continuem movent perquè la feina no falti.”
Tot i que Serra Salt Machinery encara ocupa una part del seu temps, el relleu generacional ha permès al senyor Calzada tenir més espai per centrar-se en la seva activitat com a president de la Unió Empresarial del Penedès i com a president del Polígon Industrial de Sant Pere Molanta, actualment el més gran del Penedès. La UEP, que agrupa 1.350 socis, fou creada el 2002 per representar els interessos dels petits i grans empresaris de tots els sectors de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès. “És una roda de l’engranatge del rellotge que ens ajudarà a mantenir el Penedès a l’hora.”
Les dues comarques afronten el repte d’aconseguir millores en les infraestructures i les noves tecnologies. “Hi ha zones urbanes que encara no reben un servei tan bàsic com l’ADSL, i d’altres segueixen amb una cobertura deficient de telefonia mòbil.” Segons l’Albert Calzada, que va merèixer la Creu d’Or de la Agrupación Española de Fomento Europeo i, el 2007, la distinció de Ciutadà Europeu, també s’ha d’apostar per millorar la mobilitat, tant pel que fa a les carreteres com al trànsit ferroviari de mercaderies.
En relació amb la present crisi, el senyor Calzada creu que “Europa ha viscut per sobre de les seves possibilitats. Les crisis acostumen a ser una purga dels excessos. Ara cal que ens posem veritablement a treballar; però tothom, de dalt a baix. Encara que sembli una exageració, l’economia quedarà tan afectada com si haguéssim passat una tercera guerra mundial. I no serà fins el 2011 que començarem a notar un canvi de cicle. Mai no serà el que era. La disbauxa s’ha acabat.”
Per sortir d’aquesta davallada econòmica, considera que Catalunya hauria de potenciar la indústria i la logística, per tal de crear ocupació. “Existeixen cadenes d’alimentació molt importants i indústries que treballen per a elles. Si estiguessin a la vora, no s’hauria de transportar diferents productes una vegada acabats.”
També creu que cal diversificar la indústria. “Molts polígons industrials especialitzats en construcció actualment estan parats. Dedicar-se només a aquest sector fou el més fàcil, però en realitat ha esdevingut un error que ara tots estem pagant.”
Dotar Catalunya de bones vies de comunicació és una altra de les prioritats: “Hauríem de comptar amb un sistema de transport competitiu, amb una excel·lent connexió entre els trens i els principals ports, i amb bones carreteres que ens enllacin amb la resta d’Europa.”
Per a aquest inquiet professional, és necessari que les futures generacions s’animin a ser empresaris. “No els hauria de fer por, ni hauria d’haver tanta distància amb la joventut. Caldria fer veure als alumnes que els empresaris no són pas els seus enemics. Se’ns hauria de valorar més.” Membre del Círculo de Economía i de la junta directiva de Foment de Treball Nacional, ressalta la importància d’apostar per una formació professional de qualitat.
