Sr. Francesc Canalda i Ribas
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

FRANCESC CANALDA I RIBAS

CANALDA

Text del 27-04-2009

Com a mostrari dels botons fem uns books molt vistosos, i personalitzem els botons posant la marca que ens demanen.

S’ha de flexibilitzar el mercat laboral. Sé que això sona malament, però la realitat és que hem de competir amb mercats on la flexibilitat és total.

Potser anem contra les teories empresarials a l’ús, que recomanen la diversificació, però a nosaltres especialitzar-nos ens ha ajudat a créixer.

L’alta tecnologia ens és útil per millorar la qualitat del producte i dels nostres serveis.

Els xinesos no entenen això de pagar a 90 dies. Allà no és costum. Nosaltres estem pagant les nostres comandes setmanalment.

A l’Estat espanyol no tens cap seguretat de cobrament.

La companyia Canalda es dedica a la importació i la distribució de fornitura metàl·lica per a tot tipus de peces de vestir (botons, rebladures, fermalls, sivelles…). Francesc Canalda i Ribas és la tercera generació familiar al capdavant de l’empresa. “Pels volts de l’any 1965 la meva àvia va començar a fer de representant per a una empresa de Barcelona dedicada als tancaments metàl·lics, fins que es va independitzar.”

Al començament, l’activitat era només comercial. “Compràvem el gènere a Barcelona i el veníem al Maresme. La nostra expansió al mercat espanyol arribà el 1997, quan ens vam transformar en Canalda Import Sociedad Civil Privada. Llavors començàrem a importar de Brasil i a vendre a tot Espanya.”

L’any 1996 van fer el salt definitiu com a importadors i exportadors. “Des d’aleshores, importem productes del sud-est asiàtic (la Xina, Hong Kong, Corea, etc.) i exportem al Marroc, Portugal, França, Romania, Turquia i Egipte.”

Malgrat l’actual context de recessió econòmica, l’empresa continua en expansió. “Volem obrir-nos mercat a Alemanya i acabem d’agafar un nou representant a Itàlia.”

L’obertura de nous mercats demana bons contactes, el factor humà. “És imprescindible comptar amb algú que ja conegui el mercat. Explorar mercats de països emergents sense un conneisseur és molt temerari. Pots anar a parar a clients poc consistents.”

Tot i que Canalda avui fabrica a la Xina, els estàndards de qualitat els marca un equip de disseny des d’aquí. “Al nostre sector estem molt supeditats a les normatives europees. Els botons no poden contenir níquel, per exemple, que pot produir al·lèrgies a la pell. Per això estem treballant amb llautó i acer inoxidables, el que s’anomenen productes ecològics. Així mateix, hem de tenir en compte les normatives de seguretat, que garanteixen que el botó no es desprengui.”

El principal factor de creixement de Canalda és la cura posada als seus dissenys. “És el nostre valor afegit. Com a mostrari dels botons fem uns books molt vistosos. Igualment, personalitzem els botons posant la marca que ens demanen. El jovent que segueix la moda urbana reclama la visibilitat de les marques, fins i tot en els botons.”

Aquest disseny tan acurat els ha portat a treballar amb els grans grups del sector tèxtil. “Treballem amb les empreses més importants del sector, destacant tot el grup Zara, Pimkie, etc. Un 70% de la nostra facturació la fem amb grans empreses. Treballar amb companyies de mida gran t’assegura bastant els pagaments, aspecte –no cal dir-ho– molt important.”

Canalda fabrica les seves pròpies matrius de botons. “Per matriu entenem l’utillatge que ens permet fer la forma i la gravació del botó. N’hi ha de dos tipus: les d’estampació i les d’injecció. La informatització ens ha facilitat molt les coses a nivell de disseny. Ens permet fer dissenys en 3-D. I tot això és possible perquè comptem amb un personal altament qualificat.”

Canalda aposta constantment per les noves tecnologies. L’alta tecnologia ens és útil per millorar la qualitat del producte i dels nostres serveis.”

Amb aquesta finalitat, Francesc Canalda segueix totes les fires que pot del sector. “M’agrada molt anar a Hong-Kong. Hi ha un carrer exclusivament dedicat al tèxtil, ple de desenes de botiguetes amb tot tipus de botons, cremalleres, etiquetes, cintes… Sempre hi trobes el que busques. També vaig bastant a la fira de Xangai (Inter Textil Shanghai).”

Canalda té una plantilla de set treballadors directes, a banda de diferents comercials en diverses àrees. “Com que no fabriquem aquí, no necessitem ser-ne més. Els nostres fabricants de la Xina, en canvi, tenen entre 200 i 300 treballadors. Val a dir que part de la feina de muntatge dels botons es fa parcialment a mà. La gestió dels recursos humans a la Xina és un altre món; allà, per exemple, no hi ha caps de setmana per a descansar.”

Treballar amb la Xina implica comprometre’s en ferm amb el transport aeri. “Abans tot ho portàvem via marítima, i el gènere ens arribava en 60 dies. Avui dia això no és viable: importem el 100% dels nostres productes per aire. Per això rebem dos enviaments aeris setmanals a més dels enviaments directes a Marroc i altres països.”

El model productiu de Canalda, que confia la fabricació als països emergents, hauria de ser, segons els economistes, l’aposta de futur de moltes de les empreses catalanes. “No sé si és per això, però a nosaltres la crisi no només no ens ha afectat sinó que estem creixent ininterrompudament des de fa quatre anys. Jo vaig anar a la Xina per primera vegada amb 25 anys, perquè vaig adonar-me que el mercat europeu com a font de producció dels meus productes no tenia futur.”

Llavors, aquesta mentalitat de comerciar amb els països asiàtics no estava tan estesa com ara i no fou una experiència fàcil. De fet, avui encara no ho és. “Els xinesos no entenen això de pagar a 90 dies. Allà no és costum. Nosaltres estem pagant les nostres comandes setmanalment. I això només es pot fer sent previsors econòmicament parlant.”

Prescindir sempre que fos possible dels crèdits bancaris ha estat una norma de Canalda. “Pagar com qui diu al comtat en el fons és bo, perquè ens estalviem d’obrir cartes de crèdit, un tipus d’operació que els bancs carreguen amb uns interessos excessius.”

Una altra cosa és el mercat espanyol. “Als clients catalans i espanyols els cobrem a 90 dies. Amb països emergents com Marroc o Turquia ens curem en salut. Sempre enviem la mercaderia a canvi d’una lletra avalada per un banc del seu país. Si el client no pagués, pagaria el banc.”

Malgrat totes les precaucions, de vegades no es pot evitar agafar-se els dits. “A l’Estat espanyol no tens cap seguretat de cobrament. Vaig demandar un client que em deu una quantitat important. Tinc sentència a favor des de fa dos anys, però no hi ha manera de cobrar. Els morosos fan alçaments de béns de manera impune.”

Sobre les possibles solucions a la present recessió, el senyor Canalda coincideix amb les proposades per bona part de l’empresariat. “S’ha de flexibilitzar el mercat laboral. Sé que això sona malament, però la realitat és que hem de competir amb mercats on la flexibilitat és absoluta. Si no podem fer-ho en igualtat de condicions, ens estavellarem tots plegats, treballadors i empresaris, és a dir, el país sencer.”

També troba a faltar que el Govern forci la banca a ajudar les empreses. “Hi ha molt bones intencions, però res més.”

El gerent de Canalda veu també amb reticència el paper dels sindicats. “No estan posant res de la seva part. S’ha deixat els treballadors i els empresaris que necessiten contractar-los en mans de les empreses de treball temporal, que són les autèntiques beneficiades de la situació, perquè s’emporten bona part del salari.”

Preguntat sobre quina és la fórmula per escapar de la deslocalització industrial que pateix Catalunya, Francesc Canalda té clara la resposta: “Potser anem contra les teories empresarials a l’ús, que recomanen la diversificació, però a nosaltres especialitzar-nos ens ha ajudat a créixer.”