Text del 20/04/09
Volem facilitar el lleure, la cultura, les accions populars i els esdeveniments socials tot oferint els mitjans necessaris per fer-los realitat.
La greu situació d’atur que travessa el país prové de la política que han seguit alguns governants.
Des de Madrid es pensa en clau de grans empreses i bancs, però el teixit de la petita i mitjana empresa que conforma sobretot Catalunya, el País Basc i València resta apartat de les ajudes.
Es mantindran sols les empreses que tinguin més habilitat i agilitat en gestionar-se.
És perillós alterar molt el teixit de les caixes d’estalvi, que es troben força arrelades al seu territori.
L’historiador Albert Codinas i Poch és l’administrador i el cap financer de l’empresa Airun que, juntament amb altres dues companyies del grup, es dediquen organitzar i coordinar “actes culturals i esportius, congressos, exposicions, gestió d’equipaments públics… En realitat, suplim els serveis que les corporacions, les fundacions o les administracions públiques ofereixen i financen però que no poden realitzar directament.”
L’arribada del senyor Codinas a aquest sector es produí accidentalment. “Estava finalitzant la carrera i necessitava mantenir els meus estudis i lleure. Vaig començar a col·laborar amb empreses que treballaven per a l’Ajuntament de Barcelona en temes d’organització de concerts i exposicions, i així vaig arribar a formar part d’una cooperativa de serveis.”
L’experiència en la tasca multidisciplinària de la cooperativa fou la base per a la posterior creació d’Airun. “La cooperativa no va tirar endavant, però alguns unírem esforços per engegar una empresa dedicada a temes de logística, infraestructura i serveis socials.”
Airun té com a finalitat “atorgar amb rapidesa i eficàcia un servei útil per a la societat des del punt de vista dels valors cívics. Volem facilitar el lleure, la cultura, les accions populars i els esdeveniments socials oferint els mitjans necessaris per fer-los realitat. Això inclou des d’activitats artístiques i científiques fins a la conscienciació ciutadana en temes com la integració laboral de discapacitats o la utilitat de la gent gran, entre d’altres temes. Per a nosaltres és molt important el marcat vessant social de la nostra tasca.”
Alguns dels clients més importants del grup pertanyen a l’Administració pública. “En són el Departament de Governació de la Generalitat, El Periódico, Participació Ciutadana i l’Institut d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona; la Fundació de la Caixa Catalunya o la Fundació de la Caixa de Pensions.”
El fet de treballar amb el sector públic implica “haver de presentar-nos sovint a concursos. Per poder guanyar-ne, cal despuntar en genialitat i qualitat respecte a les altres empreses. Durant l’any, treballem en millorar les nostres propostes.”
El senyor Codinas puntualitza: “No rebem subvencions i disposem d’una àrea comercial molt reduïda. Els pocs clients que tenim són grans entitats. Tanmateix, la nostra facturació s’ha multiplicat per sis en sis anys.”
Altres sectors amb què les tres empreses del grup col·laboren són el voluntariat, les associacions i els centres cívics. “El voluntariat com a moviment de consciència és digne, però s’ha de reforçar amb l’aprenentatge, perquè així les persones que hi participen puguin adquirir una formació que els permeti arribar a l’àmbit privat i esdevenir productives.”
Albert Codinas admet la dificultat inherent a l’hora d’organitzar grans esdeveniments, que necessiten preparar “com a mínim amb un mes d’antelació.”
Tanmateix, “som especialistes en cuidar fins a l’últim detall perquè no sorgeixi cap imprevist i tot rutlli.”
D’aquí que el concepte de logística prengui especial importància a la feina d’Airun. “La logística inclou les nombroses fases d’un projecte; és l’organització harmònica de tots el elements que hi intervenen. A tall d’exemple: un acte cultural s’inicia al departament d’idees i després passa al de disseny; d’aquí, es divideix el contingut entre els recursos de suport i els materials que necessita el taller; cal, per tant, trobar uns tècnics qualificats, establir uns horaris; també hi ha transports de recollida d’eines, materials, etc. Per tant, el total d’aquesta activitat va generant la logística, que és, en resum, el compendi de la tasca de tots el departaments que van aportant la seva part per al producte final.”
El grup participa d’un concepte diferent de les relacions laborals. “Els nostres treballadors són persones que canalitzen la informació i l’activitat; hem passat d’un espai públic sedentari i fred a un espai de dinàmiques. Escollim principalment educadors socials, psicòlegs i pedagogs. Quan completem l’equip, en fem un seguiment quasi quinzenal per elaborar-hi propostes, criticar-ne el funcionament i suggerir-hi punts arriscats.”
35 persones treballen a l’estructura entre les tres empreses del grup, però durant l’any unes 840 més participen a alguns dels programes que gestionem. “La seva coordinació és complicat, ja que moltes realitzen serveis esporàdics o hores setmanals a centres cívics, casals, etc. Per això, necessitem una logística d’horaris i de centres.”
Pel que fa a la present recessió, tot i haver incrementat la seva facturació els darrers anys, se n’estan ressentint de diferents maneres. “La part social i de dinamització d’activitats, sobretot la dedicada a la gent gran, ha crescut. La part de logística, organització d’esdeveniments, festes i exposicions, en canvi, s’ha frenat. Amb bon criteri, les entitats o administracions que tenen uns recursos limitats avaluen les seves prioritats i destrien quines franges de població requereixen serveis extraordinaris.”
Dues de les 3 empreses del grup pertanyen a l’ACELLEC, “la federació del sector que està permetent dignificar les empreses i els seus treballadors, així com els seus serveis, complementant-se sovint en les feines.”
Albert Codinas es mostra prudent en referència a les accions del Govern central per superar la crisi actual. “Des de Madrid es pensa en clau de grans empreses i bancs, però el teixit de la petita i mitjana empresa que conforma sobretot Catalunya, el País Basc i València resta apartat dels ajuts. El suport, si el reben, arriba tard, quan les PIME ja s’han vist afectades. El cert és que el mercat ha entrat en una caiguda lliure de consum; es mantindran sols les empreses que tinguin més habilitat i agilitat en gestionar-se. Penso que el Govern hauria de prioritzar la inversió i la formació en matèria empresarial.”
Tampoc troba adequada la proposta de fusionar les caixes d’estalvi. “La concentració en una sola entitat restringirà, òbviament, la seva capacitat d’oferir serveis i finançament. Crec que és perillós alterar molt el teixit de les caixes d’estalvi, que es troben força arrelades al seu territori.”
De la greu situació d’atur que travessa el país opina que “prové de la línea política que han seguit alguns governants. S’oferí suport a una tendència de negoci que gairebé emparava un sistema especulatiu de producció. Gent amb poca formació fou absorbida per aquest sistema, i ara es troben a l’atur. Això és especialment dramàtic en el cas d’immigrants que no poden tornar al seu país. La meva queixa com a empresari és que hi havia mecanismes per evitar aquesta situació, però no s’usaren.”
Albert Codinas dedica bona part del seu temps lliure a col·laborar amb entitats sense ànim de lucre, com són l’Institut Nova Història, el Cercle Català de Negocis (empresaris per l’estat propi) i l’entitat cultural Via Fora! Per a ell, els objectius de futur d’Airun són “l’elaboració d’un seguit de projectes a partir de productes i serveis que ja siguin a la societat, per tal de trobar corporacions o administracions públiques que els puguin assumir o finançar, i així beneficiar el conjunt de la ciutadania.”
