Text del 2007
L’ordenació i la gestió del territori ha d’augmentar el benestar dels ciutadans i millorar la qualitat dels nostres paisatges.
Albert Cortina i Ramos, Advocat expert en Dret Urbanístic, ordenació del territori, medi ambient i gestió del paisatge, és director de l’Estudi DTUM. “Des de l’any 1992, aquest despatx professional es dedica a l’assessorament jurídic i al desenvolupament de projectes aplicats a la planificació estratègica, urbanística i territorial. Ens hem especialitzat en la intervenció i la gestió urbanística de la ciutat, del territori i del paisatge; en la implementació dels diferents instruments de custòdia del territori; en la gestió integrada de finques rurals d’alt valor, i en el disseny i desenvolupament de processos de concertació i mediació territorial.”
L’experiència i vocació d’aquest reconegut jurista queda palesa en tots aquests anys de trajectòria al costat d’insignes professionals com Albert Serratosa, Antonio Font, Juli Esteban, Oriol Nel·lo, Joaquim Sabaté, Josep Maria Mallarach, Joaquim Clusa, Xavier Carceller, Jaume Busquets o Joan Nogué. “Per mi han estat autèntics mestres, i d’aquesta relació professional he après el que és treballar de forma transdisciplinària, és a dir, participar en un projecte en el qual concorren diverses disciplines integrades de manera que no sols els resultats o plantejaments de cada una es veuen influïts o modificats per les altres, sinó que els mateixos experts corregeixen les seves aproximacions com a resultat del debat amb la resta de membres de l’equip. He format part de diferents equips interprofessionals conjuntament amb arquitectes, urbanistes, enginyers, geògrafs, paisatgistes, ambientòlegs, biòlegs, economistes i sociòlegs, i he col·laborat en la redacció de figures de planejament territorial, urbanístic o estratègic; en l’elaboració del planejament especial d’espais naturals protegits, sòls agraris o patrimoni cultural; en la formulació de plans de gestió per a diferents tipus de paisatge, i en la concertació i mediació a través de la signatura de cartes del paisatge.”
Catalunya ha estat pionera entre els països de la Unió Europea a regular jurídicament el paisatge i a dissenyar i desenvolupar polítiques, instruments i estratègies per ordenar-lo, preservar-lo i gestionar-lo. El senyor Cortina formà part de la ponència redactora de la Llei del paisatge de Catalunya aprovada l’any 2005. Actualment, és un dels experts del Ministerio de Medio Ambiente per a la implantació del Conveni Europeu del Paisatge a l’Estat Espanyol i assessora diferents governs autonòmics en matèria de regulació del paisatge. “La Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge suposà l’aposta del Parlament català per implementar el Conveni Europeu del Paisatge aprovat a Florència pel Consell d’Europa l’any 2000. Crec que és fonamental la percepció dels ciutadans i les empreses sobre els valors del paisatge on viuen o ubiquen la seva activitat econòmica. Cal promoure polítiques que permetin millorar el capital paisatgístic del nostre país, ja que és un valor intangible de primer ordre que ens ha de fer guanyar en qualitat de vida, en benestar individual i col·lectiu, en competitivitat econòmica i en identificació de la població amb el seu entorn urbà, rural o periurbà. Els poders públics han de desplegar les mesures adequades per aprofundir i consolidar el nou dret social que tenim com a persones a gaudir d’un paisatge de qualitat.”
El ciutadà té una actitud crítica envers l’excessiva ocupació del territori durant els darrers 25 anys. Alguna cosa no es deu haver fet prou bé quan la percepció de la societat resulta moltes vegades negativa. “La societat civil, organitzada a través de plataformes del aquí no! o Salvem un determinat paratge, manifesta la seva preocupació pel ritme de les transformacions i per la banalització dels seus paisatges més propers. En definitiva, la gent protesta per la pèrdua dels paisatges naturals i culturals o per la pèrdua dels valors i de la qualitat dels teixits urbans, del front litoral, de l’espai agrari i forestal o per la nova colonització del paisatge d’alta muntanya tal com vam fer amb la costa.”
El paisatge és un important recurs econòmic vinculat a sectors com l’agrícola, el forestal o el turístic i, en opinió d’Albert Cortina, consensuar els diferents interessos que hi conflueixen és tot un repte. “Des de l’Estudi DTUM participem en processos de concertació i mediació territorial ja que pensem que és la millor forma d’avançar en la resolució de conflictes i de plantejar estratègies i accions en matèria de gestió del paisatge. En aquesta línia, hem estat dinamitzadors i redactors de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès, on el sector vitivinícola, els agents més actius del territori, els ajuntaments, el Consell Comarcal i la Generalitat concerten un procés per valoritzar el paisatge productiu d’aquesta comarca. També al Berguedà, en el marc del Pla de Foment Turístic, participàrem en l’elaboració de la Carta del Paisatge per dinamitzar el territori a partir d’entendre el paisatge com un recurs turístic i de desenvolupament local.”
La gestió del paisatge té una importància creixent per als agents econòmics. “Els promotors turístics, els constructors d’espai residencial i d’activitat econòmica, els gestors culturals, comencen a veure en la gestió del paisatge la creació de valor afegit respecte a altres territoris o destins turístics amb els quals competeixen. L’augment i la millora de la qualitat del capital paisatgístic (ambiental i cultural) és essencial per conservar l’atractiu turístic d’un determinat destí o per captar inversions i decidir sobre la ubicació d’activitats econòmiques d’alt nivell, o perquè el ciutadà identifiqui un entorn residencial amb qualitat de vida i benestar físic i espiritual. L’obsolescència de determinats models de creixement, la manca de gestió del paisatge o la desinversió per part del sector públic o privat provoca la disminució del patrimoni paisatgístic.”
Des de la universitat, Albert Cortina contribueix a formar experts en gestió del territori i del paisatge. Ha estat codirector durant el període 1999-2006 del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge organitzat pel Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment imparteix docència en cursos de postgrau i màsters organitzats per diferents universitats catalanes i espanyoles i és autor de diferents publicacions especialitzades en aquesta matèria. “Mirant enrere, en els últims 25 anys de creixement urbanístic s’han creat en molts municipis paisatges de qualitat, però també tenim molts exemples de construcció de paisatges banals, sense caràcter i sense valor. Tenim el repte engrescador de generar models d’ordenació i gestió del territori que permetin un desenvolupament sostenible, que millorin el paisatge de les nostres ciutats, que integrin i harmonitzin las noves infraestructures de mobilitat, les instal·lacions d’energies renovables, els nous espais industrials i d’activitat econòmica. Tenim per endavant avançar en la millora de la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans a partir de la millora dels nostres paisatges.”