Text del 2008
“L’Escola de Sobreestants ha contribuït a revitalitzar la professió i l’Associació de Sobreestants vetlla perquè la figura del sobreestant es reconegui”
L’Associació de Sobreestants de Catalunya aglutina els interessos d’un col·lectiu de professionals amb un paper fonamental en el món de la construcció. El sobreestant és un tècnic especialista en obra pública i construcció que intervé directament en les diferents tasques de l’execució d’una obra. Es tracta d’un expert amb molta versatilitat, que pot treballar tant a l’empresa pública com a la privada. Josep Ricart Mercè és el president d’aquesta associació que abans han presidit Josep Maria Gabernet Felip i Josep Maria Escolà Minguell. Els tres expliquen l’evolució creixent d’aquesta entitat que en més de 20 anys d’història ha aconseguit recuperar la figura del sobreestant, la qual avui gaudeix d’un reconeixement social rellevant. “La demanda de sobreestants per part de l’empresa pública i privada és tan alta que resulta difícil donar a l’abast. Avui aquesta professió es troba en un moment àlgid. La nostra borsa de treball facilita la contractació dels professionals, col·laborant constantment amb les empreses del sector per ajudar-les a trobar el perfil idoni. L’Associació de Sobreestants de Catalunya ha donat prestigi al col·lectiu de professionals que amb expertesa i sòlids coneixements actuen en el món de la construcció.”
Els oficis, que tanta importància havien tingut durant segles en aquest país, han patit en els darrers temps una certa infravaloració. Cada vegada hi ha menys persones que en dominin un. Tanmateix, l’ofici de sobreestant és en camí de recuperació a Catalunya. “L’Escola de Sobreestants ha contribuït a revitalitzar la professió i l’Associació vetlla perquè la figura del sobreestant es reconegui. Formen tècnics intermedis que s’incorporen a l’obra en dos anys. Tanmateix, la professió és força desconeguda per a la majoria de la població. Inclús són pocs els tècnics que coneixien mitjanament aquests professionals.”
La divulgació de tot allò relacionat amb l’Associació i el reciclatge i formació dels associats són serveis principals de l’entitat. “La formació continuada dels professionals no ha d’acabar mai, per això fem cursos sobre temes molt diversos, com edificació, gestió de conflictes amb l’empresa i tot allò que considerem important per al desenvolupament de la seva tasca. Entre els serveis de l’Associació hi ha el seguiment i l’anàlisi de la legislació vigent, sobretot allò referent a nous plans d’estudis i titulacions i normatives del sector; oferim informació a empreses i associats, i a través de la revista de l’entitat pretenem donar a conèixer la professió i promocionar-la arreu.”
Malgrat la seva aparent joventut, el cert és que l’origen dels sobreestants com a professió és el Reial Decret del 12 d’abril de 1854, que dividí el personal auxiliar del cos d’enginyers de camins en tres categories: ajudants, auxiliars i sobreestants. El 1902 es fusionaren els sobreestants i els ajudants d’obres públiques en un sol cos anomenat auxiliars facultatius d’obres públiques, i un any més tard es tornaren a separar. La falta de reconeixement normatiu, institucional i social va deixar aquesta professió oblidada i no tornà a reaparèixer fins el 1976, quan el Decret 707/76, del 5 de març de 1976, recollí la nova ordenació de la formació professional. Aquesta ordenació organitza la formació professional en general i, a la vegada, indica les regulacions posteriors dels graus i les especialitats. “Arran del traspàs de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Servei Territorial d’Ensenyament acordaren, segons la resolució del 20 de maig de 1983, la concessió de l’autorització prèvia per a la creació de l’Escola de Sobreestants d’Obres Públiques amb la qualificació de centre professional de segon grau. D’acord amb la història i la regulació de la professió, considerem que aquests estudis s’han d’enquadrar en el marc de la formació de segon grau, en el règim d’ensenyament especialitzat, en la branca de Construcció i Obres.”
L’Escola de Sobreestants de Tàrrega és l’única que funciona a l’Estat espanyol per donar formació als futurs sobreestants. La primera promoció de titulats va sortir el curs 1984-1985. A partir d’aquest primer pas sorgí la inquietud de crear una entitat des d’on aglutinar el col·lectiu per donar resposta a preguntes i problemes compartits. “La seva preparació acadèmica tracta matèries relacionades amb carreteres, edificació, maquinària, ferrocarrils, ports, topografia, assaig de materials… i permet, doncs, que els titulats s’integrin en qualsevol d’aquests àmbits laborals. La figura del sobreestant és la solució tècnica per a organismes de l’Administració (Generalitat, Ministeri de Fomento, diputacions, consells comarcals i ajuntaments), empreses constructores i empreses de serveis (consultories, laboratoris de materials…), ja que tota aquesta formació li permet tenir una visió àmplia del sector de la construcció en general.”
L’evolució constant de les tècniques i els sistemes de treball en aquest àmbit requereix professionals polivalents amb un coneixement de base ampli. “Un dels elements essencials en la formació que s’imparteix a l’escola és que es desenvolupi en un marc de connexió constant amb el món laboral. Això s’aconsegueix mitjançant la realització de treballs pràctics relacionats amb obres en execució, amb estades a empreses constructores i organismes públics i amb l’aportació docent de professionals en actiu del sector de les obres públiques. L’Associació disposa d’una borsa de treball, és un servei permanent per al soci, ja que fa de part entre aquest i les empreses. Gestiona unes 200 ofertes de treball a l’any i manté un 0% d’atur. El lema de l’escola durant un temps va ser prou significatiu: entra estudiant i surt treballant.”
L’Associació de Sobreestants fa de punt de trobada dels sobreestants que han sortit de l’Escola, tot representant-los i alhora donant suport als seus interessos comuns.
