Text del 2007
El millor projecte és l’últim, el que estem fent, ja que cada vegada intentem superar-nos.
Xavier Climent estudià arquitectura una mica per atzar. “No tinc cap membre de la família arquitecte, ni relacionat amb la construcció. Als anys 70, quan en l’últim curs de PREU havies de triar una carrera, vaig decantar-me per l’arquitectura. M’atreia força el fet de poder crear a partir d’un paper en blanc.”
La fortuna i la vocació es van aliar perquè l’any 1980 obrís un estudi propi d’arquitectura, avui considerat entre els més rellevants de Tarragona. “L’equip de l’estudi s’ha composat des de fa uns anys de dos o tres arquitectes, que s’incorporen durant els darrers cursos de carrera i que hi resten un temps fins que decideixen independitzar-se. Els altres membres de l’equip són delineants i personal administratiu. A part, hi ha els col·laboradors externs: aparelladors, enginyers, calculistes, etc.”
De les seves paraules es desprèn que Xavier Climent és un enamorat de la feina i que la fa amb el mateix entusiasme del primer dia. “Fem de tot i ens agrada aquesta polivalència. Sortosament, tenim la mateixa il·lusió per realitzar un pla parcial que per reformar un àtic. Això és molt positiu, ja que actualment l’arquitecte corre el risc de perdre la funció creadora per esdevenir un coordinador global del sector.”
Per això, manifesta no tenir preferència per cap dels nombrosos projectes realitzats al seu estudi. “Sempre dic que el millor projecte és l’últim, el que estem fent, ja que cada vegada intentem superar-nos.”
El boom immobiliari s’ha fet notar especialment a Tarragona a causa de l’evident atractiu turístic de la zona. “Si a Espanya ha estat bo, a Catalunya ho ha estat més i a Tarragona encara millor. Possiblement, les circumstàncies afavoridores hem de buscar-les a Port Aventura, el turisme, els clients estrangers, el patrimoni i tots els factors que ajuden aquesta zona a desenvolupar-se per sobre de la mitjana. Al nostre estudi, com que tenim un ventall d’activitat molt diversificat, el creixement ha estat constant i no l’hem experimentat tant com altres despatxos. Però, en general, l’etapa expansiva ha estat positiva, ja que ha permès realitzar tot un seguit de projectes que en altres circumstàncies s’haurien alentit. Ara el que cal és una època de planificació per tornar a ordenar tot allò desatès davant el boom immobiliari.”
Xavier Climent sent un gran interès per l’urbanisme i la construcció d’equipaments, sense oblidar la rehabilitació. “La rehabilitació és el futur de les ciutats i dóna una visió molt àmplia del sentit de l’arquitectura. A l’estudi, hem fet el projecte global i les primeres fases de la remodelació de l’Ajuntament de Tarragona. Pel que fa als equipaments, hem projectat dos teatres a Tarragona i a Torredembarra, una biblioteca a Alcanar i un centre cultural a Ulldecona. També a Ulldecona, d’un convent en vam fer un ajuntament, projecte que requeria una certa sensibilitat. Una altra obra que em va donar moltes satisfaccions va ser la rehabilitació de les oficines del Departament de Política Territorial de la Generalitat, a Tarragona. L’edifici on s’ubica, la casa Gasset, era una casa senyorial, amb pati, anella de circulacions i passadissos, i dependències en façana, molt adequat per ser reutilitzat. Ara treballem en un altre projecte interessant d’equipament privat com és l’ampliació de les dependències del Diari de Tarragona, una intervenció complicada, ja que cal aixecar tres plantes sobre un edifici que ja en té tres.”
Se sent també molt satisfet de la rehabilitació feta a Salou de l’edifici Mar i Sol, construït l’any 1925 per l’arquitecte modernista Domènec Sugranyes i Gras, deixeble de Gaudí. “A Salou, a part de la Torre Vella, els xalets del passeig i aquest edifici, hi ha poc patrimoni. Per tant, calia mantenir-lo. Com que semblava que l’únic interessant eren les façanes, vam tenir-les apuntalades un any i mig. L’edifici ha recuperat la seva funció, ja que segurament va ser el primer edifici turístic de la Costa Daurada. Havia estat un immoble que s’havia anant abandonant, fet que va comportar que tot el barri del voltant també s’anés degradant. Ara, en tornar a lluir l’edifici, tot el barri està reviscolant. De vegades, les rehabilitacions tenen conseqüències sorprenents.”
Tot i que les normatives estableixen un marc necessari, Xavier Climent creu que haurien de ser més flexibles. “Sovint t’adones que hi ha unes regles massa rígides, i a l’hora de construir veus que si les haguessin fet més toves podries fer les coses millor. En aquest país abusem de la legislació en tots els àmbits. En determinades èpoques potser calia regular més per evitar extralimitar-nos, però un cop s’ha inculcat a la gent el sentit de la responsabilitat, les lleis haurien de ser més tolerants.”
L’Autoritat Portuària de Tarragona està fent un esforç notable per recuperar la façana marítima de la ciutat que dóna front al port. “Hem executat la remodelació urbanística del passeig situat davant del barri del Serrallo, acabada l’estiu de 2007. Serà un altre punt de referència de la ciutat. A Tarragona, el problema que hem patit últimament no és que no s’hi hagin fet coses; se n’hi han fet moltes, però molt disperses, sense connexió. Falta una coherència d’actuació, una visió global de ciutat i una planificació a mitjà i llarg termini. El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, en el qual també participem, donarà les claus de la Tarragona del futur.”
El senyor Climent advoca per la construcció d’edificis singulars a Tarragona. “L’edifici singular, vertical i monumental, a part de l’efecte propagandístic que suposa, té l’avantatge d’alliberar sòl per a zones enjardinades o d’equipaments. Determinades ciutats ho admeten més que altres. A Tarragona, un edifici de 15 o 20 plantes, situat prop de la línia de costa, faria goig. Totes les ciutats s’han espavilat per tenir uns edificis emblemàtics. Tarragona té ja la imatge de la catedral i les muralles. Podríem afegir-hi una nova figura, moderna, que ens representi. La Façana Marítima de Tarragona serà el projecte estrella dels propers anys.”
