Text del 27/03/2007
Els afiliats al Gremi configuren la realitat dels empresaris que s’ocupen de les instal·lacions i del manteniment de serveis per a l’edificació
Després de la Guerra Civil, els gremis van quedar sentenciats per la Llei d’Unitat Sindical de 1940. El senyor Albert Gimeno Serra, president del Gremi de Calefacció, Ventilació i Aire Condicionat de Barcelona, en fa la següent pinzellada històrica: “Una de les mesures establertes durant els primers anys de la postguerra va ser la prohibició de totes les organitzacions patronals, tret de la Central Nacional Sindicalista. Durant el període 1945-1947, al marge del sindicat vertical, van aparèixer diverses estructures gremials que es finançaven amb fons propis. Aquestes organitzacions van constituir el germen de molts dels gremis actuals, com el nostre Gremi de Calefacció, Ventilació i Aire Condicionat, creat l’any 1977 a l’empara de la Llei de Llibertat Sindical.” Aviat el Gremi, conscient de la necessitat de coordinar-se amb altres associacions d’arreu de l’Estat, va integrar-se a la Confederación Nacional de Instaladores (CNI) i a la Unión Patronal Metalúrgica (UPM). D’aquesta manera es constituïa en el representant orgànic, funcional i econòmic del sector.
Des de llavors, el Gremi ha tingut set presidents i dos secretaris. El primer president va ser el senyor Josep Cañameras, després el van succeir els senyors Pere Corberó, Francisco Pi Sunyer, Filiberto Struuck i Mas (La Térmica), Pablo M. Galofré i Folch (Erebus) i Marcel Piera i Mateu (Juan Caralt, S.A.). L’any 1998, va prendre el relleu el senyor Gimeno Serra, de l’empresa Calefacció Etna, S.L., fundada l’any 1947. “El primer secretari va ser el Sr. Josep Lluís Sagarra Zacarini, des del 1947 fins al 1995, any en què va ser nomenat secretari el seu fill, el Sr. Josep Oriol Sagarra Trias.”
El Gremi agrupa les companyies més grans del sector i un gran nombre de petites empreses i instal·ladors autònoms. “Els afiliats configuren la realitat dels empresaris que s’ocupen de les instal·lacions i del manteniment de serveis per a l’edificació: calefacció, aigua calenta sanitària, ventilació, condicionament d’aire, fontaneria, sanejament, gas, emmagatzematge de gasoli, energia solar tèrmica, protecció contra incendis, fred industrial, etc. Tres quartes parts de les empreses del Gremi realitzen, principalment, instal·lacions de calefacció i aigua calenta sanitària.”
En col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, el Gremi ha pres diverses iniciatives per sensibilitzar les empreses pel que fa al control dels residus i la neteja urbana, per revaluar el prestigi dels instal·ladors, evitar l’intrusisme i reduir la contaminació acústica. “Aquests projectes es van concretar l’any 2006 en la signatura de l’Acord Cívic per una Ciutat Neta i Sostenible i de l’Acord per a la Minoració Acústica en les Instal·lacions de Climatització. En aquesta darrera campanya vam editar una Guia de Bones Pràctiques en Deu Passos, per reduir el soroll dels aparells d’aire condicionat. El Gremi continua col·laborant amb l’Ajuntament de Barcelona amb vista a desenvolupar altres iniciatives conjuntes.”
La finalitat del Gremi és ajudar totes les empreses associades, per la qual cosa els ofereix diversos serveis i lluita pels seus drets. “Entre els serveis que oferim, destaquen les assegurances. En aquest sentit, negociem amb les companyies asseguradores per tal d’aconseguir la millor cobertura de responsabilitat civil i els preus més econòmics per als nostres afiliats. També els prestem servei jurídic davant de qualsevol conflicte. Com que totes les empreses del gremi estan enregistrades a Indústria, ens ocupem de fer-los la tramitació dels carnets professionals d’empresa. I, lògicament, els mantenim informats de totes les normatives i novetats que surten constantment.”
El Gremi també aposta per la formació pràctica dels joves estudiants de mòduls professionals. “Gràcies a les subvencions dels fons europeus i als recursos propis, hem signat un conveni amb l’Escola de Formació Professional de Frigoristes del Clot –considerada entre les tres primeres d’Espanya– per tal que els estudiants dels dos últims anys puguin dur a terme pràctiques a les empreses agremiades. Aquestes companyies, generalment, solen contractar els joves que demostren la seva vàlua.”
El senyor Gimeno remarca la importància de fer un manteniment adequat de les instal·lacions per evitar desgràcies. “Nosaltres treballem perquè es faci correctament. Per normativa, les instal·lacions que sobrepassen una determinada potència necessiten un conjunt d’accions destinades a tenir-les en bon estat. El manteniment pot ser extern, per mitjà d’una empresa acreditada, o propi, com acostumen a tenir els hospitals o les grans fàbriques. Els problemes sorgeixen quan se’n fan càrrec persones poc preparades o no agremiades. Tot i que de vegades hi ha els recursos necessaris, la negligència pot causar estralls, com és el cas de les infeccions per legionel·la, el focus de les quals es detecta sovint a les torres de refrigeració.”
Pel que fa a les plaques solars, considerades un sistema de producció energètica alternatiu, han evolucionat i progressivament es van acceptant. “La història de les plaques solars neix amb la primera crisi energètica, de l’any 1973, que va fer pujar molt el preu del petroli. Llavors es començà a estudiar la possibilitat de captar el sol i aprofitar-ne l’energia. Al principi no hi havia res normalitzat i es van fer moltes barbaritats. Sortosament, les plaques actuals han evolucionat força. Les calderes incorporen una sèrie d’accessoris que estalvien les vàlvules reductores d’abans. Aquest sistema cada vegada és més demanat també per particulars que volen estalviar-se diners en la factura del consum d’energia.”
El Gremi de Calefacció, Ventilació i Aire Condicionat de Barcelona ha estat present a la bianual i prestigiosa Fira de Climatització de Madrid 2007. “Hem tingut la iniciativa de crear els Premis d’Instal·lacions Energètiques, als quals es van presentar diversos projectes. També es va atorgar un diploma a les empreses que duien més de 50 anys en el mercat. A l’àmbit estatal n’hi ha sis amb aquesta experiència: cinc a Catalunya i una a Alacant.”
