Text del 02-02-11
En general, i al contrari del que pot semblar, els problemes que m’arriben majoritàriament no són de sobrepès. Bàsicament, els pacients que vénen ho fan per raons de salut, perquè es troben malament, i molts pocs per qüestions estètiques.
Un cert equilibri mental et predisposa a cuidar-te adequadament, de la mateixa manera que si la persona no està bé aquest malestar emocional es veurà reflectit en la seva aparença.
Cal complementar una alimentació basada en la dieta mediterrània amb un exercici físic adequat a l’edat i les característiques de la persona que el practica.
Una alimentació saludable i correcta comporta benestar, que al seu torn comporta l’equilibri emocional i físic de la persona.
La dietètica i la nutrició són dues peces imprescindibles per a un bon equilibri entre l’estètica corporal i la salut psicoemocional. Albert Lyssens Salinas és dietista i nutricionista i, a part de la seva formació universitària, té nocions d’àrees estretament vinculades a la seva professió, com la psicologia. Persona inquieta i viatjada, està atent a tot allò que possibiliti complementar la seva activitat professional per incrementar-ne l’encert. “Tinc el projecte personal de fer un estudi de cribatge, de proposar a la mateixa Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes una petita enquesta sobre les dietes que els seus socis implementen a la consulta. Vull fer un estudi comparatiu de quin és el mètode que té més acceptació pels pacients.”
El senyor Lyssens disposa de diverses titulacions que li permeten dedicar-se a la docència de la salut d’escolars i també a la formació d’especialistes en geriatria i manipulació d’aliments. “Ensenyo als més menuts a adquirir hàbits saludables, com ara rentar-se les mans, rentar-se les dents, menjar fruita, menjar peix o assaborir bé allò que mengen; un coneixement que també han de traspassar als pares perquè, durant la infantesa, és quan es té més capacitat per interioritzar aquests hàbits.”
Amb consulta a Barcelona, Albert Lyssens és un professional jove amb vocació formadora. “Sóc partidari de l’educació, no de la imposició. Com a dietista-nutricionista, m’agrada fer una reeducació alimentària, establir un feedback amb el pacient i analitzar què està fent per anar extraient de la informació que disposo allò que es pot canviar, millorar, optimitzar. Un cop detectades les coses que no es fan bé, li demano al pacient quins són els mals hàbits que creu que serà capaç de canviar; d’aquesta manera, li facilito que tingui la iniciativa i la determinació de transformar allò que li sembli més senzill; un canvi que serà el primer d’altres més complicats i que li permetrà adquirir nous costums, beneficiosos per a la seva salut.”
Una bona actitud pedagògica és pacient i realista. “Per ensenyar al pacient bons hàbits, cal anar a poc a poc, amb calma i bons aliments; mai més ben dit. El problema de moltes persones són els milers de propòsits que es fan i que li acaben bloquejant el cervell. Acapararen massa i no aconsegueixen res, tot se’ls escapa. Cal fer passes petites i realistes, sense retrocés. Faig veure als pacients que més val tenir un sol propòsit i concentrar-hi els esforços. Així es té molta més garantia d’èxit. Es tracta d’anar marcant objectius, a poc a poc. I si hi ha més fites a assolir, doncs es fan una rere l’altra.”
Quan un pacient entra a la consulta, el dietista ha de conèixer les motivacions que l’han dut a fer aquest pas. “Si algú ve a la consulta obligat per algun familiar és una persona poc receptiva, que obliga a incidir molt en el vessant psicològic. En general, i al contrari del que pot semblar, els problemes que m’arriben majoritàriament no són de sobrepès. Bàsicament, els pacients que vénen ho fan per raons de salut, perquè es troben malament, i molts pocs per qüestions estètiques.”
La societat actual amb prou feina té capacitat de digerir el bombardeig d’imatges que llancen els múltiples mitjans de comunicació, amb un ideal estètic predeterminat. “Moltes persones s’emmirallen en determinats models i els volen fer seus. Ara bé, quan s’adonen que és molt difícil modelar el seu cos a imatge dels seus referents, se senten angoixats i estressats, emocions que poden causar fàcilment trastorns alimentaris com l’anorèxia o la bulímia. També pot passar que, en veure fallit l’intent d’aprimament, en no obtenir les gens realistes fites que s’han marcat, vagin a l’extrem contrari d’allò que en principi es proposaven i caiguin en una mala alimentació i en la deixadesa.”
S’han fet molts estudis sobre la relació binòmica entre equilibri emocional i l’estètica corporal i, sovint, s’ha arribat a la conclusió que molts trastorns són psicosomàtics. “Es pot dir que un cert equilibri mental et predisposa a cuidar-te adequadament, de la mateixa manera que si la persona no està bé aquest malestar emocional es veurà reflectit en la seva aparença.”
Els grans àpats familiars posen a prova la determinació dels més valents. “Les generacions dels nostres avis i besavis van passar èpoques de molta penúria i carències, i per a ells els àpats assenyalats han de ser abundants: és la desmesura que vol equilibrar una antiga escassetat.”
Tots recordem aquelles s èpoques en què els nens eren macos si estaven grassos. Ara pensar això seria molt irresponsable, com seguir defensant un model de bellesa femenina caquèctic. “Ha estat un encert fixar un índex de massa corporal (IMC) mínim a les passarel·les; s’havia arribat a un extrem perillós. De fet, l’IMC ha fluctuat al llarg de la història de la iconografia femenina, seguint criteris purament estètics; per tant, és quelcom completament artificial, sotmès a tendències i modes, i que res té a veure amb la salut.”
Els investigadors han descobert l’anomenada memòria digestiva. “Han de passar dos anys per saber si una persona pot reincidir en antics mals hàbits. Per això, ja a la primera visita deixo clar al pacient les coses que fa bé perquè no les abandoni; això l’anima, li fa veure que els bons costums es tradueixen positivament a la seva vida i el motiva per encarar qualsevol tractament o dieta amb èxit. Ara bé, sempre hem de proporcionar-li un reforç psicològic, sobretot pel tema de l’ansietat. Prescriure una mesura de restricció completa no és aconsellable perquè el pacient pot patir de manera notable la síndrome d’abstinència.” D’aquí, per exemple, que els especialistes reconeguin que hi ha d’haver una intervenció psicològica postoperatòria en els casos de reducció d’estómac.
La dieta mediterrània ha estat considerada recentment patrimoni de la humanitat per la UNESCO. “La dieta dels països de l’arc mediterrani és molt completa, i el seu producte més valuós és l’oli d’oliva. També tenim el vi, que és molt cardiosaludable, i els fruits secs, que són molt rics en omega 3, adequats per aturar l’augment del nivell de colesterol. I no oblidem el peix; això sí, tot plegat consumit en quantitats moderades. A més, cal complementar aquesta alimentació amb un exercici físic adequat a l’edat i les característiques de la persona que el practica. En el cas de la gent gran, per exemple, caminar 30 minuts cada dia pot millorar-li l’estat anímic o fins i tot afavorir que no hi hagi pèrdua de memòria. Una activitat tan senzilla com aquesta proporciona benestar al cos i a la ment. En realitat, l’exercici i una bona alimentació incideixen positivament en l’estat anímic de la persona. I menjar sa implica cuinar. Les olors, els sabors, el tast, són coses que preparant el propi menjar a casa es poden controlar i gaudir. Els menjars preparats, en canvi, solen portar molts greixos, els quals fan sentir més pesant i apàtic. Certament, una dieta correcta comporta benestar, i el benestar comporta l’equilibri emocional de la persona.”
