Text del 30-08-2010
La fotodepilació és l’última tecnologia en depilació. Fem servir màquines d’IPL, que és una variant del làser que elimina, fins i tot, el borrissol. És un mètode tan bo que el pèl ja no torna a sortir.
Interpretem la vida tant a través dels nostres sentits com del nostre cervell. Per tant, allò que tenim al cap és el que reflectim en la nostra aparença.
Pensar en els demés és el principi bàsic de tota ètica; sense deixar de pensar en un mateix, és clar, ja que només és possible estimar al proïsme a partir de la pròpia autoestima. I aquesta no consisteix en ser més ric o bell, sinó en conèixer-se un mateix i acceptar-se.
Totes les franquícies funcionen i, si no ho fan, tenim l’assegurança de recompra. Això dóna als franquiciats molta seguretat.
Quan anem a fires tenim fama d’honestos i eficaços, la qual cosa ven el nostre model de negoci.
L’alma mater de l’empresa Bye Bye Pelos és Carmen Lozano i Chico, una de les tres persones que van fundar l’empresa ja fa vora vuit anys. “Han estat uns anys plens de satisfaccions.”
Aquesta dinàmica professional entrà en el sector estètic ja fa nou anys, procedent del camp de la restauració. “Em vaig fixar que la gent estava molt obsessionada amb l’estètica, i que la depilació, dins l’estètica, no era una moda passatgera, sinó una preocupació de sempre. Vaig veure que era un negoci de futur.”
La tècnica que empra Bye Bye Pelos és la fotodepilació. “La fotodepilació és l’última tecnologia en depilació. Fem servir màquines d’IPL, que és una variant del làser que elimina, fins i tot, el borrissol. És un mètode tan bo que el pèl ja no torna a sortir. Si se’m permet la broma, ens dediquem a prendre el pèl a la gent i, a sobre, ens paguen.”
Amb la fotodepilació, depilar-se ja no és una activitat exclusivament femenina. “El culte al cos dels temps presents fa que cada vegada ens vinguin més nois. Per a les noves generacions masculines la depilació ja no és un tabú.”
Una de les batalles guanyades per la senyora Lozano ha estat abaixar els preus de la fotodepilació per fer-la arribar a tothom. “La cera era antihigiènica, i no la desitjava per a ningú. S’havia d’eliminar del mercat. Abaixant els preus, popularitzem la nostra tècnica i, a més, en comptes de deu clients, cada dia ens en vénen 50.”
Bye Bye Pelos també es dedica a altres àmbits estètics, com el fotorejoveniment. “Eliminem les arrugues sense necessitat d’operar-les. No fem liftings; simplement, les amortim estimulant-ne el col·lagen.” D’alguna manera, ofereixen una opció menys invasiva a la cirurgia estètica.
“Les nostres màquines són molt cares. Normalment, les fan servir més els metges d’estètica que no pas els centres d’estètica. Tanmateix, tenim molt clars els nostres límits, i no som professionals de la medicina. Tot i així, tenim un metge a l’equip perquè els franquiciats el puguin consultar en tot moment.”
El fotorejoveniment de Bye Bye Pelos retarda la necessitat de liftings fins als 55 o 60 anys. “Val a dir que nosaltres traiem arrugues i pèls, però no traiem anys ni aturem l’envelliment. El temps passa i es bo que la gent ho vagi assumint. La naturalesa és sàvia, i per això cada edat té la seva gràcia.”
Dedicar-se a una feina tan relacionada amb les persones i el seu estat físic i anímic dóna moltes recompenses. “Jo venia d’un món comercial on no hi havia aquest tipus de satisfaccions; veure com una nena peludeta, traumatitzada fins al punt de no voler anar a col·legi, supera aquest complex, és molt gratificant. O veure senyores que se senten més guapes perquè ja no està tan marcada aquella arrugueta del llavi que les obsessionava…”
Perquè, malgrat que els estetistes en principi són especialistes en la imatge exterior, de fet l’interior dels seus clients és cabdal en la seva feina. “La ment és un reflex del que li passa al cos i, alhora, depèn de com estigui la nostra ment estarà el nostre físic. Més interrelació, impossible.”
Una persona contenta amb la seva vida és una persona que es veu guapa. “Interpretem la vida tant a través dels nostres sentits com del nostre cervell. Per tant, allò que tenim al cap és el que reflectim en la nostra aparença.”
Es parla molt de la banalització actual de l’estètica, però això només és símptoma d’una tendència social dominant i general. “El problema d’avui dia és que hi ha molta gent que no ha rebut mai valors cívics. Pensar en els demés és el principi bàsic de tota ètica; sense deixar de pensar en un mateix, és clar, ja que només és possible estimar al proïsme a partir de la pròpia autoestima. I aquesta no consisteix en manar més, ser més ric o tenir més pit. Significa conèixer-se un mateix i acceptar-se.”
Els pares d’ara transmeten valors erronis als fills. “Només pensen en on aniran de vacances, en qui es comprarà la casa més gran o el cotxe més espectacular, etc. I compren de tot i més als seus fills, tots els capricis de consum que els demanen (consoles, bambes…).”
Això genera generacions mal educades i sense inquietuds. “Els fills no tenen capacitat d’interioritzar, perquè no saben què és l’esforç. S’estan criant petits dèspotes. Tanmateix, han estat tan aviciats que mai no sabran qui són ni estaran contents amb la seva imatge. Se’ls ha ensenyat que han de ser els més alts, els més guapos, els més prims i els més rics.”
Bye Bye Pelos començà la seva singladura el 2006. Quatre anys després, ja disposen de quatre establiments en propietat i 55 franquícies. “Ens ho hem fet tot sols. Tenim la sort que la gent vol estar guapa. Malgrat que la crisi afecta tothom, l’última cosa a la qual es vol renunciar és a l’estètica; fins i tot diria que la despesa en estètica ha augmentat. Per aquesta raó tenim l’assegurança de recompra.”
El sistema de franquícies és tot un repte. “Totes les franquícies funcionen i, si no ho fan, les recomprem. Això dóna als franquiciats molta seguretat.”
Un altre element de suport a les franquícies és la formació dels membres de Bye Bye Pelos. “Volem explicar als clients què és la fotodepilació o per què se’ls cau el cabell… Per això formem a tots els nostres empleats i als nostres franquiciats durant un intensiu de quinze dies, amb l’objectiu que sàpiguen a quin negoci estan entrant.”
Tenir franquiciats és com tenir fills. “Estem molt a sobre de les franquícies, tant per al bo com per a allò que no ho és tant. Per Nadal, per exemple, truco tots i cadascun dels meus franquiciats per felicitar-los les festes.”
Moltes vegades és la seu de Bye Bye Pelos qui evita que no hi hagi més franquícies. “No ens interessa que la gent ens truqui per dir-nos que no s’estan guanyant la vida. Hi ha poblacions que no reuneixen les condicions per obrir un centre com el nostre.”
Tot i aquest fre necessari, l’empresa ha creat directament o indirectament uns 140 llocs de treball. “Als nostres 20 empleats caldria sumar-ne uns dos o tres per centre.”
Bye Bye Pelos no té fronteres. “El nostre model de negoci ja comença a obrir mercats internacionals. A data d’avui ja hi ha dos centres operatius a Itàlia i diversos països d’Europa (França, Suïssa, Bèlgica o Finlàndia) i de l’Amèrica Llatina interessats. Volem estar a qualsevol localitat de més de 30.000 habitants. A Espanya n’hi ha 220; per tant, amb 55 franquícies, encara tenim mercat per guanyar. Sense pressa però sense pausa, acabarem arribant allà on calgui.”
L’espectacular quota de mercat que han aconseguit té la seva explicació. “No hi ha més secret que la il·lusió i l’esforç diari; res de cultura de l’enriquiment fàcil i ràpid. I si un s’organitza, es pot fer tot: quan vaig tenir el meu fill vaig estar dos anys sense treballar. Això volia dir guanyar menys diners, és clar. Però era el que volia.”
La millor fama que han guanyat és la d’honestedat i capacitat de resposta. “Quan anem a fires tenim fama d’honestos i eficaços, la qual cosa ven el nostre model de negoci; i això que la nostra franquícia no és barata.”
