Text del 2001
A les grans ciutats cada cop és més difícil trobar professionals del dret establerts en solitari per compte propi. Aquest fet respon a causes econòmiques i socials, entre les quals destaquen l’enfortiment de les grans empreses i la progressiva desaparició de la petita i mitjana empresa. En aquest context, la creació de macrodespatxos és la resposta dels lletrats a les exigències de les empreses, que demanden un servei integral especialitzat en tots els ordres. No obstant aquesta tendència, Catalunya continua sent un país on la petita i mitjana empresa té un pes considerable i on, per tant, els despatxos unipersonals mantenen un lloc en el mercat per cobrir tot ventall de serveis i necessitats específiques. Albert Martínez és un dels lletrats que ha optat per la independència i el tracte personal amb els clients i que lluita perquè aquesta fórmula d’atenció i servei pugui tenir continuïtat en el futur: “Intento donar un assessorament integral enfocat des del món de l’empresa als meus clients. Com que majoritàriament són petites i mitjanes empreses, hi ha tota una sèrie de característiques que s’han de tenir en compte. Els clients desitgen un servei global, és a dir, volen sentir-se protegits i gaudir del suport de la figura de l’assessor en tot moment. Això implica que si una determinada qüestió necessita ser tractada per un especialista, tu com a assessor has de buscar el que millor s’avingui amb els seus interessos i necessitats i acompanyar-lo durant la primera entrevista. Alhora, també t’has de fer càrrec o canalitzar qüestions de tipus personal com ara un divorci.”
L’avantatge d’aquesta opció de treball és la intensitat amb què es viu el contacte amb els clients: “M’agrada seguir tot el procés per solucionar una determinada problemàtica. Estic convençut que si compartís el despatx amb altres companys treballaria molt menys i segurament els meus beneficis econòmics augmentarien, perquè en estar tot sol et preocupes pel dia a dia i fàcilment obvies bona part dels serveis i del temps dedicat en casos ja solucionats a l’hora de calcular-ne la minuta.”
Tot i la duresa que comporta vigilar en solitari pels interessos d’una PIME, Albert Martínez gestiona l’assessorament d’unes setanta empreses de variades dimensions: “La clau per assessorar un gran nombre d’empreses de manera independent és el sacrifici, perquè has de renunciar al teu temps de lleure i a atendre tal com t’agradaria la teva família. També és important l’ús de mitjans electrònics que ens faciliten la redacció dels documents jurídics i la tasca de documentació i reciclatge legislatiu. Finalment, és essencial col·laborar amb altres advocats per tal de tractar aspectes específics o delegar totes aquelles parts de l’ofici que són més rutinàries. En definitiva, crec que és tracta de centrar-te en reflexionar i pensar per als teus clients, i deixar en mans de les màquines o d’altres professionals tot allò que sigui més mecànic.”
Els avenços tecnològics han modificat substancialment els mètodes de treball durant els 25 anys que porta de professió: “Quan vaig començar a exercir no existien els ordinadors i tots els documents es redactaven, com a màxim, amb una màquina elèctrica. Aquest fet determinava un sistema de treball totalment diferent perquè, per exemple, els contractes acostumaven a tenir clàusules que restringien o n’especificaven les anteriors. Això passava perquè mentre seguies redactant el document t’adonaves que havies passat per alt un punt que era important i l’afegies com una nova clàusula. Exactament igual passava en el cas dels recursos, demandes, etc. Aquesta anàrquica confecció dels documents complicava la lectura i la interpretació. Per això, quan durant un viatge a Londres vaig entrar en contacte amb els primers processadors de textos, de seguida m’hi vaig interessar perquè el seu ús significava acabar per sempre amb aquestes dificultats i esdevenir un professional més eficient.”
Ara bé, la utilització d’aquests sistemes ha de tenir un límit, el del sentit comú: “No té cap mena de lògica presentar una demanda on s’incloguin sentències senceres perquè el jutge també pot accedir fàcilment a aquesta informació. Les bases de dades actuals permeten escurçar el temps de recerca, però el lletrat ha de ser la persona que llegeixi la informació trobada i n’esculli aquelles parts que s’avinguin millor amb el seu propòsit. La informàtica és un mitjà per obtenir informació, però som nosaltres els que l’hem de processar.”
La seva tasca no només inclou l’assessorament en totes aquelles matèries jurídiques relacionades amb la gestió de l’empresa, sinó també la participació en els consells d’administració, tant com a secretari com en qualitat de conseller: “Les empreses familiars catalanes han crescut considerablement en els últims anys i avui en dia moltes tenen una gestió professionalitzada en la qual han tingut una funció molt destacada els professionals externs integrats com a membres dels consells d’administració perquè són un valor afegit que garanteix l’optimització de la presa de decisions. El cas de la figura del secretari-lletrat, que té la funció de vetllar per la legalitat dels acords que es prenen durant les reunions, és una eina indispensable per evitar possibles problemàtiques futures. Però, tot i la importància d’aquestes dues figures, la seva inclusió no és encara tan habitual com ens agradaria.”
Com a assessor és declara preventiu i pactista: “La nostra primera obligació és evitar que s’arribin a produir les problemàtiques. En el cas del dret mercantil i civil, per assolir aquest objectiu, és necessari tenir cura de la redacció dels documents, perquè un contracte redactat convenientment prevé molts plets. Si la discrepància finalment es produeix hi ha tres vies per solucionar-la: la primera i més aconsellable és assolir un acord entre les dues parts enfrontades. Aquesta alternativa és vàlida quan hi ha bona voluntat entre elles. Altra opció és optar per un arbitratge nacional o internacional, que consisteix en deixar que un tercer dirimeixi en els punts de conflicte. En aquest cas les parts desitgen assolir un acord però hi ha discrepàncies en certs aspectes. L’arbitratge és sempre una mesura recomanable perquè estalvia diners, temps i incerteses. Quan una de les parts es nega a negociar o a sotmetre’s a l’arbitratge, no més queda la via del plet. És la que té menys avantatges de les tres i la que donarà uns resultats menys gratificants, però és l’única que pot ser promoguda per una de les parts i la resolució serà d’obligat acompliment per l’altre.”
En aquest punt és on entra la figura del jutge, la tasca del qual no és fàcil, perquè, malgrat no disposar de tota la informació necessària en certs casos, sempre ha de dictar sentència: “La nova llei limita les possibilitats del jutge per a ordenar noves proves quan el resultat de les practicades no li aporta prou llum sobre els fets. Tot i això ha d’emetre sentència, de vegades sense prou elements de convicció. Quin ha de ser, doncs, el seu veredicte?”
