Text del 02-09-2009
Som una associació empresarial sense ànim de lucre, però també sense ànim de pèrdues. Una diferència amb una empresa privada és que no fem repartiment de beneficis, encara que en generem, sinó que els revertim tots en el mateix centre.
Fem de pont entre la recerca bàsica dels grans centres de recerca i les universitats i les necessitats de les empreses.
En dos anys hem duplicat els ingressos perquè hem consolidat les tres àrees d’activitat: els serveis tecnològics avançats, la innovació i la R+D.
La crisi ha accentuat la necessitat de recerca, perquè tothom ha entès que la innovació és el pilar fonamental per superar-la.
Moltes empreses en crisi potser podrien recuperar-se només amb una petita modificació en el producte o en el procés productiu.
Parafrasejant Torres i Bages, podríem dir que Catalunya serà tecnològica o no serà. Que això sigui una realitat és una de les tasques d’Albert Matarrodona i Riera, director executiu del Centre Tecnològic Leitat. “El Centre Tecnològic Leitat va ser creat el 1906, per tant ja és una institució centenària. Som una associació empresarial sense ànim de lucre, però també sense ànim de pèrdues, cosa que ens obliga a realitzar una gestió empresarial acurada i eficient.”
Leitat va néixer com a un laboratori tèxtil al servei de la indústria local. “A Terrassa hi havia un pool llaner molt important que condicionava llana, i necessitava constantment millores tècniques. Des d’aleshores, vam anar creixent com a laboratori tèxtil fins a convertir-nos, fa 10 anys, en centre tecnològic.”
Malgrat l’estreta col·laboració que manté actualment amb la Generalitat, sobretot pel que fa al model de transferència de tecnologia (forma part de Tecnio), Leitat segueix sent una entitat privada i independent. “Haver-nos convertit en centre tecnològic ens ha permès obrir l’expertesa que teníem en el sector tèxtil a altres àmbits productius. Avui som multisectorials, i podem treballar en els camps de la biomedicina, l’aeronàutica, el transport, l’energia, la química sostenible o l’esport.”
La funció del Centre Leitat és la recerca aplicada: “fem de pont entre la recerca bàsica dels grans centres de recerca i les universitats i les necessitats de les empreses. Acompanyem i fem el seguiment dels reptes tecnològics que les empreses ens demanen.”
Per poder tirar endavant el seu ambiciós projecte, el Centre Tecnològic Leitat compta amb una plantilla de 150 persones. “Cinc anys enrere érem una trentena, però la conversió en centre tecnològic i la diversificació consegüent van disparar el número de col·laboradors. Ara estem construint un edifici nou perquè el que tenim a Terrassa, un edifici centenari i catalogat, se’ns ha quedat petit.”
La nova seu, situada a Matadepera, tindrà una superfície de 9.000 m2, el doble de capacitat de què ara disposen. “Hem crescut tant perquè hem aconseguit avançar-nos i transformar els reptes i les necessitats tecnològiques de les empreses i institucions en productes i processos d’alt valor, satisfent les demandes que hi havia en el mercat en consolidar les tres àrees de treball de l’entitat: els serveis tecnològics avançats, la innovació i els projectes R+D (la pròpia i competitiva o la col·laborativa). Per serveis tecnològics avançats entenem tot el que són proves i comportament de materials, certificacions de productes i altres. Pel que fa a la R+D, la transferència es pot realitzar a partir de fer llicències o patents amb les empreses, crear companyies de base tecnològica conjuntament amb els nostres clients o desenvolupar spin-offs al mateix centre tecnològic. ”
El fet de treballar en equip amb les empreses els obliga a signar un contracte de confidencialitat. “La nostra missió és transferir coneixements als clients, i aquest contracte de confidencialitat ens possibilita treballar amb les 900 empreses amb què ara ho fem. Estem tan compromesos tecnològicament amb alguns dels nostres clients, que n’hi ha que disposen d’espais físics fixos dins el nostre recinte. La nostra voluntat és ajudar-los i acompanyar-los, que ens vegin com el seu partner tecnològic.”
Les demandes de les empreses poden ser molt variades. “Poden proposar-nos tot tipus de reptes tecnològics: tant millorar un producte com fer més eficient un procés productiu. El que oferim és el que s’entén per innovació oberta. Cada vegada més, els negocis necessiten del coneixement extern per millorar el seu producte en funció de les demandes de la societat.”
Quan una empresa sol·licita els seus serveis, Leitat quasi sempre dóna un sí per resposta. “I, si no som experts en el tema requerit, en busquem els especialistes, tot col·laborant amb el centre tecnològic que els tingui.”
El fet que els centres tecnològics col·laborin no vol dir pas que no competeixin. “Cada any, els diferents centres tecnològics fem un Pla de Centre per exposar a la Generalitat els progressos que farem en tecnologia i, en funció de l’interès del teixit productiu per al país de cada pla, s’obtenen les respectives aportacions a través d’un organisme públic anomenat ACC1Ó.”
Aquests ajuts públics ens obliguen a revertir en la societat la despesa en R+D per mitjà de spin-offs o EBT (Empresa de Base Tecnològica). “Per optar als ajuts hem de ser una entitat sense ànim de lucre. Una altra diferència entre Leitat i una empresa privada és que no fem repartiment de beneficis, encara que en generem. La gestió és empresarial, però revertim tots els guanys en el mateix centre.”
El senyor Matarrodona sap que aquest model mixt –públic i privat alhora– pot ser difícil d’entendre. “Val a dir, però, que cada any la Generalitat ens audita i s’assegura que hem complert amb el Pla de Centre acordat. Per a nosaltres, l’Administració és un client més; molt important, sí, però un de tants. Com la resta de la nostra clientela, doncs, ens paga per demanar-nos determinats reptes tecnològics i nosaltres cobrem per dur-los a terme.”
Malgrat la inversió pública, es troba a faltar una major inversió privada en tecnologia. “En un recent fòrum europeu s’ha calculat que a Espanya faltaven uns 6.000 milions d’euros d’inversió privada en R+D, que hi havia 45.000 empreses que haurien de sumar-se al club de la innovació, que calia augmentar el valor afegit del nostre model productiu i que havíem d’internacionalitzar la nostra R+D, mancança constatable per les poques patents i spin-offs que desenvolupem.”
Leitat ha afrontat la present recessió amb uns números envejables. “En dos anys hem duplicat els ingressos. És un orgull però també una responsabilitat.”
De fet, l’actual context és un escenari ple d’oportunitats. “La crisi ha accentuat la necessitat de recerca, perquè tothom ha entès que la innovació és el pilar fonamental per superar-la. Per això les empreses que no poden mantenir l’estructura d’un departament de R+D, comencen a subcontractar-la.”
Això no vol dir que la crisi no els hagi afectat. “Molts projectes s’han congelat. També s’han reduït els pressupostos de l’Administració i les línies de finançament.”
Albert Matarrodona vol matisar, especialment en la present conjuntura, la idea predeterminada que la R+D és cara. “Moltes empreses en crisi potser podrien recuperar-se només amb una petita –i barata– modificació en el producte o en el procés productiu.”
Per això opina que deixar d’invertir en innovació és un error immens. “Quan una empresa deixa d’invertir-hi només un sol any, en realitat s’està quedant enrere tres o quatre, perquè molt possiblement la competència no haurà deixat de fer-ho. I, així, la distància entre els que fan una parada i els que no la fan esdevindrà insalvable.”
Estar al capdavant de Leitat és per al seu director executiu un desafiament continu. “Com a centre tecnològic avançat hem de seguir creixent i esdevenir, encara més, un referent indiscutible.”
