Sr. Joan Mayneris i Parera
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

JOAN MAYNERIS I PARERA

AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

Text del 04/05/09

Volem evitar el creixement desorbitat que han patit altres poblacions.

A través de la Regidoria de Medi Ambient estem fent un estudi per col·locar plaques solars a un pavelló i, dins el pla de tancament de l’abocador, hem demanat una reserva de sol del mateix abocador per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques.

Equilibrar despeses i ingressos segons els pressupostos consistorials és gairebé impossible.

Un ajuntament és com una empresa que té un client molt important: la població.

Les PIME afavoreixen la versatilitat i la mobilitat dels seus treballadors, ja que cal que sàpiguen dur a terme diverses tasques.

La gent el que vol és treballar i cobrar un salari per la seva feina: es vol sentir útil. L’atur, en canvi, afavoreix l’apatia, els treballs sense contracte.

Ocupa l’alcaldia de Santa Maria de Palautordera des de les eleccions municipals del 2007 Joan Mayneris i Parera (PSC), qui revalida un mandat anterior (1999-2003). El terme municipal sota la seva responsabilitat, de 17 km2 d’extensió, està format pel nucli urbà, un altre nucli important prop de Sant Celoni i altres nuclis –i urbanitzacions– més petits. Ubicat vora el Parc Natural del Montseny, és “una entrada i camí al Montseny.”

Potser per l’excepcional situació paisatgística del municipi, l’Ajuntament està apostant decididament per la preservació de l’entorn i l’ús d’energies alternatives. “A través de la Regidoria de Medi Ambient estem fent un estudi per col·locar plaques solars a un pavelló i, dins el pla de tancament de l’abocador, hem demanat una reserva de sòl del mateix abocador per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques.”

El creixement moderat de la població i la indústria és necessari per a la protecció de la zona. “Actualment som uns 9.000 habitants, mentre que el 1979 érem només 3.500. El nostre creixement ha estat considerable. La nostra situació és òptima per la proximitat amb Girona i Barcelona. Els conreus es van anant abandonant, es van fer urbanitzacions i les hem regulat perquè tinguin els serveis necessaris. Volem evitar el creixement desorbitat que han patit altres poblacions.”

Una de les mesures per frenar aquesta situació ha estat “revisar el Pla General, perquè en 15 anys arribem només als 12.000-13.000 habitants. Un projecte per construir uns 800 habitatges no s’ha dut a terme, i aquest sòl es mantindrà com a sòl agrícola. També cal que controlem el nostre creixement perquè s’ha de servir aigua potable, recurs escàs. A més, l’augment de població comporta molta despesa municipal en altres serveis com escoles, instituts, transport urbà, etc.”

El desenvolupament industrial a Santa Maria de Palautordera resta bastant aturat per la conjuntura actual. “El 1999 disposàvem de poques indústries: Can Guiñau, Salicrú Electrònics, Lab Circuits , Rockwell… Aquesta última va marxar, Can Guiñau va tancar i les altres dues es mantenen. Vaig veure la necessitat de crear dos polígons industrials i vam començar a desenvolupar-los. Un d’ells, que ja s’havia iniciat amb petites fàbriques, no ha tingut mai un creixement prou important dins l’àmbit de la població fins que no es va dur a terme el Pla Parcial. I de l’altre se n’ha desenvolupat només la primera fase. Tanmateix, això ha significat la creació de nous llocs de treball.”

Sospesant la crisi actual, el senyor Mayneris és molt conscient de les dificultats que travessa bona part de la població de la seva vila. “La gent que pateix la crisi ve a nosaltres i hem d’afrontar moltes qüestions que, per llei, no són competència municipal. Les alternatives que podem oferir són escasses però intentem donar solucions mitjançant els serveis socials i d’inserció laboral.”

Admet que les administracions locals tenen més obligacions de les que poden assumir. “Les obligacions dels ajuntaments són moltes i d’aquestes, també moltes sense dotació pressupostària vers els consistoris per part de les administracions superiors. Les subvencions que rebem, en moltes ocasions són minses; l’Ajuntament sempre ha d’afegir-hi diners, i a sobre, amb la crisi present, els nostres recursos han disminuït molt. Equilibrar despeses segons els ingressos dins els pressupostos consistorials és gairebé impossible.”

L’assessorament i la bona atenció són imprescindibles per tal d’ajudar els ciutadans. “Un ajuntament ha d’atendre tothom sense fer cap mena de distinció. Tant si pot aconseguir el que li demanen com si no, és important que tothom se senti ben atès i que s’entenguin les nostres raons i la nostra actitud. Un ajuntament és com una empresa que té un client molt important: la població. Cal tenir contenta la clientela, i no perquè et torni a votar, sinó perquè és deure del consistori donar-li tot allò que legalment es mereix, cercant les solucions que estiguin al nostre abast.”

Joan Mayneris es mostra orgullós dels projectes que encetarà el seu Ajuntament gràcies al pla d’ajudes municipals del Govern central, malgrat haver patit la rapidesa amb què calia preparar-los. “Hem rebut uns 1.457.000 euros. Les dificultats per acollir-nos a aquest ajut eren diverses: la data justa de presentació i el fet de no poder estar finançat el projecte per cap altre fons ni per cap altra subvenció. De totes maneres, alguns projectes estaven mig desenvolupats i això ens permeté presentar-los a temps. Executarem l’ampliació del carril bici, farem un pas provisional entre els barris de Moxeigues i el Temple, rehabilitarem una masia de propietat municipal i construirem un camp de futbol i dues pistes poliesportives. Amb aquestes obres crearem llocs de treball.”

Tanmateix, creu que la veritable solució es troba en canviar el sistema de finançament dels ajuntaments. “Com no rebem prou dotació econòmica institucional, depenem en bona part dels nostres ingressos propis, que ara han disminuït molt. Mentrestant les nostres obligacions han augmentat; això vol dir que ens és molt difícil tenir el municipi com voldríem.”

Per combatre l’atur de la població, des de l’Ajuntament “fem cursos de reciclatge laboral i formació. També donem orientació a nivell d’inserció laboral. Cada cop tenim més visites per sol·licitar-la.”

Altres mesures preses han estat “l’increment del personal d’atenció als serveis socials o la reducció de despeses com, per exemple, suprimir els focs artificials a la festa major. El que estalviem es destinarà a Benestar Social.”

D’altra banda, el senyor alcalde comenta que “els empresaris de les petites i mitjanes empreses situades als polígons industrials del terme no ens demanen gaire ajuda, però, si ho fan, intentem orientar-los, sobretot dins el projecte d’inserció laboral. Sempre he cregut que no necessitàvem grans empreses. Les PIME afavoreixen la versatilitat i la mobilitat dels seus treballadors, perquè cal que sàpiguen dur a terme diverses tasques.”

Creu que l’Estat hauria d’oferir més ajudes a aquest tipus d’empreses ja que, en definitiva, “la gent el que vol és treballar i cobrar un salari per la seva feina: es vol sentir útil. L’atur, en canvi, afavoreix l’apatia, els treballs sense contracte… Les PIME haurien de tenir ajudes per engegar els seus projectes; estaria bé que rebessin subvencions per implementar nous programes d’investigació en col·laboració amb escoles universitàries i de Formació Professional.”

Opina Joan Mayneris que la responsabilitat de la crisi no només recau en el Govern central: “Tots en som responsables, des dels mateixos ciutadans fins a les entitats bancàries, els governs autonòmics… Hauríem d’haver anat més en compte a l’hora de demanar crèdits i de concedir-los, per garantir la seva devolució i que les famílies no visquessin per sobre les seves possibilitats. No es controlà la banca i les reserves de què disposaria si es donava una davallada econòmica com l’actual. Aquesta deficient previsió no s’ha de tornar a repetir.”