PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

ALBERT PLA I SÁNCHEZ

AULA DEL COSMOS

Text del 22-07-09

“Els pilars perquè una empresa funcioni en temps de crisi són: crear un producte low cost, estar present a les xarxes d’Internet i ser capaç d’exportar”

Apassionat de l’astronomia nàutica, Albert Pla i Sánchez l’ha convertida en una part important de la seva professió. El seu esperit emprenedor, la seva capacitat de comunicació i la seva constant creativitat van dur-lo a idear i dirigir Aula del Cosmos, una empresa innovadora que centra la seva dedicació en la divulgació de l’astronomia, la navegació i la geografia. “La meva passió sempre ha estat l’entorn, la geografia. I, personalment, també entenc l’univers com a part de la geografia.”

Aquesta vocació també l’ha dut a ser autor de dos llibres d’astronomia divulgativa. “N’he escrit un sobre la figura de Galileu i un altre que tracta de l’univers de forma genèrica i està enfocat al públic infantil. La meva gran il·lusió, però, seria publicar-ne un sobre l’entorn, sobre el paisatge. De fet, els meus inicis professionals es remunten al món dels viatges, quan vaig treballar durant 15 anys com a guia turístic per a tot tipus de col·lectius. Aquella professió em va permetre realitzar més de 600 viatges i descobrir paisatges molt diversos. Amb aquella experiència vaig adonar-me que les explicacions sobre el medi i el paisatge han de ser sempre transversals, i que no tenen mai sentit només des d’un punt de vista històric.”

Arribat un moment, va decidir aplicar tot aquell bagatge en desenvolupar programes d’astronomia i geografia adreçats a diversos col·lectius. “Vaig començar incorporant la temàtica del cel, però aviat vaig afegir-hi la Terra i, després, la imatge de la Terra a través de la història, amb exemples com Ptolomeu o Colom. Per difondre tots aquests coneixements, vaig crear un equipament molt específic i lleuger, que es pot desplaçar allà on calgui. Es tracta d’un planetari transportable que desmuntat ocupa poc espai i que només pesa 22 quilos. El seu muntatge és practicable en menys d’una hora i el resultat és el d’una cúpula amb capacitat per acollir fins a 25 persones que poden visualitzar projeccions relacionades amb la mitologia, la geografia o l’astronomia. Darrerament, hem desenvolupat allò que anomenem cinema esfèric o immersiu, una tècnica que consisteix a projectar una pel·lícula digital a través d’una lent d’ull de peix que aconsegueix cobrir completament l’esfera, de manera que l’espectador es troba totalment envoltat d’estels, aigua, partícules, etc.”

Darrere d’una bona idea sempre hi ha un bon producte, i la creativitat és cabdal en època de crisi econòmica. “El cert és que vaig intuir que la situació que vivim actualment s’acabaria produint i vaig decidir crear un producte original que pogués traspassar fronteres ràpidament. Després, vam voler anar més enllà i iniciar-nos en la venda dels nostres equips. Per tant, des de fa un temps ja no només ens limitem a oferir els serveis que comporten els nostres muntatges. Venem al mercat nacional, però el nostre client potencial queda repartit entre França, Itàlia i Portugal. Considero que a l’Estat espanyol existeix una clara tendència a magnificar tot allò que comporta innovació; en aquest país tenim propensió a realitzar grans muntatges, grans museus, grans infraestructures centralitzades en capitals molt concretes. Per contra, en altres països, hi podem trobar una munió de petits centres de ciència repartits per tot el territori. A l’hora d’ampliar el meu negoci, em vaig basar en aquesta cultura europea perquè és amb la qual combrego. Sempre he tingut clar que s’ha de perdre la por a sortir a l’estranger i penso que, en aquest sentit, a Espanya encara hi falta molta empenta. El meu producte ha tingut èxit a nivell internacional i crec que això és fruit d’haver creat un aparell que té un cost assequible i que, a més, està ideat per tal que pugui ser funcional a qualsevol població petita del món. Particularment, del negoci sempre n’he fet un objectiu cabdal, però mai perdent pel camí els meus ideals. A l’empresa ens dediquem a un producte que funciona, que té un ús social i que no descapitalitza els nostres clients.”

Quan un país es troba en plena recessió econòmica, és convenient obrir mercat, diversificar i innovar. “Malgrat que això seria el més adient, veig que a l’empresari català li costa innovar i invertir en projectes de futur. Aquí encara predomina la tendència a agafar-se a tot allò que és conegut o que està sota control. De totes maneres, avui dia vivim un moment complicat fins i tot per als més agossarats: la banca no recolza a les petites i mitjanes empreses i les mesures per part del Govern central no són efectives. Jo he tingut la sort d’haver de demanar crèdit només una única vegada; després, han estat els meus mateixos serveis els que han cobert els meus projectes. Probablement, això s’ha degut a què el meu client-tipus sempre ha estat molt immediat; per altra banda, també he sabut renunciar a contractes a on veia risc de perdre liquiditat. Tot i que en aquests moments el meu objectiu principal és vendre els meus equips, sóc plenament conscient que no puc deixar d’oferir serveis a tot tipus de públic a través d’ajuntaments, museus, biblioteques, entitats culturals o empreses, perquè això ens assegura uns ingressos que ens van mantenint. Fa 14 anys que gestionem un planetari al Museu Marítim de Barcelona, quelcom que representa un gran esforç, però són precisament aquesta classe de feines les que ens aporten prestigi i cobertura econòmica. Els pilars bàsics per tal que una empresa funcioni en temps de crisi són: crear un producte low cost, estar present a les xarxes socials i empresarials d’Internet i ser capaç d’exportar producte a l’estranger. I, evidentment, tot això ha d’anar acompanyat per un punt de vista imaginatiu i creatiu.”

Malgrat considerar-se molt més emprenedor que no pas empresari, la idiosincràsia del senyor Pla demostra amb escreix que disposa de totes aquelles qualitats imprescindibles per dur a terme un projecte empresarial sòlid. “Estic fent créixer la meva empresa sent feliç amb allò que faig. Però, si ampliar-la m’hagués de dur infelicitat, sens dubte apostaria per quedar-me on em trobo ara.”