Text del 26/05/09
L’IQS va néixer per demostrar que ciència i fe no eren incompatibles.
Els nostres estudis estan dirigits a la formació de les persones, al foment de la ciència i a la vocació empresarial.
A Europa, i en especial a Espanya, hi ha una greu crisi de vocacions científiques i tecnològiques, perquè els joves no volen dedicar-se a carreres que exigeixin un gran esforç.
La innovació no es produeix fins que allò que s’ha creat es ven i produeix beneficis.
D’una banda, els bancs han donat crèdits per sobre de les seves possibilitats, han assumit uns riscos massa alts; de l’altra, les famílies han aprofitat que el diner era barat per endeutar-se per sobre del 30%, que és un límit poc prudent.
D’aquesta crisi només en sobreviuran les empreses sòlides que han evitat viure del crèdit i del diner barat.
El doctor Enric Julià i Danés fa 15 anys que és director general d’una de les institucions educatives més emblemàtiques d’aquest país, l’IQS, que té una llarga i rica història. “En el moment en què l’aparició de les teories de Darwin feien pensar que la ciència podia marginar l’església, els jesuïtes van fundar arreu del món diferents centres científics per demostrar que ciència i fe no eren incompatibles. Entre aquests hi havia el de Roquetes, a Tarragona, que agrupava diferents entitats, com l’Observatori de l’Ebre, l’Institut Biològic i el Laboratori Químic de l’Ebre, dirigit pel pare Vitòria. Com que aquest darrer centre necessitava un entorn industrial per poder desenvolupar-se, l’any 1916 va traslladar-se a Sarrià, aleshores un poble proper a Barcelona, i va canviar el nom pel d’Institut Químic de Sarrià. En aquells temps es feien uns estudis, equivalents als actuals postgraus, centrats en pràctiques a laboratoris químics. Aquesta estreta vinculació de l’IQS amb el teixit empresarial va marcar també la seva segona etapa, que s’inicià un cop acabada la Guerra Civil, durant la qual s’establiren uns estudis equivalents als d’una carrera universitària. Aleshores els estudis de l’IQS no eren oficials, però als alumnes que en sortien no els faltava la feina, perquè les empreses, tant locals com estrangeres, apreciaven el bon nivell dels professionals sorgits del centre. La tercera etapa s’inicia el 1990, quan l’aleshores director, consultats prohoms com el cardenal Jubany o el president Pujol, aconsegueix que l’IQS amb altres institucions privades d’ensenyament universitari s’acullin a la llei d’universitat privada establerta pel Govern de Felipe González arran de l’entrada a la Unió Europea, i es funda la Universitat Ramon Llull. Cal assenyalar també que en aquesta nova etapa hem decidit presentar-nos amb les sigles IQS, perquè no només oferim estudis de química: des de l’any 1990, també impartim administració i direcció d’empreses enfocada a indústries productives i/o tecnològiques i, des de l’any 2000, reprenem els estudis d’enginyeria industrial. Tots aquests estudis estan dirigits a la formació de les persones, al foment de la ciència i a la vocació empresarial.”
Des de la seva experiència com a pedagog, el doctor Julià veu amb preocupació el futur empresarial del nostre país. “El punt fort d’Europa és el coneixement, perquè no podrem competir amb altres zones del món en mà d’obra. Així, les fàbriques de cotxes de Catalunya només aguantaran si posen valor afegit al centre d’innovació, i poden fabricar cotxes específics per a un mercat determinat que compensi el cost de transport a d’altres països del món. Però, per poder innovar, és necessari en primer lloc una bona formació de base, i amb una educació com l’actual, que no inculca la cultura de l’esforç, això es fa difícil. A Europa, i en especial a Espanya, hi ha una greu crisi de vocacions científiques i tecnològiques, perquè els joves no volen dedicar-se a carreres amb un alt grau d’exigència.”
El problema de la innovació no acaba en la formació dels joves, sinó que arriba fins a les administracions, les empreses i les universitats. “Hi ha una directiva paral·lela als acords de Bolonya del pla d’estudis que estipula que l’any 2010 un 3% del PIB s’hauria de dedicar a la recerca, i actualment estem al 1,2%. És urgent que l’Administració doni incentius i que les empreses prenguin consciència del fet que, si no inverteixen en innovació, deixaran de ser competitives.”
L’IQS fa una aposta clara per la recerca productiva. “Nosaltres tradicionalment ens hem relacionat molt estretament amb les empreses. Fem contractes de recerca amb el món empresarial, a més d’oferir-li serveis diferents, com assessorament, elaboració de dictàmens o realització d’anàlisis. D’aquesta manera sumem fins a un 23% dels nostres ingressos; un 10% provenen dels contractes amb empreses; un 7,4%, dels serveis tècnics, i un 5,6%, dels projectes de finançament públic. Dirigim la nostra tasca no solament a la investigació de base, sinó a una recerca que permeti crear un producte que, al seu torn, produeixi beneficis, perquè no hi ha innovació com a tal si aquesta no té una utilitat pràctica, es ven i produeix beneficis. Així, detectem les necessitats del mercat i demanem als professors que hi adaptin els seus coneixements. Ara el nou esforç radica a crear un grup, d’inspiració en el MIT, per investigar quines aplicacions té una determinada tecnologia més enllà d’allò que hagi pogut preveure el professor que l’ha ideada. Quan s’identifica un mercat important, s’atorga un pressupost perquè, en un període limitat de temps, el professor desenvolupi la tecnologia per a aquella aplicació concreta.”
Les modificacions que preveu la declaració de Bolonya són prou assenyades, i a l’IQS només tenen un impacte relatiu. “Els canvis en la didàctica seran menors, perquè ja fem servir les avaluacions continuades i les tutories amb els alumnes, però sí que hi haurà una transformació pel que fa als alumnes dels màsters. En acabar els estudis, els alumnes faran els màsters fora per conèixer altres maneres de funcionar, cosa que podrà ser duta a terme gràcies a les beques i als crèdits que s’oferiran. Dins aquest marc, nosaltres no podrem comptar amb l’avantatge que els nostres alumnes de grau facin el màster a casa nostra, sinó que haurem de buscar-los fora: a Catalunya i Espanya, però també a la resta d’Europa i altres continents. No és fàcil, però estem preparats per a aquesta internacionalització.”
D’altra banda, la institució que encapçala el doctor Julià s’està preparant per optimitzar i ampliar la seva oferta formativa a través del desenvolupament de noves instal·lacions. “Tot i que l’IQS es troba en un entorn privilegiat, el gran problema que actualment té és la falta d’espai que ens limita el creixement. Per això veiem com un gran repte de futur la construcció d’un nou edifici de 4.490m2 destinat a la Facultat d’Economia IQS, que permetrà mantenir en un mateix entorn l’activitat tecnològica i empresarial característiques del centre.”
En relació amb l’actual davallada econòmica, el doctor Julià es mostra prudent. “La meva formació no és macroeconòmica i, per tant, no tinc consells per als governants. En qualsevol cas, em sembla que, si cadascú hagués fet els deures, no hauríem arribat a la situació actual. D’una banda, els bancs han donat crèdits per sobre de les seves possibilitats, han assumit uns riscos massa alts; de l’altra, les famílies han aprofitat que el diner era barat per endeutar-se per sobre del 30%, que és un límit poc prudent. I aquest endeutament no només ha afectat bancs i famílies, sinó també empreses i entitats públiques.”
Davant d’aquesta situació, la previsió no és optimista. “De la mateixa manera que durant la crisi que vam patir després de l’entrada al mercat comú van fer fallida moltes empreses, d’aquesta crisi només en sobreviuran les companyies sòlides que han evitat viure del crèdit i el diner barat, i aportin innovació i valor afegir als seus productes.”
