Text del 29-7-2009
Distribuïm les primeres marques espanyoles, catalanes i europees, que són les millors, de material elèctric, i també sanitari, de climatització, automatismes, etc.
Tainco va néixer el 1973 amb la primera crisi del petroli, i n’hem passades quatre o cinc més. Així com ens hem sortit de totes, ens en sortirem d’aquesta.
Jo em vaig fer empresari perquè va passar un tren, com en passen molts al llarg de la vida, i el vaig agafar, però crear empreses avui dia en el context espanyol és gairebé un acte heroic o d’inconsciència.
Un lloc de treball hauria de ser un contracte lliure entre dues parts. No hauria de fer falta cap legislació, perquè el bon empresari no despatxa mai els bons treballadors.
Sovint sembla que l’activitat empresarial està exempta de valors. I no és així; hi ha gent que encara creu en els valors humans, cristians i ètics.
Àngel Lampreave Caus és un home fet a si mateix. “El més important que puc ensenyar és a treballar honestament.”
Des del 1973 és president de Tainco, S.A., nucli del Grup Tainco, companyia líder a Catalunya en distribució de material elèctric, sanitari i fontaneria. “En sóc soci fundador. Al llarg d’aquests 36 anys han plegat i s’han desvinculat alguns companys, i Tainco ha patit diversos processos de refundació, però jo sempre he cregut en el projecte i hi he persistit.”
Tainco es dedica sobretot a la distribució i la venda de productes relacionats amb el material elèctric. “I no només amb el material elèctric i els cables, sinó també amb el material sanitari, de climatització, automatismes, etc. Distribuïm les primeres marques espanyoles, catalanes i europees, que són les millors.”
Els productes amb més sortida són els de tota la vida; això no vol dir que no sigui un àmbit en innovació. “La tecnologia va molt de pressa. Quan jo vaig començar, la vida mitjana d’un producte eren 10 o 15 anys. Avui dura només dos o tres. Per tant, cal estar atent a l’hora de fer l’estoc de productes perquè es poden quedar obsolets al magatzem.”
Tainco no diu mai que no a una possible venda. “Si no tenim un producte en concret, l’hem de buscar. El més important és donar servei.”
Per tal d’estar al corrent de les necessitats del mercat, té l’ajuda de fabricants i proveïdors. “Som una comunitat d’interessos; és lògic que busquem la unitat d’acció.”
Tainco ha teixit una xarxa de 20 magatzems arreu del país. “Els nostres magatzems són portats per gent que coneix la zona i els clients. Si obres un magatzem sense conèixer l’entorn, t’estavellaràs.”
La seva clientela la formen bàsicament instal·ladors, botigues especialitzades, indústries i empreses constructores. “Un sector de clients busca la qualitat sense tenir en compte el preu, un altre busca un equilibri, i un últim busca només el preu. Nosaltres estem contents de treballar amb tothom, però els nostres productes de primera qualitat no són mai els més barats. Treballar amb primeres marques dóna prestigi, i el prestigi és la nostra senda.”
Les noves tendències de foment ecològic i d’estalvi energètic influeixen al sector de Tainco. “La gent està cada cop més sensibilitzada sobre el medi ambient, començant pels fabricants i acabant pels usuaris. Ara bé, sovint es dicten normatives que exageren determinades perillositats. I no sempre és una exageració desinteressada.”
El senyor Lampreave creu que les energies alternatives no són cap panacea. “Tinc entès que les plaques d’energia solar fotovoltaica mai no recuperaran la inversió feta. Se’n fan perquè, des del Govern, es fomenta i subvenciona el seu ús, però per se no són rendibles. Això per no parlar dels efectes contaminats de la seva fabricació.”
Les noves normatives afecten directament Tainco, per exemple, en matèria de l’aigua sanitària. “Ja estem subministrant panells per a aigua sanitària. Els instal·ladors s’hi han adaptat perfectament perquè els fabricants han fet un kit de molt fàcil instal·lació.”
Com a empresa vinculada subsidiàriament a la construcció, Tainco és un interlocutor ideal per parlar sobre l’impacte de la crisi a l’Estat espanyol. “La situació econòmica que vivim és de les més complicades que recordo. Com a companyia, estem disposats a ajudar els clients que passin dificultats. Però han de voler ser ajudats. S’han de comprometre amb nosaltres i aportar-nos garanties.”
Malauradament, la crisi ha obligat Tainco a prendre determinades mesures. “Fa un any i mig érem 650 de plantilla, però, quan les vendes baixen un 35%, t’hi has d’adaptar. Si vols salvar l’empresa i mantenir 450 llocs de treball, n’has de prescindir de 200. És així, agradi més o menys. No hi havia una altra sortida.”
Per sort, no ha calgut tancar cap dels magatzems; mantenen intacta, doncs, la seva presència territorial. “Ens hem trobat de cop i volta amb empreses, en general, sobredimensionades. Qui negui això, nega una evidència.”
Malgrat els entrebancs, Àngel Lampreave és optimista. “Tainco va néixer amb la primera crisi del petroli, i n’hem passades quatre o cinc més. Així com ens hem sortit de totes, ens en sortirem d’aquesta.”
Als governs, més que demanar-los ajuda, els diria que no posessin tantes traves. “Si volen ajudar, n’hi hauria prou amb què no connotessin l’empresari com a explotador. Jo em vaig fer empresari perquè va passar un tren, com en passen molts al llarg de la vida, i el vaig agafar, però crear empreses avui dia i en el context espanyol és gairebé un acte heroic o d’inconsciència.”
Com tants altres empresaris, veu necessària la regulació en matèria de terminis de pagament. “Hem d’imposar els terminis europeus. Però sóc escèptic al respecte, perquè la primera que se salta la llei pagant tard és l’Administració.”
També veu críticament que el Govern central no hagi obligat la banca a fer circular el diner que ha rebut. “Particularment, sóc partidari de recórrer als bancs per finançar projectes nous dirigits al creixement de les empreses, i entenc que les companyies que ara passen dificultats, possiblement les passen per una falta de previsió i una mala gestió. Això no treu que no s’hagin d’ajudar, perquè el teixit productiu el formem tots, i en depèn la vida de molta gent.”
Reclama també més flexibilitat laboral i pensa que els nostres dirigents estan atemorits pels sindicats. “Aquest any hem despatxat un treballador que en cinc anys només havia treballat dos mesos. Ens va costar un ronyó i part de l’altre. El tema de l’absentisme i les baixes és intolerable. Un lloc de treball hauria de ser un contracte lliure entre dues parts. No caldria cap legislació, perquè el bon empresari no despatxa mai els bons treballadors.”
Tanmateix, té clar que per part d’algunes empreses hi ha hagut poca anticipació. “Com abans t’enfrontis a la problemàtica, abans te’n sortiràs. Ha faltat una actitud més vigilant.”
El fundador de Tainco reivindica, d’altra banda, els valors del món empresarial. “Massa sovint l’activitat empresarial sembla que estigui exempta de valors, però hi ha gent que encara creu en els valors humans, cristians i ètics. Jo sóc un d’ells, perquè m’han estat transmesos pels pares. Aquests valors presideixen totes i cadascuna de les meves facetes.”
Sovint s’oblida que una empresa, a més de números, és també un conjunt d’ideals. “Quan jo desaparegui, els que em substitueixin tindran unes bases sòlides. Ser empresari és aixecar la persiana cada dia i invertir tot el patrimoni en la empresa.”
Àngel Lampreave voldria d’esmentar els familiars i amics que l’ajuden diàriament a tirar endavant Grup Tainco. “Compto amb el meu fill Àngel, que porta tot el tema informàtic de l’empresa, dos gendres, l’un director financer i l’altre promotor-venedor, tres nebots, el meu germà, ja jubilat, i també amb bons amics accionistes i bons empleats. La direcció general, però, la porta un professional que no és de la família, tal com recomanen les consultories. Per tant, la continuïtat de l’empresa està assegurada.”
