Text del 16/03/09
“No nego l’actual crisi. És evident que el diner no circula com abans. Però hi ha més psicosi col·lectiva, creada pels mitjans de comunicació, que no pas crisi real. En tot cas, la crisi de Juncosa ve de més enrere, quan van coincidir l’alça de preus dels pinsos i la baixa de preus de la carn. Vam passar de 20.000 caps de bestiar als 6.000 actuals”
“Hem aconseguit que els joves s’impliquin en coses del poble. Els hem fet un local d’esbarjo per fixar-los a la localitat, almenys d’adolescents. No hem d’oblidar que ells són el nostre futur”
Situat a la part meridional de la comarca de les Garrigues, el municipi de Juncosa rep el seu nom del seu enclavament original (vers l’any 1194), llavors un turó envoltant de joncs. El seu actual alcalde, Joan Piqué i Vilà, escollit ara fa vuit anys, ens atén acompanyat de Ramon Vilà i Piqué, antic gerent del Consell Comarcal i actual president de la cooperativa d’oli Agrícola Sant Isidre i Secció de Crèdit de Juncosa.
El terme que representen té una extensió de 76,5 km2, una població que oscil·la al voltant dels 520 habitants i una economia tradicionalment orientada cap a la ramaderia. Avui en dia, encara la majoria dels seus habitants viuen dels vedells. En aquest context rural, la present crisi es veu diferent. “No nego l’actual crisi. És evident que el diner no circula com abans. Però hi ha més psicosi col·lectiva, creada pels mitjans de comunicació, que no pas crisi real. En tot cas, la crisi de Juncosa ve de més enrere, quan van coincidir l’alça de preus dels pinsos i la baixa de preus de la carn. Vam passar de 20.000 caps de bestiar als 6.000 d’ara. Abans d’aquella crisi, gràcies a la nostra ramaderia érem un poble dels més pròspers de la comarca. L’agricultura d’olivers i ametllers històricament no se’ns havia donat tan bé, per la sequera. Ara la cosa s’ha invertit: l’agricultura és el nostre punt fort.” A banda del sector primari, els serveis bàsics de Juncosa estan coberts per dos tallers mecànics, un ferrer, un fuster, quatre botigues, dos bars i una entitat bancària.
L’ajut del Govern central als municipis per crear ocupació ha reportat a Juncosa 92.000 euros. “En realitat, aquests diners no han servit per donar feina a la gent del poble, perquè l’obra que necessitàvem fer és un soterrament de línia elèctrica, i només podia ser executada per treballadors especialitzats. Els únics peròs que poso a aquest ajut és que hem hagut de destinar uns 2.000 euros al cartell de 12 m2 que anuncia l’obra. En moments com l’actual, crec que la propaganda governamental està de més.”
Una altra queixa que l’alcalde de Juncosa vol fer palesa és la reducció de la partida del Fons de Cooperació Nacional per al manteniment de les instal·lacions municipals. “Ens han rebaixat 6.000 euros l’any. Sembla que no tinguin en compte que un poble sense indústria difícilment pot generar diners per a aquest objectiu. En relació amb el Pla d’Obres, no en tinc cap queixa: ens subvenciona les obres en un 90%. Tot i així, a vegades el 10% restant costa molt de pagar, almenys als pobles de les Garrigues.”
En Joan Piqué, a més d’alcalde, ha estat empresari de la construcció. “Un alcalde de poble ha de fer de tot; n’és el batlle les 24 hores del dia. Quan vaig entrar a l’Ajuntament, fa ara 16 anys, ho vaig fer per voluntat de servei. Ja sabia que no cobraria res, al contrari: la meva empresa treballava sovint per a l’Ajuntament i, evidentment, vam haver de deixar-ho. Avui en dia tot això ha canviat una mica gràcies a les compensacions a càrrecs electes aprovades pel Govern de la Generalitat.”
L’empresa familiar dels Piqué, fundada per ell mateix, té una quinzena de treballadors i actualment és gestionada pels seus fills. “Fins avui hem pogut mantenir intacta la plantilla, però em temo que l’any que ve haurem de reduir-la.”
Quan es va fer el darrer Pla Territorial de Ponent, es va preveure per a Juncosa un creixement zero. L’Ajuntament de la població, en desacord, hi va fer les corresponents al·legacions, i actualment el creixement urbanístic està estipulat en el 15%, però no es contempla cap tipus de creixement industrial. “La nostra única indústria és la cooperativa, que aplega 290 socis. Ja fa 100 anys que es va crear. Les seves funcions principals són la moltura i la venda d’oli, però hi ha també un economat, seccions de crèdit, adobs i insecticides, recanvis… Els socis estan obligats a portar-hi les olives, però no a comprar-hi. Les perspectives de futur al sector de l’oliva són bones.”
De fet, la gran esperança de futur de Juncosa és el nou rec de suport per als olivers. “L’any 1992 es va començar un rec des de l’Ebre fins a les Garrigues per tal de donar suport als olivers. És una obra faraònica que bomba l’aigua des dels 40 metres de Flix fins als 650 metres d’aquí, passant per Bovera, Bellaguarda, Juncosa, Els Torms i Granadella, regant un total de 9.000 hectàrees. Les previsions són que podrem triplicar la producció d’olives, passant dels dos milions de quilos a l’any als sis milions.”
Per la seva funció social, Ramon Vilà vol fer especial esment de la secció de crèdit de la cooperativa. “Abans que a Juncosa s’hi establís una entitat bancària, l’única manera d’aconseguir un crèdit era a través de la cooperativa. Encara avui, si un soci necessita un crèdit, se li deixen els diners en proporció a les olives que aporta. A més de la funció creditícia, tots els socis hi tenen una llibreta. La cooperativa inverteix els estalvis dels socis al banc que ofereixi el millor interès fix, i al cap de l’any liquida els interessos proporcionalment. A les Garrigues gairebé totes les cooperatives tenen secció de crèdit.”
En relació amb les infraestructures bàsiques, l’alcalde de Juncosa afirma que la majoria de les necessitats del municipi estan resoltes. “Durant les darreres legislatures s’han canviat les canonades, s’ha gasificat, s’ha enllumenat tot el poble i s’ha instal·lat una xarxa wi-fi al municipi… També està feta la instal·lació de la televisió per cable. L’escola és nova i molt gran, i acull encara una trentena d’alumnes. Quan creixen, els nostres nois i noies van a l’institut de la Granadella.”
L’obra més gran que l’Ajuntament de Juncosa està emprenent en l’actualitat és la Casa de Cultura. “Són més de 1.000 m2, on ubicarem totes les activitats culturals. Pel que fa als espais esportius, estem ben dotats: disposem d’un complex amb piscines, poliesportiu, pistes de tennis i camp de futbol. Tot i ser un poble petit, mirem d’estar al dia.”
El turisme rural és a moltes comarques un complement econòmic del sector primari. Des del Consell Comarcal de les Garrigues s’està treballant per tal de potenciar-lo. Entre les diverses iniciatives ja endegades, s’han traçat les Rutes de l’Oli i la Ruta de les Cabanes de Volta. “Tanmateix, les Garrigues encara s’han de situar al mapa del turisme rural català. El nostre territori no sembla prou atraient, potser per la manca d’infraestructures turístiques. Ara fa un any s’inaugurà un hotel a Borges Blanques; fins aleshores només hi havia un hostal i quatre cases de pagès condicionades.”
Des d’un punt de vista social, Juncosa ha quedat al marge de la gran onada immigratòria dels últims anys. “Amb prou feines hi han arribat set famílies, i totes estan integrades i amb feina. No es pot dir que la crisi actual les hagi afectat especialment.”
D’aquí la importància del jovent de Juncosa: “Hem aconseguit que els joves s’impliquin en coses del poble. Els hem fet un local d’esbarjo per fixar-los a la localitat, almenys d’adolescents. No hem d’oblidar que ells són el nostre futur.”
