Texto del 03-11-2009
Som una nissaga que, des de l’època del nostre avi, formem part del món farmacèutic. Amb el temps ens hem especialitzat en la distribució de la indústria cosmètica.
Estem al nivell de les indústries farmacèutiques nord-americanes o holandeses. La principal diferència és que les empreses d’aquí no tenen prou suport de l’Estat per a la recerca i el desenvolupament.
Nosaltres ens autofinancem des de fa molt de temps; és un llegat dels nostres antecessors. I creiem que tota PIME hauria de seguir les mateixes pautes.
Dubtem que els models de mercat laboral siguin exportables. Tinguem en compte que a Alemanya o a Dinamarca la picaresca no forma part del tarannà nacional.
La companyia Lemmel, S.A., va ser fundada l’any 1925. Els germans Carlos i Juan Lemmel Montoya constitueixen la tercera generació al capdavant de l’empresa. “Tot va començar amb el nostre avi, que va crear l’entitat com a empresa comercial. Més tard, amb el nostre pare i un oncle van muntar també un laboratori farmacèutic, però finalment es van decantar pel vessant comercial, perquè era la seva especialitat.”
Carlos Lemmel ha estudiat Ciències Empresarials i Juan Lemmel, Farmàcia. “Som una nissaga que, des de l’època del nostre avi, formem part del món farmacèutic. Amb el temps ens hem especialitzat en la indústria cosmètica, nodrida bàsicament per farmacèutics.”
L’activitat de Lemmel se centra en la importació i distribució de matèria primera per a cosmètica, farmàcia i sectors afins. “Estem especialitzats en una àmplia gamma de productes: des de conservants fins a extractes vegetals o principis actius, en qualsevol matèria primera que intervingui en la fabricació de cosmètics (cremes, xampús, olis…); quant als medicaments, tractem matèries primeres per a la seva conservació, bàsicament de xarops.”
Actualment, Lemmel és la representant a Espanya i Portugal de vuit empreses familiars de tot Europa, així com també d’alguna multinacional. “Una de les nostres tasques és informar-les periòdicament de quines són les demandes del mercat.”
Entre els clients de Lemmel trobem des de grans empreses que fabriquen a Espanya –com Antonio Puig, L’Orèal o Sara Lee– fins a petits laboratoris cosmètics. Aquesta versatilitat els ha posicionat molt bé en el sector. “Som una empresa reconeguda. I no parem de fer accions perquè ens tinguin presents. Per exemple, treballem de prop amb les facultats de farmàcia, biologia i química per tal de fer-nos conèixer entre els nous emprenedors tècnics.”
A diferència d’altres països, com Itàlia o França, a Espanya no s’estudia cosmetologia. “Aquí la cosmètica la desenvolupen farmacèutics, biòlegs o químics. La facultat de Farmàcia de Barcelona i el CESIF organitzen cada any un màster en ciència cosmètica: és l’únic planter de professionals amb el qual comptem.”
Dos productes cosmètics populars són les cremes antienvelliment i les cremes anticalvície. “Són els dos grans maldecaps estètics, però, degut a la seva inevitabilitat, també són els que es presten més a l’escepticisme. Sense dir noms, podem explicar una anècdota: un director tècnic d’un dels principals fabricants de cremes anticalvície era calb com una bola de billar.”
Una de les coses que han de quedar clares quan es parla de cosmètica és que no pot fer miracles. “Tot i això, el que és evident és que la cosmètica proporciona millora, sobretot si se’n fa un ús continu.”
Darrerament, la cosmètica s’ha obert a un target que fins ara li havia estat reaci: l’home. “Els productes per a homes són cada vegada un negoci més gran; està canviant molt la mentalitat al respecte. Ara, l’home que fa servir productes cosmètics ja no està mal vist. Amb el temps, les cremes hidratants masculines estaran tan assimilades com ho estan avui els desodorants o els after shaves.”
La gamma de productes que representa Lemmel és molt amplia. Els conservants són, potser, el tipus de producte més important. “Ja el 1925 vam començar a treballar amb els parahidroxibenzoats, que serveixen com a conservants químics en les fórmules. També fa molts anys que importem de Suïssa uns extractes vegetals molt utilitzats en la fabricació de detergència.”
Pel que fa als conservants, des de Lemmel es queixen una mica de la nova legislació que regula aquest àmbit. “En aquests moments, la legislació en segons quins tipus de productes és massa estricta. Hi ha una certa persecució dels components químics en el món de la cosmètica, i s’han volgut regular productes que han demostrat la seva validesa durant 100 anys.”
La plantilla de Lemmel la formen vuit persones. “Som una companyia comercial; el que fem, bàsicament, és vendre.”
Lemmel treballa conjuntament amb laboratoris anglesos, suïssos i alemanys per exposar-los periòdicament les necessitats del mercat. “Tanmateix, no ens limitem a vendre. Busquem també solucions, fem assistència tècnica.”
La simbiosi entre fabricants i representants es potencia a base de workshops. “Són unes jornades de treball que els fabricants organitzen una o dues vegades a l’any per presentar els seus nous productes. Treballar per a diversos països ens exigeix molta mobilitat.”
Contra el que es podria pensar a tenor de la seva especialització, Lemmel té molta competència. “Lluitem diàriament amb multinacionals de la distribució. De tota manera, una mica de competència també és bona, perquè no permet que t’adormis; et fa innovar i oferir nous serveis.”
Preguntats pel nivell de la indústria farmacèutica i cosmètica a Espanya, els germans Lemmel són taxatius. “Estem al nivell de les indústries farmacèutiques o cosmètiques nord-americanes, holandeses o angleses. La principal diferència, per desgràcia, és que les empreses d’aquí no tenen prou suport de l’Estat per a la recerca i el desenvolupament.”
Entrant ja en aspectes de la present crisi, els germans Lemmel ens expliquen com l’estan vivint ells. “Nosaltres ens autofinancem des de fa molt de temps. És un llegat dels nostres antecessors. Per a les entitats bancàries no som clients, ja que no tenim línies de crèdit. Pensem que tota petita empresa hauria de seguir les mateixes pautes.”
El moment, però, és complicat, i a Lemmel entenen que no tot el sector es troba en les mateixes condicions. “Hi ha fabricants que no han pogut obtenir o renovar línies de crèdit i que ens han deixat de pagar el deute adquirit, o que ens l’han allargat en el temps. La nostra política sempre ha estat confiar en els clients, però el cert és que aquest any alguns d’ells han defraudat la nostra bona fe i s’han aprofitat de la situació.”
Segons els germans Lemmel, un dels dèficits estructurals que tenim com a sistema econòmic és el de la poca flexibilitat del mercat laboral. “Potser a canvi de reduir les indemnitzacions per acomiadament, hauríem d’anar cap a cobertures d’atur com l’alemanya o la danesa, que garanteixen a l’aturat el cobrament de prestacions per subsistir indefinidament. D’altra banda, però, tenim dubtes que els models de mercat laboral siguin sempre exportables. Tinguem en compte que a Alemanya o a Dinamarca la picaresca no forma part del tarannà nacional.”
Tampoc no entenen com els nous pressupostos de l’Estat contemplin una retallada en recerca. “Sortosament, però, hi ha també administracions que treballen en la línia adequada, com l’Ajuntament de Barcelona amb Barcelona Activa, les universitats o el Centre Tecnològico-Científic, les quals donen cobertura a microempreses que estan desenvolupant nous projectes.”
Una de les conseqüències més negatives de la crisi en la seva especificitat espanyola és el deteriorament de la imatge del país a l’exterior. “Fa dos anys exportàvem una imatge d’èxit econòmic. Avui, en canvi, exportem la imatge de país inoperant i ple de corrupció.”
