Text del 21/04/09
Destinem un 2% del nostre volum de facturació a la investigació i ho continuarem fent. Tanmateix, no rebem cap ajut.
Ens sol·liciten que no superem els 17 defectes per milió de peces fabricades; això és gairebé tocar la perfecció.
Disposem d’un departament dedicat a la investigació. Tenim vàries patents i cada any en desenvolupem tres o quatre. Crec que aquesta dinàmica no és casual; estic convençut que, si t’agrada el que fas, acabes trobant moltes solucions als reptes diaris.
A tot Europa, especialment a Alemanya, els pagaments s’allarguen com a molt uns 60 dies. Malauradament, a Espanya pots trigar a cobrar uns 160: és una barbaritat.
L’error del Govern és prioritzar les grans empreses, que són les que veritablement reben subvencions, mentre al petit i mitjà empresari ningú no li dóna la mà.
Quan fem moure el retrovisor del nostre cotxe perquè quedi replegat, quan obrim el para-sol per mirar-nos al mirall i s’encén una llum que ens il·lumina el rostre o quan premem un botó perquè es desenteli el vidre davanter de l’automòbil no ens parem a pensar que aquests avenços tecnològics són fruït del treball de recerca desenvolupat per empreses pioneres. És el cas de GJM, companyia catalana dedicada a la fabricació i venda de cablejats i muntatges electromecànics. Com assegura el seu responsable, Josep Jové i Albós, “tenim diverses patents. De fet, en desenvolupem unes tres o quatre durant l’any. La nostra línia de negoci es diversifica entre el sector de les telecomunicacions, l’industrial i l’automòbil. Cal dir, però, que un 80% de la nostra producció està centrada en l’automoció, una parcel·la productiva actualment en crisi. Tanmateix, seguim tirant endavant amb inventiva: atorguem als nostres productes el valor afegit de la màxima automatització.”
Si alguna cosa distingeix aquest enginyer industrial és la seva capacitat per buscar alternatives, afirmació que confirma la trajectòria de la seva companyia. Creada el 1985, va donar les seves primeres passes en el món de l’electrònica de consum, “on no trigarem gaire a fer-nos un nom. Primer vam tenir Sony com a client; després entrarem al món de la informàtica de les mans d’Olivetti. Allò ens obrí les portes a Fujitsu, una de les companyies pioneres, el 1991. Dos anys més tard, vam col·laborar amb IBM. I també fórem els proveïdors de tots els printers de Hewlett Packard. Com a conseqüència de la fugida d’aquestes empreses a l’exterior, vam decidir decantar-nos cap al sector de l’automoció.”
Actualment, l’empresa abasta un mercat bàsicament espanyol, “tot i que també tenim clients a França, així com dues fàbriques a Romania, des de les quals donem resposta al mercat d’Alemanya i dels països de l’Est.”
El principal objectiu dels responsables de GJM és donar qualitat i servei a tots els seus clients. “L’any 1992, el tema de la qualitat no tenia molta importància per als empresaris espanyols. En aquest aspecte, IBM fou pionera. Arran de la seva influència, nosaltres també començarem a ser-ne conscients de la seva rellevància i vam incorporar-la a la nostra agenda de prioritats. Malauradament, en aquella època, els enginyers industrials que acabaven d’obtenir la llicenciatura no tenien preparació en temes de qualitat. Si volien formar-se, havien d’anar a escoles privades que començaven a despuntar a Catalunya. Per sort, ara les universitats ja tenen en compte aquest concepte.”
Igualment, l’empresa es preocupa per formar els treballadors que s’hi incorporen. “El nostre producte requereix tecnologia, així que tota la nostra plantilla passa per un període de formació i adaptació.”
La recerca també ocupa un lloc privilegiat a GJM. “Disposem d’un departament dedicat a la investigació. Tenim vàries patents i cada any en desenvolupem tres o quatre. Crec que aquesta dinàmica no és casual; estic convençut que, si t’agrada el que fas, acabes trobant moltes solucions als reptes diaris. Quan un client t’explica els seus problemes, analitzes les possibilitats de què disposes, així com les noves aplicacions que fins ara no s’han tingut en compte i que poden desenvolupar-se. A tall d’exemple: el nostre equip de quatre enginyers industrials busca solucions elèctriques perquè hi hagi un cable que transmeti informació per tal que l’airbag s’ompli d’aire en el moment adequat; perquè s’encengui la llum que hi ha al mirall del para-sol; perquè la porta del cotxe no faci soroll amb les vibracions, o per donar llum a l’intermitent, entre d’altres moltes solucions.”
Quan els enginyers de GJM reben la sol·licitud del client, o bé s’adapten a les seves demandes, tot ajustant-se a un plànol ja dissenyat, o bé “busquem solucions més òptimes o econòmiques que la proposta inicial.”
Existeix, però, un límit: “El constructor del vehicle decideix quins són els punts de connexió entre els elements interns i externs del cotxe. La connexió al cablejat principal no el podem modificar. Hi ha empreses molt grans –solen ser multinacionals amb un personal que pot arribar als 5.000 treballadors– que fan el cablejat principal de l’automòbil. Nosaltres ens encarreguem d’elements més petits.”
El producte de la companyia passa per controls de qualitat molt exhaustius, ja que els clients exigeixen un índex d’error molt baix. “Ens sol·liciten que no superem els 17 defectes per milió de peces fabricades; això és gairebé tocar la perfecció. Totes les marques tenen aquest alt grau d’exigència.”
Segons en Josep Jové, el gran avantatge de GJM és la seva aposta per la robotització: “Tenim màquines que ens donen una gran fiabilitat en el tall de cables i en l’engrapatge de terminals. És aquí on aconseguim una màxima qualitat.”
Davant la crisi, l’empresa aposta per seguir automatitzant el producte, a més d’obrir-se a nous mercats: “Estem intentant anar cap a països de l’Est, per tal d’aconseguir oferir els nostres serveis a les empreses d’automoció que s’hi estan instal·lant, sobretot a Eslovàquia i Polònia.”
És justament aquesta capacitat d’anticipar-se allò que distingeix els empresaris catalans: “Afortunadament sempre hem estat pioners. Crec que serem capaços d’afrontar la crisi perquè tenim empreses amb capital humà i sobretot amb professionals ben preparats.”
Com a recepta contra la crisi, GJM continua apostant per la recerca: “Destinem un 2% del nostre volum de facturació a la investigació i ho continuarem fent. Tanmateix, no rebem cap ajut.”
Respecte al tema de les ajudes governamentals, l’opinió del senyor Jové és prou clara: “La gran equivocació del Govern és prioritzar les grans empreses, que són les que veritablement reben subvencions, mentre al petit i mitjà empresari ningú no li dóna la mà. De retruc, amb aquesta política s’afavoreixen les empreses de treball temporal, que sovint són multinacionals. I hem de recordar que les ETT només tapen forats, però en realitat no ajuden la gent a sortir de l’atur. Les empreses de serveis haurien de tenir la possibilitat de contractar personal de forma temporal sense intermediaris.”
Aquest enginyer industrial també destaca les precarietats de finançament que han d’afrontar les PIME: “A tot Europa, especialment a Alemanya, els pagaments s’allarguen com a molt uns 60 dies. Malauradament, a Espanya pots trigar a cobrar uns 160: és una barbaritat. El gran beneficiari de tot això és el banc, ja que el petit i mitjà empresari que no pot autofinançar-se ha de recórrer forçosament a les entitats financeres.”
En Josep Jové té posats els ulls en el relleu generacional de la seva empresa. “Tinc dos filles treballant amb mi, la Noemí, que és llicenciada en Ciències Econòmiques i Màster en Esade, i la Judith, que és enginyera industrial. El fill petit s’ha decantat per una altra professió, l’arquitectura.” No és gens estrany, doncs, que les inicials de la companyia corresponguin als cognoms de la seva descendència: Germans Jové i Marçal.
