Text del 2001
La necessitat de gaudir d’un bon servei en el malaurat cas d’haver de menester assessorament en matèria de dret concursal, és evident. No obstant això, en el nostre país encara no hem assolit el nivell d’especialització idoni per tal de gestionar aquesta difícil situació per a l’empresari. El despatx fundat i presidit per Albert Sala és una de les poques excepcions. “Després d’acabar la carrera i passar per la passantia, vaig establir-me pel meu compte. Era l’any 1974. No va ser gens fàcil perquè provenia d’una família d’empresaris del sector tèxtil sense cap tipus de vinculació amb el món jurídic. Tot i així, de mica en mica hem anat creixent, apostant en tot moment per una actuació i un assessorament completament especialitzats i que tinguessin en compte els durs moments pels quals estaven passant les persones que s’adreçaven a nosaltres, per a la qual cosa ens ha calgut disposar de nombroses col·laboracions amb altres despatxos.”
Actualment en el seu projecte participen dotze advocats que actuen sota la premissa d’una atenció i d’un servei artesans, i defugen de la dissortada tendència actual vers la pèrdua del compromís ètic que l’advocacia hauria de comportar sempre: “Bona part de la nostra jornada està dedicada a estudiar exhaustivament la normativa vigent i a harmonitzar-la amb la pràctica de la nostra dedicació. Per desgràcia, avui en dia en el poder legislatiu abunden els professionals del dret mancats d’experiència pràctica. Això provoca que les regulacions aprovades estiguin faltes d’aquesta vessant i que els autèntics professionals del dret ho hagin de tenir en compte per interpretar i aplicar la legislació amb seny i sensatesa, combinant la teoria jurídica amb la pràctica. En el nostre cas concret, hem de saber dictaminar si realment és adient l’adopció de la suspensió de pagaments, o si, pel contrari, l’empresa ha de presentar la fallida directament, i, fins i tot, si pot seguir amb la seva activitat sense adoptar cap d’aquestes mesures traumàtiques. Alhora, hem d’entaular un diàleg amb els creditors perquè entenguin la difícil situació per la qual travessa l’empresari i adoptin les mesures més oportunes. Finalment, cal que guiem l’actuació empresarial mostrant al directiu quines responsabilitats legals adquireix en fer efectiva aquesta sortida i donant-li el suport necessari perquè l’engegui amb valentia i coratge. No hem d’oblidar que l’adopció d’aquestes opcions encara pot ser efectiva quan reflotar l’empresa ja és pràcticament impossible i l’empresari ja ha fet servir tots els mitjans disponibles al seu abast per reconduir la situació. Això fa que les seves implicacions personals siguin moltes perquè el possible tancament del negoci familiar implica l’acabament d’una etapa i forma de vida determinades que no sempre els parents més propers estan disposats a assumir, per la qual cosa no és estrany que també es produeixin separacions i trencaments familiars. Nosaltres no actuem en la regulació d’aquestes situacions, sinó que les canalitzem a través de lletrats especialistes. Per altra banda, cada dia és més freqüent que els advocats tinguin una visió mercantilista de la nostra professió i que el seu primer objectiu laboral sigui enriquir-se. Nosaltres sempre hem confiat el creixement del nostre projecte a l’aval que les actuacions anteriors representen i no pas a la imatge o al màrqueting.”
Per desgràcia no sempre les empreses reben l’assessorament i actuació adequades en aquest àmbit: “Hem de reconèixer que la picaresca empresarial també existeix i que moltes vegades és la conseqüència d’haver rebut un mal consell per part d’un professional del dret que recomana al client que no pagui els deutes. Aquesta situació és molt perillosa perquè comporta greus repercussions penals posteriors. El cert és que la necessitat, la inexperiència o l’afany de lucre condueixen els advocats a fer-se càrrec de situacions que haurien d’estar en mans de professionals experts en aquella àrea.”
Aquesta especialització només és possible als despatxos com el Bufete Sala Reixachs perquè els grans gabinets determinen una estructura jeràrquica, i la consegüent rotació del personal, que impossibilita l’especialització dels equips humans: “A banda de la despersonalització dels serveis que ofereixen, el fet que els seus clients siguin grans companyies internacionals determina que no disposin d’experts de primer ordre, perquè, independentment del resultat de les seves actuacions, les col·laboracions amb aquestes grans firmes tindran continuïtat.”
Un fet que explica la diferència de servei entre ambdues tipologies d’assessorament és el grau de proximitat entre advocat i client i l’esperit de servei i solidaritat per part del lletrat: “Si em truquen a les dues de la matinada per un problema greu, jo personalment hi aniré de seguida. Això és impossible que passi a un gran despatx perquè nosaltres ens movem per vocació, i quan hi ha vocació el servei i l’ajut al públic són el primer, i les qüestions de facturació i econòmiques passen a un segon pla.”
Tot i que la repercussió i la importància de l’actuació d’Albert Sala i del seu bufet són ja prou importants com per merèixer un lloc destacat dins de la història contemporània de l’assessorament jurídic en el nostre país, no es pot passar per alt la seva vessant com a professor de dret concursal a l’Escuela Judicial i com a estudiós de la matèria. Fruit de les seves anàlisis i reflexions són nombrosos treballs monogràfics publicats a revistes especialitzades i llibres, com ara Impugnación al convenio en la suspensión de pagos i La terminación de la quiebra y el convenio concursal. També ha participat com a ponent a diversos congressos, entre els quals destaquen les Jornades sobre la Nova Llei Concursal organitzades pel Col·legi d’Advocats de Saragossa l’any 2001 i a les quals també va assistir el ministre de Justícia i el president de la Sala Primera del Tribunal Suprem.
Albert Sala se sent satisfet i plenament omplert amb la seva dedicació i trajectòria professionals. És per això que aprofita l’ocasió per fer un recordatori de tres figures que l’ajudaren, donaren suport i determinaren la seva vocació i profunda estimació pel món del dret: “El meu primer agraïment és per al meu oncle, Antoni Sala Galí, que, un cop mort el meu pare quan jo encara era molt jove, va ser el guia i el motor de la meva formació personal i acadèmica. El segon és per a la persona que va marcar la meva vocació i amor pel dret: Jesús Corral Fernández, actual magistrat del Tribunal Suprem. Finalment, un record per a qui em va ajudar a fer els primers passos professionals pràctics amb l’empenta i la seguretat necessàries: Vicenç Capdevila. A tots tres el meu afecte i gratitud.”
