Text del 2001
Jordi Sabrià Creixell, fill d’un ramader empordanès, és amic de la pluralitat d’experiències, d’aquí que comencés les carreres de dret i filologia anglo-germànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i acabés la primera a la Universitat de Deusto, al País Basc. Assegura que l’etapa que va passar a Euskadi va ser “molt enriquidora tant des del punt de vista personal com professional.”
Actualment viu a Sabadell amb la seva dona, també advocada, Sofia Gabarró, amb qui comparteix l’assessoria Sabrià & Gabarró.
L’activitat del despatx és “l’assessorament integral d’empreses. Els oferim un servei de tot tipus: mercantil, fiscal, laboral, corporatiu i fins i tot comunitari.”
Ara bé, tenen molta cura de “la vessant artesana de la nostra tasca. Treballem pausadament.”
Al seu parer, “l’economia i el dret estan íntimament interrelacionats, però no hem d’oblidar que la nostra és una professió tradicional i personal, tot i que inevitablement s’estigui mercantilitzant.”
Els seus clients són “fundacions, associacions, companyies asseguradores i empreses petites i mitjanes, tant de Sabadell com de Barcelona.” En aquest grup també cal incloure “algunes multinacionals implantades al nostre país amb la intenció de desenvolupar-hi una política d’expansió.”
El fet de tractar amb companyies estrangeres i amb importadores catalanes els ha obligat a conèixer profundament el dret internacional i comunitari. “La desaparició de les fronteres afavoreix l’arribada de nous clients des del punt de vista transaccional, però jurídicament han de seguir les pautes que marca la llei.”
Per això hi ha professionals com ara el matrimoni Sabrià-Gabarró que informen l’empresari forà interessat en el nostre país sobre “quina és l’estructura societària que més li convé.” De tota manera, “les legislacions dels països comunitaris mai no han diferit molt les unes de les altres.” Per a Jordi Sabrià, l’arribada de l’euro serà “un pas més endavant en la integració europea.”
No cal sortir de la nostra frontera per trobar problemes legals. El tema de l’edificació, per exemple, és font de més d’un procés judicial: “Molts immobles no compleixen la normativa bàsica que els afecta. Paral·lelament, les darreres modificacions legislatives obliguen cada cop més els arquitectes a contractar pòlisses de responsabilitat d’una importància creixent. La causa és que el ritme amb què s’executen les obres és més i més accelerat i imprecís.”
Al seu parer, ens estalviaríem molts de plets si la societat canviés d’esquemes, i és que actualment “el que primer volem són resultats, i això de vegades ens duu a efectuar interpretacions tangencials de la norma.”
Un altre origen de conflictes legals són les assegurances, d’entre les quals destaquen com a especialment complexes les d’accidents: “Quan un individu pateix un accident de trànsit s’enfronta a múltiples esculls. En primer lloc, la necessitat que el vehicle tingui el permís de circulació; en segon lloc, l’assegurança d’aquest vehicle, i, per acabar, en cas d’absència d’assegurança, la solvència del titular del vehicle. Si es compleixen els dos primers paràmetres, serà l’asseguradora qui es farà càrrec de les indemnitzacions derivades del sinistre, tal com estableix la llei. Ara bé, hi ha la possibilitat que assegurat i asseguradora pactin.”
De tarannà “pactista, pragmàtic i resolutiu”, Jordi Sabrià assegura que “cada cop em costa més interposar una demanda, no per una qüestió d’inseguretat, sinó perquè en moltes ocasions el resultat d’un litigi pot no ser l’esperat.”
Bon coneixedor dels sistemes legals d’arreu del Vell Continent, afirma que “el dret anglosaxó és molt més pràctic que l’espanyol: un contracte en anglès parteix d’un seguit de definicions i és molt més extens, la qual cosa t’obliga a tenir-lo constantment desplegat a sobre de la taula.”
No per això es tracta de ”documents tediosos i de lectura difícil, sinó que simplifiquen el contingut essencial del contracte i sovint es remeten al que diu la norma, mentre que nosaltres la modifiquem tot adaptant-la a les nostres paraules.”
Aquest despatx sabadellenc treballa amb tota mena de contractes: “De distribució, d’agència, de lloguer, de compravenda, etc.”
El fet de ser filòleg i dominar altres llengües li proporciona un bagatge que el capacita per “adreçar-me a tota mena de clients.” Ara bé, subratlla que “l’anglès jurídic no té res a veure amb el quotidià. Per sort, al llarg d’aquests deu primers anys d’exercici he assimilat un bon nombre de termes jurídics.»
No és només ell qui aporta un valor afegit a Sabrià & Gabarró Advocats. En aquest despatx català es concentren els coneixements de dos juristes experimentats amb una formació complementària: “La Sofia va estar treballant sis anys en una casa assessora barcelonina de reconegut prestigi.” Va ser en el marc d’aquesta gran firma que va especialitzar-se en dret fiscal.
Tot i les múltiples hores que ha de consagrar al bufet, aquest empordanès assegura que la seva és “una feina molt engrescadora, perquè arribes a tractar una bona quantitat de qüestions.”
Malgrat treballar amb companyies d’arreu de Catalunya i fins i tot estrangeres, conserva les seves arrels i “un petit despatx” a Torroella de Montgrí, el seu poble natal. Assegura que és allà on “l’exercici tradicional de l’advocacia” es revela en tota la seva dimensió: “En aquella oficina et visiten clients que, per exemple, tenen problemes amb els veïns de les propietats adjacents.”
Aquesta parella de joves lletrats té molts projectes en ment: “Col·laborem amb un despatx madrileny, amb un de gironí i amb una gestoria comptable barcelonina. Volem treure partit de les diferents sinergies que aquesta distribució geogràfica genera, créixer gradualment –a fi de no multiplicar els costos– i en un futur disposar d’un despatx d’una desena d’advocats a Sabadell. Tampoc descartem traslladar-nos a Barcelona, si bé som conscients que el ritme de vida és molt diferent d’una població a l’altra.”
El que volen conservar per damunt de tot és la seva “independència: no desitgem prestar-nos a cap mena de fusió ni absorció. Si el mercat ens ho permet, continuarem sent nosaltres.”
