Text del 2001
Advocat en exercici des de 1966, Joan Sabata està al capdavant d’un despatx que es dedica a l’assessorament d’empreses de tot tipus, però fonamentalment petites i mitjanes. El seu equip i ell cobreixen el tema fiscal, mercantil i laboral: “En principi, som una empresa jurídica i fiscal, però la força de les circumstàncies, els factors contextuals, ens han portat a oferir un servei molt més general, tot i que la nostra base i principal especialitat continua sent el dret fiscal.”
Tres anys treballant a la Generalitat com a secretari de la Comissió Mixta de Valoracions i com a director general de tributs, avalen els grans coneixements que en Joan té de la qüestió: “Vaig estar a l’Administració catalana, del 1980 al 1983. Va ser l’època en què es van fer els primers traspassos dels serveis fiscals de l’Estat a la Generalitat i vam treballar amb molta il·lusió.” I segueix: “Vam començar amb no-res i vam muntar tot el sistema informàtic, ens van traspassar uns quants inspectors de l’Estat i la gestió d’un seguit d’impostos, i amb això vam fer l’embrió de l’Administració tributària a Catalunya.”
Després, va decidir tornar a l’exercici de la seva professió, però respecte a les diferències fiscals d’aleshores i les actuals en relació a la competència del nostre govern autonòmic assegura: “Es cobren més tributs però, en definitiva, són els mateixos, no hi ha més transferències de les que hi havia, el que sí que hi ha és una certa capacitat normativa que aleshores no existia, i també s’ha aconseguit una participació superior en tributs que abans no teníem, però dels que encara no s’ha obtingut la gestió.”
En Joan Sabata se centra en la tasca de l’assessor d’empreses: “Nosaltres el que fem és ajudar, som mestres d’empresaris, però ells també ho són nostres, perquè haig de dir que en aquests 34 anys treballant amb ells, n’he après moltes coses, perquè són gent molt creativa.”
I afegeix: “Penso que es neix empresari com es neix aventurer. L’empresari viu amb l’adrenalina i el risc que comporta la feina que està fent, però al mateix temps ha de ser un bon gestor d’aquest risc, i no em refereixo al de tipus fiscal, sinó que el risc rau en el propi negoci; el fiscal només és un tema més a tenir en compte.”
Perquè en Joan té molt clar que la fiscalitat no els ha de fer perdre mai el negoci, no li han de tenir por: “No hi ha cap impost que gravi al cent per cent, i per tant més val que guanyis cent milions de pessetes i que l’Estat se te’n quedi un 35%, que no pas que perdis diners. Els tributs no són els que et faran perdre diners, malgrat que certament són petits grans de sorra posats a l’engranatge del sistema capitalista, uns grans de sorra que s’ha de procurar que no es converteixin en rocs.”
I continua desenvolupant aquesta idea: “Hi ha uns límits d’eficiència econòmica que no es poden ultrapassar i històricament s’ha fet més d’una vegada. Fins fa uns anys, per exemple, s’havia arribat a unes detraccions coactives de diners del sector privat que estaven en una xifra molt alta. Ningú no havia estudiat quins eren els límits dels impostos. Tanmateix, per un sistema merament empíric es van adonar que uns impostos massa elevats jugaven en contra de l’eficiència econòmica, i va ser aleshores que es va plantejar el canvi de tots els sistemes fiscals dels països occidentals, amb la consegüent rebaixa de la tributació.”
Les empreses, doncs, es desenvolupen en un entorn macroeconòmic, sota unes regulacions legals, unes normatives fiscals i mercantils i, en darrer terme, en un món dominat per la tecnologia: “La tecnologia pot ser una limitació, però també un punt de sortida, i en aquest moment és per a nosaltres un desafiament. Estem en plena revolució de la tecnologia de la informació, i aquesta ha creat una lògica de xarxes, ha alterat els conceptes físics d’espai i de temps i, amb ells, la nostra manera de pensar, de produir, de consumir i fins i tot la nostra forma de gestionar.”
I al bufet de Joan Sabata han estat atents a tots aquests canvis: “Ens hem d’adaptar nosaltres i hem d’ajudar els nostres clients perquè també ho facin. Sovint els dic que vagin molt en compte amb el tema d’Internet, amb el correu electrònic, que el millor és que tinguin separat el sistema de comunicacions externes del sistema central, per tal que no se’ls fiquin a casa els pirates informàtics.”
D’altra banda, la manca de regulació encara continua sent un problema: “Ara es comença a desenvolupar la normativa en el camp del comerç electrònic. Des del punt de vista jurídic estem assistint a un fenomen nou i tampoc no ens ha de preocupar aquest buit actual, perquè des de sempre el dret segueix la vida i les coses ja es van posant a lloc.”
Però tornant al tema dels impostos –el que més ha estudiat aquest advocat barceloní des de tots els punts de vista i que tant amoïna els seus clients– les paraules d’en Joan posen en evidència com el contribuent ha de fer el rol de gestor: “L’evolució dels impostos és molt curiosa. Històricament l’únic que havia de fer el contribuent era pagar als recaptadors de l’Estat. Després d’un temps, el contribuent no tan sols ha d’ingressar els diners, sinó que, a més, ha de declarar quant guanya i ha de determinar la seva quota tributària; per tant, va adquirint funcions de gestor.”
I això encara és molt més accentuat en el cas dels empresaris: “Aquest és un sistema que es van inventar els anglesos als anys quaranta i que anomenen pay as you earn, paga a mesura que guanyes, però, quan el contribuent és un assalariat, qui ingressa la retenció és precisament l’empresari, que no solament ha de fer la seva liquidació sinó també la de tots els seus treballadors, i això és un cost enorme perquè ha arribat un moment en què les empreses necessiten personal que s’encarregui exclusivament d’aquesta qüestió.”
Però, de totes maneres, en Joan afegeix: “En darrer terme, penso que l’important és que l’empresa tingui un bon producte i un mercat que li permetin pagar els assessors, perquè, si no tens producte ni mercat per molt que sàpigues de fiscal no hi guanyaràs res.”
I tampoc es tracta de buscar un culpable en l’Estat: “Considero que estem molt millor que en altres èpoques, perquè recordem que tots els conflictes històrics que s’han produït, des de la divisió de les tribus d’Israel fins a la Revolució Francesa, passant per la independència dels Estats Units o la Guerra dels Segadors, tenen un component fiscal, com a precondició o com a conseqüència.”
En Joan i el seu equip veuen moltes empreses al cap de l’any i la seva experiència els diu que cada vegada més la gent és conscient de la importància de la tributació, per això “el que demanen no són tant estalvis fiscals com seguretats fiscals, el que volen és no haver de patir. Hi ha una divisió molt clara: les empreses que estan en mans d’executius volen sobretot seguretat, les que estan en mans dels propis capitalistes parlen més d’optimització fiscal.”
Sigui com sigui, a Sabata, Balader & Roure sempre trobaran el millor consell per a la continuïtat del seu negoci.
