Sra. M. Cristina Samaranch Lacambra
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Sra. M. Cristina Samaranch Lacambra

Text del 2001

L’experiència en assessorament, mediació i actuació jurídica en l’àmbit la­bo­ral que M. Cristina Samaranch ha anat adquirint durant els anys d’exer­ci­ci de la professió, li van permetre el 2000 establir-se pel seu compte i desenvolupar la tasca d’assessorament específic en aquesta àrea d’una gran multinacional del sector de les telecomunicacions, Retevisión. “Des del meu despatx no tan sols m’encarrego de l’assessorament en matèria laboral, sinó que també porto l’arranjament de totes les inci­dències que puguin sorgir. Per assolir aquest repte, tinc setze pro­fes­sionals sota la meva responsabilitat directa. Alguns d’ells treba­llen a la central de Barcelona, uns altres estan a les oficines més importants –Madrid, Comunitat Valenciana, Andalusia i Galícia– i un tercer grup es troba repartit al llarg de petites i mitjanes poblacions espanyoles. Tots aquests responsables duen a terme una funció d’in­­for­mació i gestió fonamental perquè amb aquesta estructura ges­­ti­o­nem les relacions laborals de 2.800 treballadors.”

El canvi de trajectòria des de l’exercici de l’advocacia més ortodoxa fins a desenvolupar una tasca amb una clara connotació de gestió és fruit de les seves arrels industrials: “La meva família tenia interessos en les bran­ques tèxtil i siderúrgica. Sempre m’ha interessat el món de l’em­­pre­sa i, en especial, les relacions laborals perquè considero que és una àrea on el component humanista és essencial. En la nos­tra profes­sió saber escoltar és una qualitat bàsica. Alhora, tam­bé cal tenir unes certes capacitats d’anàlisi psicològica per consi­derar adequa­da­ment els condicionaments individuals i específics de ca­da perso­na, que poden explicar una conducta aparentment irra­cional. Durant els meus anys d’assessorament he pogut com­pro­var com molts pe­tits i mitjans empresaris acudien al professio­nal quan ja havien pres una decisió perquè necessitaven més que mai un alè humà que els escoltés, animés i comprengués.”

De fet, la sensació de caliu humà és fonamental a l’hora d’encarar l’activitat quotidiana de l’assessor laboral: “Tant els empresaris com els treba­lla­dors de­sit­gen ser tractats de for­ma individual i personal. Les em­preses petites i mitjanes tenen l’a­van­tat­ge de proporcionar un con­tacte per­manent i estret entre tots els membres. Les grans, en can­vi, no s’han caracteritzat fins a l’actualitat per aquesta relació, sinó per establir un sistema de convi­vèn­cia més asèptic. Des de Re­tevisión, estem treballant perquè les barreres de comunicació que actual­ment existeixen entre els dife­rents departaments desapa­re­guin. Per això, estem instal·lant un sis­te­ma Intranet que permetrà que ens comuniquem en tot moment.”

Com a assessora en qüestions laborals, M. Cristina Samaranch aposta per la fidelització i l’estabilitat dels treballadors en les seves ocupacions: “Econòmicament, atesos els costos de formació, no és rendible la contractació temporal successiva per ocupar un lloc de treball es­truc­­tu­ral. Tampoc no té explicació la tendència actual de l’empre­sari a provar durant un llarg termini de temps el treballador, tret que hagi de desenvolupar tasques molt qualificades i específiques que re­que­­reixin una comprovació exhaustiva de les seves vàlues. Per altra part, la indemnització de 45 dies per any treballat no com­por­ta una despesa excessiva en cas que s’hagi d’acomiadar un empleat amb poca antiguitat. Aquest plantejament, però, és difícil d’extrapolar a les petites empreses, on el directiu coneix i s’esglaia davant les con­se­qüències fatals que un període de crisi pot com­portar. El rerefons d’aquesta problemàtica rau en la manca d’adap­tació de la normativa a la realitat actual. La legislació laboral espa­nyo­la està inspirada en principis socials proteccionistes no de­mocràtics, i no s’ajusta a la flexibilitat que el món econòmic dels nos­tres dies exigeix. No es tracta d’imitar models anglosaxons i eliminar les mesures de pro­tec­­ció social als treballadors, però sí de consi­derar les cir­cums­tàncies reals del mercat. Afortunadament, les ac­ti­tuds vers certes mesures traumàtiques però necessàries per a la con­tinuïtat de l’empresa, han canviat amb el pas del temps. Això es fa palès en el cas dels expe­dients de regularització en què, sovint, els tre­ba­lla­dors s’adonen de la necessitat de la mesura. Tot i així, com és na­tural, es mouen per in­teressos personals i intenten obtenir la millor indemnització pos­si­ble, amb la qual cosa aquesta mesura per re­flotar l’empresa l’a­ca­ba ofegant definitivament.”

La seva tasca com a assessora de l’àrea juridicolaboral de Retevisión comporta haver de fer front als problemes específics del sector, on la falta d’adequació a la realitat de la normativa laboral és especialment manifes­ta: “El col·lectiu de treballadors de Retevisión es pot dividir en dos grans grups humans: el primer, format per treballadors de l’antiga Re­tevisión, l’empresa que s’encarregava de la xarxa tècnica per a la difusió del senyal de TVE, sobrepassa l’edat mitjana de 35 anys prò­pia dels treballadors de les empreses de telecomunicacions. El se­gon sector, en canvi, es troba dins d’aquesta mitjana i es caracte­rit­za per tenir una formació acadèmica i professional molt elevada, ge­ne­ral­ment en enginyeria de telecomunicacions. Aquest tret, junta­ment amb la joventut d’aquesta branca econòmica, fa que siguin con­tínuament temptats per altres empreses del sector. Per això, el gran repte de les companyies és fidelitzar les plantilles. Per fer-ho, és essencial tenir en compte que els incentius econòmics no són sempre els més atractius i que s’ha d’optar per proporcionar als tre­balladors plans de carrera i de formació contínua suggestius. Per a­questa raó, tots els nostres equips humans reben una formació ge­neral i complementària que a ells els permet créixer personalment i professionalment, i, a l’em­presa, formar una base de col·laboradors molt preparats, motivats i co­hesionats com a grup.”

Cristina Samaranch se sent satisfeta de la seva trajectòria com a as­ses­sora jurídica i de la seva tasca actual, que comporta el repte d’unir assessorament, gestió i capacitat d’intervenir, consensuar i dirimir proble­mes en el si de l’empresa. “Com a advocada, per a mi l’opció judicial sempre és l’últim recurs. Com a assessora en matèria laboral, és sem­pre la pitjor via perquè, quan es pacta, les dues parts dialoguen i ce­deixen, i s’assoleix l’equilibri. Però arribar a judici comporta el tren­cament del diàleg i, sigui quin sigui el resultat, un clima de cris­pació que no és gens beneficiós per al conjunt de l’empresa.”

D’altra banda, hem de destacar la seva col·laboració amb el Col·legi d’Ad­vocats de Barcelona. L’any 1997 va ser elegida per formar part de la Junta de Govern, fet que avala la seva professionalitat.