Text del 2001
L’experiència en assessorament, mediació i actuació jurídica en l’àmbit laboral que M. Cristina Samaranch ha anat adquirint durant els anys d’exercici de la professió, li van permetre el 2000 establir-se pel seu compte i desenvolupar la tasca d’assessorament específic en aquesta àrea d’una gran multinacional del sector de les telecomunicacions, Retevisión. “Des del meu despatx no tan sols m’encarrego de l’assessorament en matèria laboral, sinó que també porto l’arranjament de totes les incidències que puguin sorgir. Per assolir aquest repte, tinc setze professionals sota la meva responsabilitat directa. Alguns d’ells treballen a la central de Barcelona, uns altres estan a les oficines més importants –Madrid, Comunitat Valenciana, Andalusia i Galícia– i un tercer grup es troba repartit al llarg de petites i mitjanes poblacions espanyoles. Tots aquests responsables duen a terme una funció d’informació i gestió fonamental perquè amb aquesta estructura gestionem les relacions laborals de 2.800 treballadors.”
El canvi de trajectòria des de l’exercici de l’advocacia més ortodoxa fins a desenvolupar una tasca amb una clara connotació de gestió és fruit de les seves arrels industrials: “La meva família tenia interessos en les branques tèxtil i siderúrgica. Sempre m’ha interessat el món de l’empresa i, en especial, les relacions laborals perquè considero que és una àrea on el component humanista és essencial. En la nostra professió saber escoltar és una qualitat bàsica. Alhora, també cal tenir unes certes capacitats d’anàlisi psicològica per considerar adequadament els condicionaments individuals i específics de cada persona, que poden explicar una conducta aparentment irracional. Durant els meus anys d’assessorament he pogut comprovar com molts petits i mitjans empresaris acudien al professional quan ja havien pres una decisió perquè necessitaven més que mai un alè humà que els escoltés, animés i comprengués.”
De fet, la sensació de caliu humà és fonamental a l’hora d’encarar l’activitat quotidiana de l’assessor laboral: “Tant els empresaris com els treballadors desitgen ser tractats de forma individual i personal. Les empreses petites i mitjanes tenen l’avantatge de proporcionar un contacte permanent i estret entre tots els membres. Les grans, en canvi, no s’han caracteritzat fins a l’actualitat per aquesta relació, sinó per establir un sistema de convivència més asèptic. Des de Retevisión, estem treballant perquè les barreres de comunicació que actualment existeixen entre els diferents departaments desapareguin. Per això, estem instal·lant un sistema Intranet que permetrà que ens comuniquem en tot moment.”
Com a assessora en qüestions laborals, M. Cristina Samaranch aposta per la fidelització i l’estabilitat dels treballadors en les seves ocupacions: “Econòmicament, atesos els costos de formació, no és rendible la contractació temporal successiva per ocupar un lloc de treball estructural. Tampoc no té explicació la tendència actual de l’empresari a provar durant un llarg termini de temps el treballador, tret que hagi de desenvolupar tasques molt qualificades i específiques que requereixin una comprovació exhaustiva de les seves vàlues. Per altra part, la indemnització de 45 dies per any treballat no comporta una despesa excessiva en cas que s’hagi d’acomiadar un empleat amb poca antiguitat. Aquest plantejament, però, és difícil d’extrapolar a les petites empreses, on el directiu coneix i s’esglaia davant les conseqüències fatals que un període de crisi pot comportar. El rerefons d’aquesta problemàtica rau en la manca d’adaptació de la normativa a la realitat actual. La legislació laboral espanyola està inspirada en principis socials proteccionistes no democràtics, i no s’ajusta a la flexibilitat que el món econòmic dels nostres dies exigeix. No es tracta d’imitar models anglosaxons i eliminar les mesures de protecció social als treballadors, però sí de considerar les circumstàncies reals del mercat. Afortunadament, les actituds vers certes mesures traumàtiques però necessàries per a la continuïtat de l’empresa, han canviat amb el pas del temps. Això es fa palès en el cas dels expedients de regularització en què, sovint, els treballadors s’adonen de la necessitat de la mesura. Tot i així, com és natural, es mouen per interessos personals i intenten obtenir la millor indemnització possible, amb la qual cosa aquesta mesura per reflotar l’empresa l’acaba ofegant definitivament.”
La seva tasca com a assessora de l’àrea juridicolaboral de Retevisión comporta haver de fer front als problemes específics del sector, on la falta d’adequació a la realitat de la normativa laboral és especialment manifesta: “El col·lectiu de treballadors de Retevisión es pot dividir en dos grans grups humans: el primer, format per treballadors de l’antiga Retevisión, l’empresa que s’encarregava de la xarxa tècnica per a la difusió del senyal de TVE, sobrepassa l’edat mitjana de 35 anys pròpia dels treballadors de les empreses de telecomunicacions. El segon sector, en canvi, es troba dins d’aquesta mitjana i es caracteritza per tenir una formació acadèmica i professional molt elevada, generalment en enginyeria de telecomunicacions. Aquest tret, juntament amb la joventut d’aquesta branca econòmica, fa que siguin contínuament temptats per altres empreses del sector. Per això, el gran repte de les companyies és fidelitzar les plantilles. Per fer-ho, és essencial tenir en compte que els incentius econòmics no són sempre els més atractius i que s’ha d’optar per proporcionar als treballadors plans de carrera i de formació contínua suggestius. Per aquesta raó, tots els nostres equips humans reben una formació general i complementària que a ells els permet créixer personalment i professionalment, i, a l’empresa, formar una base de col·laboradors molt preparats, motivats i cohesionats com a grup.”
Cristina Samaranch se sent satisfeta de la seva trajectòria com a assessora jurídica i de la seva tasca actual, que comporta el repte d’unir assessorament, gestió i capacitat d’intervenir, consensuar i dirimir problemes en el si de l’empresa. “Com a advocada, per a mi l’opció judicial sempre és l’últim recurs. Com a assessora en matèria laboral, és sempre la pitjor via perquè, quan es pacta, les dues parts dialoguen i cedeixen, i s’assoleix l’equilibri. Però arribar a judici comporta el trencament del diàleg i, sigui quin sigui el resultat, un clima de crispació que no és gens beneficiós per al conjunt de l’empresa.”
D’altra banda, hem de destacar la seva col·laboració amb el Col·legi d’Advocats de Barcelona. L’any 1997 va ser elegida per formar part de la Junta de Govern, fet que avala la seva professionalitat.
