Text del 2001
Difícilment es troba un advocat tan compromès amb la problemàtica que afecta la població on exerceix com Eugeni Sànchez Castelló, que mai no ha abandonat el Vallès Occidental i, en particular, la seva vila natal, Sabadell. “Allà vaig néixer, vaig estudiar i exerceixo des de fa més de vint anys la professió d’assessor jurídic.”
Lluitador fins a la medul·la, la seva vida mai no ha estat mancada d’un elevat component contestatari, que no l’abandona en cap moment, perquè si alguna cosa es pot destacar d’aquest experimentat jurista és la seva coherència i implicació en tot allò en què creu i que estima. Vet aquí la seva trajectòria professional, al llarg de la qual “el sentit comú” ha estat el company inseparable d’aquest català dotat d’un optimisme envejable: “Sempre he fet el que creia que havia de fer, i per això en molts moments m’he quedat sol.”
Va anar a escola als Escolapis de Sabadell. Després d’estudiar els primers cursos de dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, “l’últim any de carrera vaig voler provar unes aules diferents i em vaig matricular a la Universitat de Barcelona, on obtindria el títol.”
Aquell aleshores jove advocat es col·legiava el 1978. La seva següent destinació va ser el funcionariat: “Vaig presentar-me a oposicions per ser secretari i interventor d’Administració local, la qual cosa aleshores constituïa tot un repte. Aquelles oposicions, les vaig preparar molt a fons.”
L’esforç, però, va valer la pena, i al cap de dos anys obtenia la plaça desitjada. Aleshores el van enviar a “fer pràctiques a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Allà vaig saber que havia triat bé el camí: el títol me l’havia atorgat el govern de Madrid, però la meva tasca la desenvoluparia a Catalunya.”
Per a Eugeni Sànchez Castelló, que aleshores ja sentia el país molt endintre, “era cabdal poder parlar i estudiar en català.”
Al cap de 12 anys de prendre’s la seva tasca “amb la màxima serietat, vaig optar per demanar l’excedència a fi de poder-me dedicar al despatx que havia obert a Sabadell”, on els únics ajuts de què disposava eren la seva perícia i les ganes de triomfar. El 2000 es va reincorporar al funcionariat, sense abandonar el bufet, una alternança de feines que sens dubte “em roba moltes hores de son.”
Eugeni Sànchez Castelló treballa independentment, “perquè estic realment convençut que allò en el que crec no ho pot tocar ningú més, si no em demostra que també hi creu.”
Des de la seva oficina, i amb la collaboració de la seva dona, Araceli, aquest jurista es dedica a assessorar empreses, entre elles entitats esportives sabadellenques. Té la sort de treballar en allò que li ha agradat d’ençà que duia pantalons curts. Jugador de futbol des de la infantesa, la seva inquietud pel món de l’esport l’ha dut a ser “president judicial del Centre d’Esports Sabadell.”
Ha estat l’artífex del naixement de set empreses. “La legislació empresarial és molt complexa, però l’experiència de més de dues dècades m’ha fet arribar a conclusions tan eloqüents com que la principal preocupació d’una firma és la subsistència.”
Considera indispensable familiaritzar-se amb l’entorn de l’empresari assessorat, i la millor manera de fer-ho és “aconseguir la seva confiança tot oferint-li solucions ràpides i eficaces.”
De professionals com ell depèn i dependrà que l’empresari català tingui la possibilitat de continuar al peu del canó: “Necessita algú que l’ajudi a controlar el seu negoci. Avui dia és impossible estar al corrent de totes les variacions que s’esdevenen en diferents matèries, com per exemple la fiscal. Així ho entenc jo i confio que la propera generació ho vegi de la mateixa manera.”
Convençut que el lletrat és un home de bé, assegura que gran part de la seva filosofia d’actuació l’ha apresa al costat dels “jutges de pau que m’he anat trobant al llarg de la meva trajectòria. Aquests homes i dones, normalment d’edat avançada, se’n surten perfectament, tot tenint en compte que de lleis no en saben.” I és que, al seu parer, “la justícia majúscula està per sobre d’advocats, jutges, administratius i alcaldes. La minúscula, per la seva banda, està al mercat dels humans perquè alguns puguem menjar i altres puguin prendre a la societat allò que en un moment o altre hauran de retornar.”
Lluny de viure en el passat, Eugeni Sànchez Castelló espera “amb ansietat el que ens durà l’avenir” i fa gala d’una gran fe en la nova generació. La visió de futur d’aquest sabadellenc no pot ser més optimista. Preveu una Catalunya regida per homes i dones de molt diverses procedències: “Només cal veure els noms dels autors dels grans tractats sobre dret. No m’estranyaria que un futur president de la Generalitat fos un Sànchez o un Rodríguez.”
La seva fe en Europa és també notable, una garantia perquè els Països Catalans tirin endavant: “La figura del xarnego ha quedat enrere, pertany a l’època dels nostres pares. Ara, en canvi, del que es tracta és de ser europeu.”
Aquesta és la nova realitat que heretarà el seu fill Eugeni Sànchez Graner, de 21 anys, actualment estudiant de dret. Sens dubte, a l’hora d’exercir, aquest jove disposarà dels valuosos consells del seu pare: “Quan tu has passat pel mateix és quan millor pots ajudar qui tens al costat. Entre altres ensenyaments, miro de transmetre-li que ‘el món és dels qui tenen imaginació’, com deia John Lennon. Si veiem les coses com fetes, l’únic que cal és anar-s’hi acostant cada dia.”
La imaginació és important, però necessita la col·laboració d’un element molt terrenal, el dret: “El camí més fàcil per assolir els nostres objectius sempre serà el de les lleis.”
No li fan por els mals moments, i quan sorgeixen s’hi enfronta tan bé com pot: “De vegades plorar és la millor manera de posar-se a punt.”
Reflexions com aquesta l’acompanyen en tots els moments del dia, tant a casa com a la feina. I és que ell té molt clar en què consisteix la tasca de l’advocat: “El client et paga per pensar.” Lector insaciable i amant de l’originalitat i del lliure pensament, aconsella “reformular en cada assumpte lleis i jurisprudència, sense cometre l’error de limitar-se a fotocopiar.”
Ara bé, els homes i les dones de qui depèn que aquesta societat sigui una mica més justa han de ser conseqüents amb l’enorme responsabilitat que tenen a les espatlles. Per a ell, defensor de la diversitat i de la pluralitat, “no hi ha ciutadans de primera ni de segona”, i afirma que “la societat només pot funcionar quan hi ha jutges molt estrictes amb els lletrats i lletrats molt estrictes amb els jutges. Mentre hi hagi respecte mutu i sentit comú, el procediment anirà bé.”
Les paraules d’aquest jurista de Sabadell posen de manifest que l’honradesa és la pedra angular de la seva tasca i que, per damunt de tot, és un home de justícia; alhora, ens fan partícips de l’esperit humanista que impregna la seva labor.