Sr. Alfons Ferran Alcaraz
Sr. Alfons Ferran Alcaraz
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

ALFONS FERRAN ALCARAZ

EUROPEAN BUSINESS

Text del 14-02-2007

Els factors demogràfics i les noves estructures familiars de la societat han creat un creixement sostingut de la reserva d’habitatges.

El senyor Alfons Ferran Alcaraz és el president del holding immobiliari European Business.  “Abans de dedicar-me al sector immobiliari, on vaig començar a treballar l’any 1997, vaig ser vicepresident d’una companyia informàtica.”

Tot va començar amb la creació de les empreses Ransi i Grup Masbar. “Van ser fundades amb l’objectiu local de desenvolupar l’activitat immobiliària al Maresme i a Barcelona. Després vam continuar l’expansió a altres zones de Catalunya, com la Cerdanya, on el turisme rural n’és el valor afegit. D’aquí vam passar a les illes Balears i Canàries i a altres punts del territori espanyol.”

Posteriorment, la companyia va decidir que havia d’intentar exportar el model de negoci més lluny. “Davant la previsió de desacceleració del ritme de construcció d’habitatges a Espanya i del cansament que detectem a l’economia, hem orientat gran part dels nostres projectes cap al sud de França, Sud Amèrica i els països de l’Europa de l’Est.”

El senyor Ferran indica diversos factors principals que han contribuït a crear el boom immobiliari. “Primerament, la població activa a l’Estat espanyol s’ha incrementat en un 12%, a causa sobretot de la immigració. Això significa que si abans hi havia 19 milions de persones treballadores, ara aquest segment demogràfic se situa en els 22 milions. Per tant, aquests tres milions de nouvinguts necessiten habitatge. En segon lloc, l’augment creixent del nombre de separacions ha fet que el terme mitjà de membres que conviuen en un habitatge hagi passat de 4 a 2,5, circumstància que eleva també la necessitat d’ocupar més llars. Un altre factor que ha impulsat la compra en aquests últims anys ha estat el baix tipus d’interès.”

Això no obstant, considera que l’anomenat boom no ha estat del tot cert. “La peculiar conjuntura viscuda a Espanya en els darrers anys ha fomentat una necessitat imperiosa de promoure el mercat immobiliari. Els factors demogràfics i les noves estructures familiars de la societat han creat un creixement sostingut de la reserva d’habitatges. En poc temps s’ha passat de construir 250.000 habitatges anuals a fer-ne 650.000. D’altra banda, els vols de baix cost han incidit poderosament en el creixement immobiliari espanyol. Al sud i a determinades zones del Llevant, els estrangers han vist bones oportunitats per comprar immobles. Han vingut i continuen venint a Espanya atrets pel clima, la gastronomia i uns preus força competitius. Les ofertes de les companyies aèries de baix cost han aconseguit que sigui indiferent tenir una segona residència a Frankfurt o a la Costa Brava. Tots aquests elements han ajudat considerablement a promoure la venda d’habitatges. Per tant, no hem de parlar d’un veritable boom, sinó d’un creixement econòmic sostingut per mitjà d’aquests factors.”

European Business realitza una tasca immobiliària integral, des de l’adquisició del solar fins a la venda dels habitatges. “Estudiem un determinat sòl, fem el projecte, construïm els habitatges i, finalment, ens n’encarreguem de la venda i del manteniment. També treballem amb empreses col·laboradores que construeixen per a nosaltres en determinats llocs, com a les illes Canàries i les Balears. Al principi, ens vam especialitzar en l’edificació de l’habitatge unifamiliar adossat. Tot i que continuem fent cases aparellades, cada vegada hem anat derivant els nostres negocis cap a la rehabilitació d’edificis, especialment en ciutats on hi ha escasses possibilitats de trobar sòl, com Barcelona, Palma de Mallorca i Madrid.”

Apostem per la diversificació, afegeix el senyor Ferran. “Amb vista a fer front als riscos econòmics que comporta la promoció exclusiva d’un sol segment del sector immobiliari, intentem seguir la premissa de la diversificació, fent primeres residències, habitatges de baix cost per a immigrants, segones residències a la Cerdanya i llocs d’estiueig i habitatges per a estrangers a les illes Canàries i les Balears. Durant la dècada que fa que treballem en el sector, hem realitzat una producció global propera al miler d’habitatges.”

Per garantir el dret a l’habitatge calen mesures oficials que facin el mercat del lloguer més dinàmic i econòmic. “Aquí, com que una gran majoria de la gent és propietària, hi ha el prejudici que les mesures oficials han de tendir a fer habitatges en règim de propietat i oferir-los als sectors més desafavorits, perquè s’hi puguin equiparar. Aquest pensament no és coherent. El que és congruent és fer un parc important d’habitatges de protecció oficial de lloguer, com es fa a tot arreu, i que la gent al llarg de la vida pugui anar progressant, però amb el lloguer. A més, la mobilitat laboral que implica la globalització potenciarà irremeiablement la demanda de l’arrendament.”

Això no obstant, l’Estat ha impulsat la compra per mitjà de la desgravació d’impostos. “Els llogaters no han tingut el privilegi de la desgravació. Llavors, ens hauríem de preguntar si el sector immobiliari ha generat compradors, o bé si ha estat l’Administració qui ha afavorit un segment en detriment de l’altre. Si vol impulsar el lloguer, seria lògic que recompensés amb desgravacions els llogaters. Amb les seves decisions, el Govern té la possibilitat de capgirar la situació cap a un cantó o un altre.”

Al parer del senyor Ferran, a Espanya s’obre una nova etapa plena d’incertesa. “No sabem quines mesures ni quin tipus d’oportunitats hi haurà. Els economistes sempre diuen que grans riscos també representen grans oportunitats; és possible. Encara no sabem si entre les mesures que es volen reactivar i que s’implantaran l’any 2008, s’inclourà la penalització dels habitatges buits. També s’ha de valorar la repercussió que tindran sobre el mercat immobiliari lliure els percentatges que haurem de cedir per construir els habitatges de protecció oficial.”

En aquest nou context, el senyor Ferran demana valentia i flexibilitat per part del Govern. “Els governs, si realment volen arribar a aconseguir una economia dinàmica, han de ser molt més valents. Trobo decebedor que continuïn per la mateixa línia de sempre. Que el Govern digui que alliberarà peatges i que l’única solució sigui alliberar-los o esmorteir-los en determinades ubicacions solament per a les persones que hi viuen, és una mesura que no ajuda gaire. Per exemple, a Sant Cugat del Vallès, el desenvolupament immobiliari ha estat molt important, però les persones que hi viuen es queixen de l’excessiu preu que han de pagar pel peatge d’un trajecte tan petit com és el dels túnels. Veus, quan has fet una promoció, que la gent va amb il·lusió a viure a zones acollidores, com Arenys, Vilanova, etc., però també detectes un cert cansament per totes les despeses que els hi representa. Si Catalunya vol ser dinàmica per mitjà d’un cert liberalisme econòmic, no és bo que els governs cada vegada pretenguin aplicar més control i amb un cost important per als ciutadans. Confio que l’Estatut donarà recursos econòmics, però espero que s’esmercin a crear infraestructures, a agilitzar i mobilitzar l’economia del nostre país.”